John McCain

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Sidney McCain III
John McCain
Mandat
3 de gener de 1987 – actualitat
Vice President(s)   Sarah Palin
Candidata a la Vicepresidència
Precedit per Barry Goldwater
Succeït per John Jacob Rhodes III
Mandat
3 de gener de 1983 – 3 de gener de 1987
Precedit per John Jacob Rhodes, Jr.

Naixement 29 d'agost de 1936 (1936-08-29) (77 anys)
Coco Solo (Zona del Canal de Panamà, Estats Units)
Nacionalitat Estatunidenc
Signatura John McCain (signature).svg

John McCain (Coco Solo, Zona del Canal de Panamà, 1936) és un membre del Partit Republicà dels Estats Units. Va encapçalar la llista per a les eleccions primàries dels Estats Units de Nord Amèrica per a l'any 2008 del Partit Republicà dels Estats Units.

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Neix a Coco Solo, el 29 d'agost de 1936 a la base militar de Coco Solo, a la zona del Canal de Panamà controlada per Estats Units.[1] Al ser fill d'estatunidencs, té dret a optar per la presidència als EUA.

La seva família paterna, lligada al Servei Militar d'Alts Càrrecs, com és el cas del pare de McCain, John S. "Junior" McCain que fou almirall de l'Armada a Vietnam. Així mateix, el seu avi també fou almirall i va comandar tropes aèries a la batalla d'Okinawa el 1945. Sa mare, és Roberta Wright.

John S. McCain (Avi) i John S. McCain, Jr. (Pare)

Cursà estudis en un col·legi episcopalià "Episcopal High School" i es graduà el 1954. A la tardor del mateix any, entrà a l'acadèmia naval dels Estats Units i es graduà en 1958.

Carrera militar i empresonament[modifica | modifica el codi]

McCain entrà com aviador naval a Pensacola (Florida) i a Corpus Christi (Texas). Durant una pràctica a Corpus Christi, el seu avió s'estavellà a la badia que porta el mateix nom, aconseguint escapar de l'avió sense cap lesió greu. S'hi graduà i s'incorporà al cos aeri lleuger de l'Armada dels EUA.

John McCain amb el seu avió d'entrenament T-2 Buckeye i el seu esquadró al 1965

Com a bombarder, McCain participà en els bombardejos massius contra població civil al Vietnam de l'operació "Rolling Thunder", bombardejos especialment cruents en ciutats com Hanoi. Seguint la política de bombardeig per saturació establerta pel cap de la Força Aèria, Curtis LeMay.[2] L'operació "Rolling Thunder", desenvolupada des de 1965 fins a 1968, provocaria 182.000 morts, la majoria civils.[3] Al llarg de la guerra els bombardejos nord-americans provocarien més de 2 milions de morts al Vietnam. El 26 d'octubre de 1967 quan tenia 31 anys, amb l'avió que volava la seua missió nº23, un Douglas Aircraft A-4 Skyhawk, fou tombat per un míssil anti-míssils a la ciutat de Hanoi, amb un aterratge al llac Truc Bach. Degut a l'impacte, McCain va romandre ferit de les dues cames i un braç.

Estant inconscient, una tropa de soldats nord-vietnamites el colpejaren, trepitjaren i el desposseïren de tota la roba que portava. Fou fet presoner i torturat pels soldats, que amb una baioneta que li perforà la cama esquerra, i amb la culata d'un rifle, li dislocaren el muscle. Després el traslladaren a la presó de Hoa Lo.

A Hoa Lo fou interrogat diàriament. Al no voler proporcionar cap informació, fou colpejat fins que va perdre el coneixement.

El fet que el seu pare fos almirall i comandant en cap de l'Exèrcit Estatunidenc al Pacífic, va permetre al govern de Hanoi fer publicitat de la seva captura i a més a més, li oferiren la llibertat més d'hora a canvi d'afirmar que va cometre crims de guerra. John McCain s'hi va negar i aquest fet provocà cinc anys més d'empresonament i tortures i colps a Hoa Lo Prison.

Les dimensions de la cel·la d'empresonament eren molt reduïdes (2m per 2m), estant completament sol. Suportà baionetades als turmells, ser penjat durant moltes hores de les mans. Li trencaren de nou el braç esquerre i diverses costelles.

Cinc anys després, el 15 de març de 1973 fou alliberat.

Tornada als Estats Units i carrera política[modifica | modifica el codi]

Tornada[modifica | modifica el codi]

Quan retornà als Estats Units després del seu captiveri, necessitava ajuda per a caminar bé. Encara avui en dia, té dificultats al moure el braç esquerre per l'altura del muscle. Per aquest fet de captiveri, fou condecorat amb l'Estrella de Plata, la Legió del Mèrit, la Creu d'Aviació al Servei Distingit, l'Estrella de Bronze i el Cor Porpra. La seua frase en tornar fou "Ara, el més important és seguir endavant. No vull viure sent solament un presoner de guerra".

