John Slessor
| Sir John Cotesworth Slessor | |
|---|---|
| 3 de juny de 1897 – 12 de juliol de 1979 | |
 El Mariscal de l'Aire sir John Slessor |
|
| Lloc de naixement: |  Ranikhet (Raj britànic) |
| País: |  Regne Unit |
| Arma/servei: |  Royal Flying Corps (1915-1918) RAF (1918-1943) |
| Anys de servei: | 1915 - 1952 |
| Rang: |  Mariscal de la RAF |
| Comandaments: | 4t Esquadró 3a Ala Índia 5è Grup Comandament Costaner Cap de l'Estat Major de l'Aire |
| Batalles/guerres: | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial |
| Condecoracions: | Gran Creu de l'Orde del Bany Orde del Servei Distingit Creu Militar |
| Altres ocupacions: | Alt Sheriff de Somerset |
El Mariscal de la Reial Força Aèria Sir John Cotesworth Slessor GCB DSO MC (3 de juny de 1897 – 12 de juliol de 1979) va ser un alt comandant de la RAF. Va servir com a pilot al Royal Flying Corps durant la Primera Guerra Mundial, va ocupar diversos comandaments operatius durant la Segona Guerra Mundial i, finalment, serví com a Cap de l'Estat Major de l'Aire entre 1950 i 1952.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Primera Guerra Mundial [modifica]
Fill d'un Coronel en actiu, Slessor va néixer a Ranikhet, a l'Índia britànica, sent educat a Haileybury. S'uní al Royal Flying Corps al 1915, entrant en acció a Egipte i al Sudan; i posteriorment al Front Occidental. Va ser condecorat amb la Creu Militar al 1917, va acabar la guerra amb el rang de Major.[1]
Període d'entreguerres [modifica]
Després d'abandonar la RAF al 1919, Slessor va rebre una comissió a l'any següent com a Tinent Pilot. Serví com a comandant del 4t Esquadró entre 1925 i 1928, i va ser nomenat oficial de l'Estat Major Directiu de la RAF a l'Exèrcit a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley al 1931. Slessor va ser nomenat Comandant de la 3a Ala Índia al març de 1935, obtenint l'Orde del Servei Distingit per les operacions a Waziristan.[1][2] Va escriure Air Power and Armies, un assaig sobre l'ús del poder aeri contra objectius al i darrera el camp de batalla al 1936. En aquesta obra, advocava per la cooperació amb l'exèrcit per impedir l'arribada de reforços enemics i subministraments, així com l'ús del bombardeig aeri com arma per atacar la moral de l'enemic.[3] Al maig de 1937, després de la seva estada a l'Índia, va ser promogut a Capità de Grup i nomenat Adjunt al Director de Plans, sent Director Titular al desembre de 1938.[1]
Segona Guerra Mundial [modifica]
Slessor va ser Comandant del 5è Grup al 1941, Assistent al Cap de l'Estat Major de l'Aire al 1942 i Cap del Comandament Costaner al 1943. Al 1944 va ser nomenat Comandant en Cap de la RAF a la Mediterrània i l'Orient Mitjà, i Membre de l'Aire de Personal al 1945. Temporalment va ser nomenat Vicemariscal de l'Aire el 10 de gener de 1941 (fet de manera oficial el 14 d'abril de 1942) i Mariscal de l'Aire l'1 de juny de 1943 (definitiu el 6 de juny de 1945).
Carrera de postguerra [modifica]
Slessor va ser promogut a Mariscal en Cap de l'Aire l'1 de gener de 1946. Continuà com a Membre de l'Aire per Personal fins al 1947, quan va ser nomenat Comandant de l'Acadèmia Imperial de Defensa. Entre l'1 de gener de 1950 al 31 de desembre de 1952 va ser el Cap de l'Estat Major de l'Aire, sent promogut al rang de Mariscal de la RAF el 8 de juny de 1950.[1] Com a Cap de la RAF, encunyà el terme "Bombarder V", per referir-se al trio de bombarders estratègics a reacció de la RAF: el Vickers Valiant, el Handley Page Victor i el Avro Vulcan.[3]
Durant el seu mandat de l'Estat Major, Slessor jugà un paper clau en la promoció de l'armament nuclear com a un instrument efectiu de dissuasió en la primerenca estratègia britànica de la Guerra Freda. Al 1952, la RAF argumentà que, com que els bombarders eren un element dissuasori important, les forces convencionals podrien ser reduïdes dràsticament en un moment en que el govern volia fer una reducció important de la despesa pública.[4] Slessor creia que era improbable que el Regne Unit pogués fer front a una ofensiva comunista sense tenir armament nuclear tàctic.[5] Va esdevenir un dels propagandistes principals de la "Gran Dissuasió" (que va usar com a títol d'un llibre que publicà després de retirar-se) per a ambdós costats de l'Atlàntic.[6]
Darrers anys [modifica]
Slessor publicà dos llibres després del seu retir de la RAF al 1953: la seva autobiografia "El Blau Central" (The Central Blue) (1956) i "La Gran Dissuasió" (The Great Deterrent) (1957). Entre 193 i 1974 serví com a Conseller del Comtat de Somerset, sent Alt Sheriff de Somerset entre 1965 i 1966. El seu fill John també serví a la RAF, arribant al rang de Capità de Grup.
| Precedit per: Norman Bottomley |
Comandant del 5è Grup 1941–1942 |
Succeït per: Alec Coryton |
| Precedit per: Sir Philip Joubert de la Ferté |
Cap del Comandament Costaner de la RAF 1943–1944 |
Succeït per: Sir William Sholto Douglas |
| Precedit per: Sir Bertine Sutton |
Membre de Personal de l'Aire 1945–1947 |
Succeït per: Sir Hugh Saunders |
| Precedit per: Sir Arthur Tedder |
Cap de l'Estat Major de l'Aire 1950–1952 |
Succeït per: Sir William Dickson |
| Precedit per: Richard Hill |
Alt Sheriff de Somerset 1965–1966 |
Succeït per: Sir Edward Malet |
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Slessor |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Marshal of the RAF Sir John Slessor at Air of Authority. Retrieved on 19 January 2008.
- ↑ Plantilla:LondonGazette
- ↑ 3,0 3,1 History of British Air Power Doctrine at Royal Air Force. Retrieved on 19 January 2008.
- ↑ Ball, S.J.. The Bomber in British Strategy. Westview Press, 1995, p. 49.
- ↑ House of Commons Defence Committee. «The Future of the UK's Strategic Nuclear Deterrent: Memorandum from Paul Rogers». Hansard, 2007, para 26.
- ↑ Slessor, Sir John. The Great Deterrent. Cassell. ASIN B0000CJSE5, 1957.
