John Peckham

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

John Peckham o Pecham (Patcham, Sussex, 1220 o 1225 - Mortlake, 1290) va ser un sacerdot franciscà anglès, teòleg i arquebisbe de Canterbury. Va pertànyer a l'anomenada escola franciscana de París.

Nascut a Sussex cap 1225, Peckham completa els seus estudis inicials a Oxford sota la guia d'Adam de Marsh, un altre important mestre anglès, la vida i doctrina del qual resultaran determinants en la seva vocació franciscana. Va ser deixeble de Bonaventura de Fidanza a París, on va ensenyar cap a 1270 i, després d'haver conclòs l'estudi del trivium i el quadrivium, Peckham ensenya com mestre en la facultat d'Oxford (1271-1275), on va ser influït pels escrits de Roger Bacon. Després ingressa en l'Ordre de Germans Menors, entre 1250 i 1255. Enviat a París per l'estudi de la teologia, des 1269 fins a 1271-1272 ocupa el lloc de mestre regent del studium franciscà. En 1272 passa al mestre franciscà Tomàs Bungay a la càtedra de teologia d'Oxford, on introdueix la tècnica de la disputa «quodlibetal», d'ús a París.

Tracta de defensar la filosofia, però critica la que creu que és falsa. L'oposició de doctrines és, en últim terme, l'oposició entre franciscans i dominics, entre el agustinisme dels primers i l'aristotelisme dels segons. El motiu de les crítiques no és tant d'ordre ontològic com de caràcter gnoseològic i antropològic. El problema de fons és saber si l'home pot o no prescindir de la il·luminació divina per conèixer el fet de la veritat. La voluntat preval sobre la raó, i l'autodeterminació voluntària, que caracteritza l'home, no queda determinada per l'acció causal del coneixement, ja que la voluntat és la facultat suprema de l'ésser humà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Merino Abad, José Antonio. Historia de la filosofía franciscana.
  • Directorio y enciclopedia franciscana.