John Ford

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
John Ford
John Ford, 1946.jpg
Nom de naixement: John Martin Feeney
Naixement: 1 de febrer de 1894
Elizabeth Cape, Maine (EUA)
Defunció: 31 d'agost de 1973 (als 79 anys)
Palm Desert, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Mary Ford (1920-1973)
Premis Oscar
Millor director
1935 - El delator
1940 - El raïm de la ira
1941 - Que verda era la meva vall
1952 - The Quiet Man
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1971 - Trajectòria cinematogràfica

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1966 Seven Women
1964 Cheyenne Autumn
1963 La taverna de l'irlandès
1962 La conquesta de l'Oest
1962 L'home que va matar Liberty Valance
1961 Dos cavalquen junts
1960 El sergent negre
1959 Missió d'audaços
1958 The Last Hurrah
1957 The Wings of Eagles
1957 The Rising of the Moon
1956 Centaures del desert
1955 Escala a Hawaii
1955 The Long Gray Line
1953 The Sun Shines Bright
1953 Mogambo
1952 The Quiet Man
1950 Wagon Master
1950 Rio Grande
1949 La legió invencible
1948 Fort Apache
1948 Three Godfathers
1946 My Darling Clementine
1945 They Were Expendable
1941 Que verda era la meva vall
1941 Tobacco Road
1940 El raïm de la ira
1939 Stagecoach
1939 Young Mr. Lincoln
1935 El delator
1928 La patrulla perduda
1928 Four Sons
1926 Three Bad Men
1924 The Iron Horse
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre John Ford a IMDb

John Ford,[1] nascut com a John Martin Feeney (Cap Elizabeth, Maine, 1 de febrer de 1894 - Culver City, Califòrnia, 31 d'agost de 1973), director i productor cinematogràfic estatunidenc, un dels creadors més importants i influents de la història del cinema. Seminal renovador del llenguatge cinematogràfic, la seva aportació va ser fonamental tant com per a assentar les basses del western clàssic, amb obres mestres com Stagecoach (La diligència) (1939) o Centaures del desert (1956), així com per les seves adaptacions de novel·les clàssiques americanes del segle XX, com El raïm de la ira (1940). El seu estil ha estat enormement influent en directors de la categoria d'Ingmar Bergman, Orson Welles, Akira Kurosawa, Martin Scorsese, Clint Eastwood o Wim Wenders, solament per esmentar-ne uns pocs. Amb els seus quatre premis Oscar de l'Acadèmia de Hollywood per al millor director de llargmetratges (1935,1940,1941 i 1952) i els dos com a director de documentals (1942 i 1943), ostenta el rècord al director més premiat de tota la història del cinema.

De Feeney a Ford[modifica | modifica el codi]

John Martin Feeney nasqué a Cap Elizabeth, Maine, fill de John Augustine Feeney i Barbara (Abadia) Curran, ambdós oriünds de Spiddal, al Comtat de Galway, Irlanda. Sembla que l'àvia de John A. Feeney, Barbara Morris, era membre dels Morris de Spiddal, una família de l'aristocràcia local arruïnada, que en aquell moment tenia a Lord Killanin com a cap.

John Augustine i Barbara Feeney es casaren a Portland el 1875, esdevenint ciutadans americans tres anys més tard. Tingueren onze nens entre 1876 i 1896: Mamie (Mary Agnes), Delia (Edith), Patrick, Francis, Bridget, Barbara, Edward, Josephine, Hannah (Johanna), John Martin i Daniel, alguns dels quals moriren en néixer. Moltes de les pel·lícules que rodaria posteriorment John Ford contenen referències directes o indirectes a la seva herència irlandesa i gal·lesa. La seva família sempre el cridava pel nom Sean.

Començà a treballar com a actor als escenaris el 1914, amb el nom artístic "Ford". El 3 de juliol de 1920 es casà amb Mary McBryde Smith, amb qui va tenir dos fills.

