John Stewart Bell
John S. Bell (28 de juny de 1928 – 1 d'octubre de 1990) va ser un físic conegut per formular el teorema de Bell.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Bell va nàixer a Irlanda del Nord i es va graduar en física experimental en la Universitat de Queen de Belfast en 1948. Va obtenir el seu doctorat en Birmingham com especialista en física nuclear i teoria de camp quàntic. La seua carrera laboral va començar en la British Atomic Energy Agency, en Malvern, Gran Bretanya, i el Harwell Laboratory. Després de diversos anys, es va traslladar al CERN. Va treballar quasi exclusivament en física de partícules teòriques i disseny d'acceleradors, però el seu hobby eren els fonaments de la teoria quàntica.
Desigualtat de Bell[modifica]
En 1964 va escriure un text (ref 1 p. 14) titulat "On the Einstein-Podoslky-Rosen paradox" ("sobre la paradoxa Einstein-Podoslky-Rosen"). En eixe treball, va mostrar alguns trets particulars de la paradoxa EPR, derivant així en la desigualtat de Bell, que és aplicada en Mecànica quàntica per a quantificar matemàticament les implicacions plantejades teòricament en la paradoxa EPR i permetre així la seua demostració experimental.
El teorema de Bell posa en evidència el principi de les causes locals (principi que postula que el que ocorre en una regió de l'espai no depèn de variables controlades per un experimentador en altra regió distant), i sembla donar a entendre que el nostre univers és "no-local", que no té parts separades (estalvi per a la nostra percepció) i que existeixen unes variables desconegudes "no-locals".
El seu teorema va demostrar que el principi de les causes locals és incompatible amb les prediccions estadístiques de la teoria quàntica.
Mort[modifica]
John S. Bell va morir inesperadament en 1990 d'una hemorràgia cerebral.
_and_Martinus_Veltman_(right)_discussing_Physics_at_CERN.jpg){kind=link}