John Leake

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.

Sir John Leake.
The London Gazette, datat el 14 de maig de 1705, detalla el retorn de Leake de Gibraltar després de la Batalla de Punta Cabrita.

Leake fou el segon fill de Richard Leake, Mestre Artiller d'Anglaterra. Mentre era capità es va distingir en diversos combats, especialment el del 28 de juliol de 1689, quan va dirigir el comboi que va fer esclatar les barricades de Fort Culmore, aixecà el Setge de Derry. Durant la Guerra de la Gran Aliança, va lluitar a la Batalla de la Badia de Bantry (1689), la Batalla de Beachy Head (1690), i la Batalla de la Hogue (1692).

Poc després esclatava la Guerra de Successió Espanyola i Leake va ser nomenat capità del HMS Exeter i va salpar de Plymouth, el 22 de juliol de 1702, amb vuit vaixells cap a Terranova, per atacar els ports pesquers francesos i els seus vaixells al mar. En aquesta expedició 51 vaixells van ser confiscats o destruïts. D'aquests, 16 van ser portats a Anglaterra, 6 van ser enviats a Lisboa, 5 es van vendre a Saint John's, Terranova i Labrador, un es va quedar allà per garantir la seguretat del port, i un altre va ser enviat a França amb els presoners. Els 22 restants van ser cremats. També va destruir tots els assentaments francesos a Terranova. Al seu retorn a Anglaterra, Leake fou nomenat contra-almirall i se li va oferir el títol de cavaller, que va rebutjar. El març següent va ser ascendit a Vicealmirall.

El 1704 Leake va ser enviat al Mediterrani i va formar part de l'assalt i la captura de Gibraltar sota el comandament de l'almirall George Rooke. El mes següent va ajudar a repel·lir un contraatac francès, comandant l'avantguarda amb l'HMS Prince George a la Batalla de Vélez-Màlaga. L'any següent, el 21 de març de 1705, va rebutjar un segon atac sobre Gibraltar, batent Pointis a la batalla de Punta Cabrita. Els francesos i els espanyols encapçalats pel mariscal Tessé van abandonar el setge després d'aquesta derrota.

El 1706 els francesos van tractar de reocupar Barcelona, que havia estat presa per Sir Cloudesley Shovell i el comte de Peterborough el setembre de 1705. Shovell havia tornat a Anglaterra, i Leake, es va quedar amb l'esquadra a la Mediterrània, va navegar a Barcelona i va aixecar el setge el 22 de maig. En el camí de retorn, va bombardejar i capturar Cartagena i Alacant.

Leake fou nomenat Almirall el 1707 i va prendre Sardenya el 15 d'agost de 1708. El 29 de setembre desembarcà James Stanhope i el seu exèrcit de Barcelona per ocupar el port fortificat de Maó, Menorca.[1] Això va donar als aliats una base permanent al llarg de la campanya, que va permetre dominar el Mediterrani, un èxit estratègic de primer ordre.

El 1708, va ser elegit Membre del Parlament (MP) per Rochester. Va ocupar l'escó fins el 1715. Va ser nomenat primer lord de l'Almirallat el 1710. Amb la coronació de Jordi I d'Anglaterra, va caure en desgràcia i es va retirar a la vida privada.

Leake va morir a Greenwich als 64 anys i va ser enterrat a Stepney. Se'l recorda com un "home virtuós, humà i valent, i un dels grans almiralls del seu temps."[text imprecís]

Leake es va casar amb Christiane Hill, la filla del capità Richard Hill.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Leake
  1. Gregory, Desmond. Minorca, the illusory prize: a history of the British occupations of Minorca (en anglès). Associated University Press, 1990, p.24-25. ISBN 0838633897. 

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Publications of the Navy Records Society 1893–2006 (Volumes 52 & 53, The Life of Sir John Leake, Vols. I & II, ed. Geoffrey Callender)