Director[modifica | modifica el codi]

El Monument Valley, l'escenari favorit de John Ford.

El 1917, John Ford començà a dirigir els seus primers westerns a Hollywood, després d'aprendre l'ofici treballant com a ajudant del director Lois Weber.

Al llarg dels anys vint va anar consolidant la seva fama i estil inconfusibles, basat en una acurada economia d'elements de retòrica cinematogràfica com, per exemple, en serien: un magistral sentit de la composició de l'enquadrament; un exemplar domini del dramatisme o comicitat de cada escena, tant de les intimistes com a les d'acció; una ferma voluntat de prioritzar la poètica de la imatge abans que la de les paraules, a la recerca d'un llenguatge fílmic el més pur possible; la utilització d'elements lírics i èpics, depenent del to de la seqüència o argument del film, amb gran naturalitat, tractant que aquests mai interfereixin, ans al contrari, ajudin a que la narració de les seves històries sigui alhora clara i rica. Totes aquestes característiques, que trobem al llarg de tota la seva filmografia, han fet que l'obra de John Ford encara sigui apreciada per tota mena de públic com per part dels historiadors més exigents, coincidint ambdós a descriure-la d'accessible, entretinguda, emocionant i profunda.

Les primeres fites importants les assolí amb el western èpic The Iron Horse (1924), així com aprofundint en la psicologia dels personatges, per primera vegada al gènere, a Three Bad Men (1926). Poc després, John Ford demostrà que podia fer altres tipus de films amb la mateixa mestria amb què havia dirigit westerns, rodant la prestigiosa Four Sons (1928), on es pot observar la seva particular manera d'assimilar la influència que Friedrich Wilhelm Murnau va exercir a Hollywood, d'ençà la seva arribada a la Fox, amb el seu clàssic Sunrise (1927), els decorats de la qual foren reciclats per John Ford per a rodar-hi algunes de les més colpidores escenes del seu film. Va ser ìoner en la utilització de Monument Valley com a escenari cinematogràfic.

Fou per aquests anys quan va ser escollit president de l'Associació de Directors de Cinema, precursora del que després esdevindria l'actual Gremi de Directors de Cinema Nord-americans.

Els actors[modifica | modifica el codi]

L'arribada del cinema sonor no representà un canvi important al seu estil, eminentment visual i pictòric, començant amb Stagecoach la seva col·laboració de més de 35 anys amb l'actor John Wayne, qui apareixeria a més de vint de les seves pel·lícules. Entre aquestes hi trobem, a part de la ja esmentada, clàssics de la categoria de Fort Apache (1948), La legió invencible (1950), The Quiet Man (1952), Centaures del desert (1956) o L'home que va matar Liberty Valance (1962).

Va treballar amb alguns dels millors actors i actrius de l'època daurada de Hollywood, com per exemple James Stewart, Spencer Tracy o Maureen O'Hara, entre d'altres, tot i que n'hauríem de remarcar la col·laboració amb Henry Fonda, amb qui va rodar set films i que seria, sens dubte, després de John Wayne, el seu actor fetitxe per excel·lència.

De tota manera, el que de debò que conformaria l'univers fordià, juntament amb el Monument Valley- la seva localització natural favorita, formada pel conjunt de muntanyes i planes desèrtiques més espectacular dels Estats Units- seria la prolix galeria de secundaris que apareixia a moltes de les seves pel·lícules, com Ward Bond, Victor McLaglen, Mae Marsh, Jane Darwell o Jack Penick.

Documentalista a l'exèrcit[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial, John Ford, s'allistà a l'USNR a l'Armada dels Estats Units, on arribà a assolir la categoria de contraalmirall, fent-se càrrec de la secció de rodatge d'aclamats documentals de guerra, dos dels quals guanyaren l'Oscar de l'Acadèmia el 1942 i el 1943.

