John Fowles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Robert Fowles
Naixement 31 de març de 1926
Leigh-on-Sea, Essex, Anglaterra, Anglaterra
Defunció 5 de novembre de 2005 (als 79 anys)
Lyme Regis, Dorset, Anglaterra, Anglaterra
Ocupació novel·lista i assagista

John Robert Fowles conegut com a John Fowles (Leigh-on-Sea, Essex, Anglaterra, 31 de març de 1926 - Lyme Regis, Dorset, Anglaterra, 5 de novembre de 2005), novel·lista i assagista britànic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en Leigh-on-Sea, fill de Robert J. Fowles, un pròsper comerciant de tabac i Gladys Richards, mestra. Després d'estudiar en el Bedford School, va estudiar francès i alemany a la universitat d'Edimburg i en el New College d'Oxford. Després de llicenciar-se va servir en l'Armada britànica i el 1950, va començar a treballar com a professor a França, Grècia i Anglaterra.

L'èxit de la seva primera novel·la El col·leccionista (The Collector) el 1963, va fer que deixés la docència per dedicar-se en exclusiva a la literatura. El 1968, Fowles es va mudar a Lyme Regis a Dorset, que serviria com a escenari de la novel·la La dona del tinent francès (The French Lieutenant's Woman) .

Aquell mateix any va adaptar al cinema la seva novel·la El mag (The Magus) (basada en les seves experiències a Grècia i escrita abans que El col·leccionista ), dirigida per William Wyler, però la pel·lícula no va tenir èxit. La dona del tinent francès també es va portar a les pantalles el 1981, dirigida per Karel Reisz amb guió del dramaturg Harold Pinter, i per la que va ser nominat a l'Oscar. L'obra de no ficció més coneguda de Fowles és problamente Aristos (The Aristos), una col·lecció de reflexions filosòfiques. Molts crítics ho consideren com el pare de Postmodernisme britànic. Va morir a la seva casa de Dorset el 5 de novembre de 2005, després d'una llarga batalla contra un apoplexia que va sofrir el 1988.

Temàtica i estil[modifica | modifica el codi]

Un tema constant a la seva obra és el lliure albir, que a vegades implica el lector, com en La dona del tinent francès, que planteja dos finals possibles. També recorre a la ironia per interpolar al·lusions a teories científiques i artístiques de l'època en què s'ambienta les seves narracions, com sobre Darwin o els prerrafaelistas, parodiant així determinada tradició narrativa victoriana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (1963) El col·leccionista (The Collector)
  • (1964) Aristos (The Aristos)
  • (1965) El mag (revisada el 1977) (The Magus)
  • (1969) La dona del tinent francès (The French Lieutenant's Woman)
  • (1974) La Torre de banús (The Ebony Tower)
  • (1977) Daniel Martin (Daniel Martin)
  • (1979) L'arbre (The Tree)
  • (1982) Mantissa (Mantissa)
  • (1985) Capritx (A Maggot)
  • (1990) Lyme Regis Camera (Lyme Regis Camera)
  • (1998) Wormholes - Assaigs i Escrits Ocasionals (Wormholes - Essays and Occasional Writings)
  • (2003) Els diaris, vol. 1 (The Journals - Volume 1)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]