John Goodricke

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohn Goodricke

Retrat de John Goodricke fet per James Scouler, ara propietat de la Royal Astronomical Society. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1764 Modifica el valor a Wikidata
Groningen Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1786 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
York (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ResidènciaAnglaterra
Països Baixos
NacionalitatGran Bretanya Britànic
Es coneix perEstudis de les estrelles variables
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia
Membre de
Influències
Família
PareHenry Goodricke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 37768417 Modifica el valor a Wikidata
Animació mostrant com s'altera la corba de llum d'una estrella binària de contacte mentre realitza la seua òrbita (aquest cas pressuposa que el pla de l'òrbita s'entrecreua amb la línia d'observació de l'observador).
Placa en honor de John Goodricke a York (Anglaterra). El text diu el següent: "Des d'una de les finestres de l'Hotel del Tresorer, situada a prop d'aquesta placa, el jove sordmut astrònom John Goodricke (1764-1786), qui va ésser escollit membre de la Royal Society a l'edat de 21 anys, va observar la periodicitat de l'estrella Algol i va descobrir les variacions de Delta Cephei i d'altres estrelles establint així el mesurament modern de l'Univers."

John Goodricke (Groningen, 17 de setembre del 1764 - York, 20 d'abril del 1786),[1] va ser un astrònom aficionat anglés nascut als Països Baixos.

Biografia[modifica]

Fill d'un diplomàtic anglés i de la filla d'un comerciant,[2] va nàixer a Groningen (els Països Baixos) el 1764. Quan va fer cinc anys, l'escarlatina el va deixar sord[3] i, més tard amb 7 anys, els seus pares el van enviar a una escola especial d'Edimburg (la Thomas Braidwood's Academy for the Deaf and Dumb, la primera escola per a nens sords de les illes Britàniques)[3] on va aprendre a llegir els llavis i a desenvolupar la capacitat de parlar. Després, estant en una altra escola especial a prop de York (avui anomenada en el seu honor Goodricke College)[4] es va convertir en un perspicaç astrònom aficionat. A l'edat de 17 anys va començar a observar estrelles variables brillants animat pel seu veí, l'astrònom Edward Pigott[3] (1753-1825) i l'any 1782, als 18 anys, va formular una hipòtesi sobre la peculiaritat de l'estrella Algol. Aquest astre és el segon estel més lluminós de la constel·lació de Perseu i cada tres dies la seua llum minva de cop i volta en tres quartes parts de la seua intensitat i roman fosca durant deu hores abans de recuperar la seua brillantor màxima. Goodricke va estudiar la susdita estrella i va descobrir que les fluctuacions en la seua lluentor eren regulars i mostraven un període de seixanta-vuit hores i quaranta-nou minuts. Per explicar-les, va aventurar que la variabilitat d'Algol era regular, que el seu afebliment era causat per un cos fosc que orbitava al seu voltant i que la seua brillantor disminuïa quan aquest cos fosc passava entre Algol i la Terra, eclipsant la major part de la seua llum.[3][5] De resultes d'això, va començar a observar altres binàries eclipsants d'aquest tipus. Així, el 1784 va trobar que Beta Lyrae i Delta Cephei variaven la seua brillantor periòdicament, encara que no es va adonar que llur variabilitat tenia un origen diferent.[6] L'any 1890, 104 anys després de la mort de Goodricke, l'astrònom alemany Carl Vogel, va dirigir el seu espectròmetre cap a Algol i, partint de l'estudi del seu espectre, va establir que l'explicació de Goodricke era la correcta: Algol era una estrella binària eclipsada per una companya fosca que orbitava al seu costat. Els descobriments de Goodricke van ser fonamentals perquè, a partir del 1900, es poguera iniciar els sistemes de càlcul de les distàncies còsmiques.[3] La seua mort, el 16 d'abril del 1786, va ésser probablement causada per una pneumònia contreta per la llarga exposició a l'aire de la nit durant les seues contínues observacions de Delta Cephei. Va ser enterrat al panteó que la seua familia posseïa a Hunsingore (Yorkshire).[7][8][9]

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Goodricke, John». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 194. ISBN 8429270043. 
  2. John Goodricke - The Discovery of the Occultating Variable Stars Arxivat 2006-06-22 a Wayback Machine. (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Disability history month: John Goodricke the deaf astronomer - BBC (anglès)
  4. Goodricke College - University of York (anglès)
  5. Goodricke, J., 1783. "A Series of Observations on, and a Discovery of, the Period of the Variation of the Light of the Bright Star in the Head of Medusa, Called Algol". Phil. Trans., 73, 474.
  6. Goodricke, J., 1786. "A Series of Observations on, and a Discovery of, the Period of the Variation of the Light of the Star Marked δ by Bayer, Near the Head of Cepheus". Phil. Trans., 76, 48.
  7. Goodricke, C. A., 1912. "Letter accompanying the gift to the Society of a portrait of John Goodricke". Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 73 (11): 3–4.
  8. Western Amateur Astronomers Arxivat 2015-10-01 a Wayback Machine. (anglès)
  9. Ridpath, Ian, 1999. Diccionario de astronomía (Diccionarios Oxford-Complutense). Editorial Complutense. pág. 331. Madrid. ISBN 9788489784703

Bibliografia[modifica]

  • Aydon, Cyril, 2006. Historias curiosas de la ciencia. Ediciones Robinbook. ISBN 8496222675.
  • Batten, A., 1989. "Two centuries of study of Algol systems", Space Sci. Rev., 50, 1.
  • Branson, J. i Miller, D., 2002. Damned for Their Difference, Gallaudet Press, Washington DC.
  • Gilman, Carolyn, 1978. "John Goodricke and His Variable Stars". Sky and Telescope, 56 (11): 400–403.
  • Hoskin, M., 1979. "Goodricke, Pigott and the quest for variable stars", Journal for the History of Astronomy, 10, 23–41.
  • Hoskin, M., 1982. "Goodricke, Pigott, and the Quest for Variable Stars". A: Stellar Astronomy, Science History Publications Ltd., Chalfont St. Giles, Anglaterra.
  • J. Scott. "York astronomers and instrument makers", Yorkshire Gazette (24–31 de gener del 1925).
  • Kopal, Z., 1986. Of Stars and Men, Adam Hilger, Bristol i Boston.
  • Pritchard, D. B., 1963. Education and the Handicapped, 1760-1960, Routledge i Kegan Paul, Londres.

Enllaços externs[modifica]