John Ford va estar també present a Omaha Beach el D-Day, com a cap de la unitat fotogràfica per a l'Oficina de Serveis Estratègics. Les imatges que hi va rodar, enmig de la pluja de foc de l'enemic, van ser enviades, tan aviat es pogué, a revelar i muntar a Londres. El govern nord-americà, en veure la cruesa del material, no en va permetre l'exhibició, per por a mostrar tantes víctimes americanes a la pantalla. Tot i les investigacions de l'historiador Stephen E. Ambrose, aquest documental, de valor incalculable, es dóna avui per perdut.

Principals premis[modifica | modifica el codi]

Nominat a l'Oscar al millor director de llargmetratges el 1939 per Stagecoach

El 1973 va ser el primer receptor del Premi a la Consecució de tota una Vida de l'Institut del Cinema Americà.

El seu nom apareix invariablement a totes les llistes dels 10 millors de tots els temps, que regularment es fan a diverses revistes i estudis. El seu nom és el que hi ha aparegut més vegades ocupant el primer lloc.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Decenni 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 Total
Núm. de pel·lícules 30 22 23 11 16 8 110
Puntuació > 7 3 8 12 7 30

Pel·lícules mudes[modifica | modifica el codi]

Encara signades com a Jack Ford: Tots els films són produïts als Universal Studios excepte aquells on està especificat.

  • The Tornado (1917)
  • The Scrapper (1917)
  • The Soul Herder (1917)
  • Cheyenne's Pal (1917)
  • Straight Shooting (1917)
  • The Secret Man (1917)
  • A Marked Man (1917)
  • Bucking Broadway (1917)
  • The Phantom Riders (1918)
  • Wild Women (1918)
  • Thieves' Gold (1918)
  • The Scarlet Drop (1918)
  • Hell Bent (1918)
  • A Woman's Fool (1918)
  • Three Mounted Men (1918)
  • Roped (1919)
  • The Fighting Brothers (1919)
  • A fight for love (1919)
  • By Indian Post (1919)
  • The Rustlers (1919)
  • Bare Fists (1919)
  • Gun Law (1919)
  • The Gun Packer (1919)
  • Riders of Vengeance (1919)
  • The Last Outlaw (1919)
  • The Outcasts of Poker Flat (1919)
  • The Ace of the Saddle (1919)
  • The Rider of the Law (1919)
  • A Gun Fightin' Gentleman(1919)
  • Marked Men (1919)
  • The Prince of Avenue(1920)
  • The Girl in No. 29 (1920)
  • Hitchin' Posts (1920)
  • Just Pals (1920), Fox-20th Century
  • The Big Punch (1920), Fox-20th Century
  • The Freeze Out (1921)
  • The wallop (1921)
  • Desperate Trails (1921)
  • Action (1921)
  • Sure Fire (1921)

A partir de llavors, es passa a la Fox-20th Century, on comença a signar els seus films com a John Ford.

  • Jackie (1921) (Encara com a Jack Ford)

Com a John Ford:

Pel·lícules sonores[modifica | modifica el codi]

Documentals i curts rars[modifica | modifica el codi]

  • Napoleon's Barber (1928, primer film sonor de John Ford)
  • Sex Hygiene (1942)
  • We Sail at Midnight (1942)
  • December 7th (1943)
  • This is Korea! (1951)
  • Korea (1959)
  • Vietnam! Vietnam! (1971)
  • Chesty: A Tribute to a Legend (1976)

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • John Ford de Peter Bogdanovich, revised edition, University of California Press, 1978 (en anglès)
  • John Ford d'Andrew Sinclair, 1979. (anglès)
  • The Unquiet Man: The Life of John Ford de Dan Ford, 1982. (anglès)
  • Print the Legend de Scott Eyman, 1999. (anglès)
  • Searching for John Ford: A Life de Joseph McBride, 2001. (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «John Ford». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Ford Modifica l'enllaç a Wikidata