John Fowles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Robert Fowles
Naixement 31 de març de 1926
Leigh-on-Sea, Essex, Anglaterra, Anglaterra
Defunció 5 de novembre de 2005 (als 79 anys)
Lyme Regis, Dorset, Anglaterra, Anglaterra
Ocupació novel·lista i assagista

John Robert Fowles conegut com a John Fowles (Leigh-on-Sea, Essex, Anglaterra, 31 de març de 1926 - Lyme Regis, Dorset, Anglaterra, 5 de novembre de 2005), novel·lista i assagista britànic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en Leigh-on-Sea, fill de Robert J. Fowles, un pròsper comerciant de tabac i Gladys Richards, mestra. Després d'estudiar en el Bedford School, va estudiar francès i alemany a la universitat d'Edimburg i en el New College d'Oxford. Després de llicenciar-se va servir en l'Armada britànica i el 1950, va començar a treballar com a professor a França, Grècia i Anglaterra.

L'èxit de la seva primera novel·la El col·leccionista (The Collector) el 1963, va fer que deixés la docència per dedicar-se en exclusiva a la literatura. El 1968, Fowles es va mudar a Lyme Regis a Dorset, que serviria com a escenari de la novel·la La dona del tinent francès (The French Lieutenant's Woman).

Aquell mateix any va adaptar al cinema la seva novel·la El mag (The Magus) (basada en les seves experiències a Grècia i escrita abans que El col·leccionista ), dirigida per William Wyler, però la pel·lícula no va tenir èxit. La dona del tinent francès també es va portar a les pantalles el 1981, dirigida per Karel Reisz amb guió del dramaturg Harold Pinter, i per la que va ser nominat a l'Oscar. L'obra de no ficció més coneguda de Fowles és problamente Aristos (The Aristos), una col·lecció de reflexions filosòfiques. Molts crítics ho consideren com el pare de Postmodernisme britànic. Va morir a la seva casa de Dorset el 5 de novembre de 2005, després d'una llarga batalla contra un apoplexia que va sofrir el 1988.

Temàtica i estil[modifica | modifica el codi]

Un tema constant a la seva obra és el lliure albir, que a vegades implica el lector, com en La dona del tinent francès, que planteja dos finals possibles. També recorre a la ironia per interpolar al·lusions a teories científiques i artístiques de l'època en què s'ambienta les seves narracions, com sobre Darwin o els prerrafaelistas, parodiant així determinada tradició narrativa victoriana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (1963) El col·leccionista (The Collector)
  • (1964) Aristos (The Aristos)
  • (1965) El mag (revisada el 1977) (The Magus)
  • (1969) La dona del tinent francès (The French Lieutenant's Woman)
  • (1974) La Torre de banús (The Ebony Tower)
  • (1977) Daniel Martin (Daniel Martin)
  • (1979) L'arbre (The Tree)
  • (1982) Mantissa (Mantissa)
  • (1985) Capritx (A Maggot)
  • (1990) Lyme Regis Camera (Lyme Regis Camera)
  • (1998) Wormholes - Assaigs i Escrits Ocasionals (Wormholes - Essays and Occasional Writings)
  • (2003) Els diaris, vol. 1 (The Journals - Volume 1)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]