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Senador per l'estat d'Arizona[modifica | modifica el codi]

John McCain un any i quaranta dies després de la seua tornada

En 1981 es retirà completament de la Marina i decidí instal·lar-se a Arizona, l'estat de la seua muller Cindy. En aquest estat fou elegit per a la Cambra de Representants dels Estats Units el 1982. També fou reelegit el 1984.

El 1986, aprofitant-se de la retirada del veterà senador Barry Goldwater es presentà com a candidat del Partit Republicà. Serà reelegit en tres ocasions, el 1992, 1998 i 2004. Fou president del Comité de Relacions Exteriors, del Comité de Transport, Comerç i Ciència del Senat (1997-2005) i del Comité d'Assumptes Indígenes. Com a senador, es guanyà ràpidament la reputació de dissident de pura línia, sobretot els seus punts forts, la política internacional i la defensa.

Recolza a l'estat d'Israel al Congrés. Ha recolzat la Guerra d'Irak el 2003 igualment la Guerra del Golf Pèrsic el 1991 i ajudant al president George Walker Bush en el tema de política exterior. Al mateix temps, censurà la tortura dels presoners. El 2005 va promoure un avantprojecte de defensa en un intent de trobar un mode d'omplir el buit legal de les lleis anti-tortura ja existents.

Guanyà reputació al ser un home que no està conforme amb la línia establida dins del seu partit. És un opositor a la indústria del tabac i de la influència dels diners a les campanyes electorals, cosa que li va fer guanar popularitat als mitjans de comunicació.

En qüestions com les relacions sexuals entre dues persones del mateix sexe i la immigració, no té una postura conservadora. Si quelcom ha caracteritzat el senador John McCain és el seu mal humor. Digué del president de Corea del Nord que era "un ninot amb sabates de plataforma", també va dir que la capital de Pakistan "empestava".

Una altra mostra del seu caràcter explosiu va ocórrer en 1992. Eixe any va transcendir a la premsa una discussió entre ell i el senador republicà Chuck Grassley. "Sap, senador, jo creia que el seu problema era que no sabia escoltar. Però no és això. El seu problema és que vosté és un maleït idiota", fou la frase de McCain.

El 1998, en atacar el president Bill Clinton, McCain va cometre un error pel qual després hauria de demanar perdó, quan es va burlar de Chelsea, la filla del president, i de la Fiscal General Janet Reno, en un esdeveniment públic: "Per què Chelsea és tan lletja?" va preguntar. "Perquè son pare és Janet Reno". La revista 'Washingtonian' ho va posar com el segon en la llista dels "amb pitjor temperament" en el Senat.

Candidatures Presidencials[modifica | modifica el codi]

El 2000[modifica | modifica el codi]
Logotip per a la campanya del 2000

John McCain va començar la seua campanya presidencial de 2000 com una espècie d'insurgent desconegut a la recerca d'una reforma del sistema per a excloure de Washington la influència de forts interessos econòmics. Va avisar que el Governador de Texas, George W. Bush, era el candidat oficial republicà, per la qual cosa li costaria molt defendre les possibilitats d'una campanya seriosa dins del partit. I és que les diferències van ser moltes. Molt abans que el senador McCain es decidira a competir per la nominació, Bush havia acudit als seus contactes i havia recaptat diversos milions. I no sols això. El seu director de campanya, Karl Rove, havia reclutat adherents pel país i posat en marxa el pla amb què guanyaria la nominació. Abans de la primària de Nou Hampshire, el governador Bush havia demanat una suma de 57 milions de dòlars. Això contrastava radicalment amb els només 9 milions de dòlars reunits pel senador McCain.

"Avui comença la nostra croada nacional!", va proclamar entusiasta el senador McCain després del seu èxit en la primària de New Hampshire, on va humiliar Bush amb un avantatge de 16 punts. "Arrabassarem la política de les mans del Gran Capital i dels lobbys que han corromput Washington. Tornarem el poder als ciutadans nord-americans".

D'allí a Carolina del Sud, on s'alliberaria el 19 de febrer del 2000 una altra aferrissada batalla política que serviria per a catapultar les aspiracions de McCain o per a tornar-ho a posar en el seu lloc, després del miratge de Nou Hampshire. L'aparell del Partit Republicà es va mobilitzar en favor de Bush i li va esclafar en una campanya en què va haver-hi diners, joc brut i falsos rumors. McCain es va recuperar guanyant la important primària de Michigan, però la falta de liquiditat de la seua campanya i el fet que en estats com Califòrnia i Nova York, rics en delegats, no pogueren votar els independents, va fer que el governador Bush es consolidara definitivament com front-runner indiscutible després del superdimarts de març. McCain va perdre les primàries i va aprendre que sense el partit no hi ha carrera política que valga.

El 2008[modifica | modifica el codi]
Logotip de la campanya del 2008
Mapa de les eleccions a nivell de comtat. El roig representa McCain i el blau Obama

Després de recolzar activament la reelecció del president George W. Bush en 2004, el senador McCain va tornar a llançar-se a la carrera per la presidència el 2008. Va proposar la creació d'un comité explorador que li permeta reunir fons en tot el territori dels Estats Units. Per a això ha incorporat a diversos operatius de campanya que van treballar per a Bush, amb la intenció d'aconseguir aquesta vegada el suport de l'aparell.

Ha cridat el Partit Republicà dels Estats Units a "recuperar els valors conservadors dels quals s'ha separat", proposant una revisió en l'enfocament del partit i una reestructuració del mateix. Durant 2006 va organitzar i va participar en 346 esdeveniments, en els quals va reunir més de 10,5 milions de dòlars per a les campanyes electorals de diversos candidats, la qual cosa li va garantir un ferm suport entre altres senadors i representants del seu partit als que va ajudar.

Ja als inicis de la campanya per a la presidència aquesta fou molt dificultosa, ja que no s'encontrava entre els favorits (Giuliani i Romney). Els candidats proposats pel Partit Republicà dels Estats Units, a banda de McCain van ser:

  • Ron Paul
  • Jim Gilmore
  • Mike Huckabee
  • Tommy Thompson
  • Sam Brownback
  • John Henry Cox
  • Tom Tancredo
  • Duncan Hunter
  • Fred Thompson
  • Rudolph Giuliani
  • Mitt Romney

Però, amb la victòria a l'estat de Carolina del Sud front a Mike Huckabee la seua candidatura va sofrir un gir inesperat i es va posicionar com a favorit en les enquestes després de guanyar a Florida al candidat Mitt Romney. Rudolph Giuliani, després d'abandonar la carrera per convertir-se candidat, es va adherir a la campanya de suport a McCain igual que Romney.

Al "Super-dimarts" de Febrer va guanyar als estats de California, Nova York, Illinois, Nova Jersey però encara va tindre com a rival a Mike Huckabee, de la part Ultraconsevadora fins a les eleccions primàries a Texas i Ohio les quals foren guanyades per McCain, conseguin així els 1191 delegats necessaris per guanyar la convenció republicana a Saint Louis (Missouri) consolidant-se com a candidat oficial del Partit Republicà.

Finalment, a les eleccions contra Barack Obama McCain va obtindre 59.934.786 vots, dels quals compten 173 (vot electoral) front a Obama que va obtindre 69.456.897 vots (365 vots electorals) essent guanyador Barack Obama.

Visió Política[modifica | modifica el codi]

Republicà de tota la vida, l'American Conservative Union el puntuà amb un 82%. No obstant això, McCain ha recolzat iniciatives que no van en la línia del seu propi partit i ha sigut anomenat "maverick" (terme amb què a la política nord-americana es designa a qui s'aparta sovint de les línies marcades pel seu partit) per alguns membres de la premsa dels Estats Units.

La reputació de McCain com a maverick prové del seu suport als drets dels homosexuals, als programes de treballs per als immigrants il·legals, a les limitacions de fons de campanyes polítiques, les seues visions sobre els temes mediambientals i la seua oposició a la política sobre impostos de l'administració de George Walker Bush, anomenada "Bush Tax cuts".

Vida sentimental[modifica | modifica el codi]

El 1965, McCain va contraure matrimoni amb Carol Shepp, una model de Filadèlfia (Pennsilvània). McCain va adoptar els dos fills de la seua dona, Doug i Andy. Posteriorment ell i Carol van tindre una filla, que van anomenar Sydney. Es van divorciar el 2 d'abril de 1980.

John McCain i Cindy McCain

En 1979 va conèixer Cindy Hersley, la filla del rei de la indústria de la cervesa d'Arizona, Jim Hersley, amo i fundador de la cerveseria Anheuser-Busch amb una fortuna de 200 milions de dòlars. John McCain i Cindy Hersley es van casar en 1981.

John McCain té set fills. Quatre biològics; dos que tenia la seua primera dona d'un altre matrimoni; i amb Cindy va adoptar una xiqueta de l'orfenat de la Mare Teresa de Calcuta a Bangla Desh.

En 1993 li van detectar per primera vegada un càncer de pell. En 2000 li van extraure un melanoma maligne en el costat esquerre de la seua cara del qual es va recuperar.

John McCain i la seva esposa Cindy a la cerimònia de graduació dels cadets de la Marina dels EUA l'any 2001

Al 21 de febrer del 2008 The New York Times, va patejar el tauler i com sempre el doble estàndard va quedar exposat amb la nota "For McCain, Self-Confidence on Ethics Poses Its Own Risk". Cal aclarir que la seua relació amb Vicky Iseman és -almenys- no aconsellable per a una campanya "conservadora presidencial". També cal tindre en compte que McCain ja va ser "exonerat" en 1991 un cas de tràfic d'influències el cas "Keating".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Povich, Elaine S. John Mccain: A Biography (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2009, p. 7. ISBN 0313362521. 
  2. Earl L. Tilford, Setup: What the Air Force did in Vietnam and Why. Maxwell Air Force Base AL: Air University Press, 1991, p. 89.
  3. Battlefield:Vietnam | Timeline

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John McCain