John Smeaton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Smeaton

Retrat de John Smeaton
Naixement 8 de juny de 1724
Austhorpe, Leeds, Anglaterra
Defunció 28 d'0ctubre de 1792
Austhorpe, Leeds, Anglaterra
Nacionalitat Britànic
Ocupació Enginyer civil

John Smeaton, (8 de juny de 1724 – 28 d'octubre de 1792) va ser un enginyer civil anglès reponsable del disseny de ponts, canals, ports i fars. També va ser un enginyer mecànic capacitat i un físic eminent. Se'l considera el pare de l'enginyeria civil.

Estava associat amb la Lunar Society.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Smeaton nasqué a Austhorpe, Leeds, Anglaterra. Després d'estudiar a Leeds Grammar School s'uni a la companyia d'advocats del seu pare, però ho deixà per a dedicar-se a la confecció d'instruments matemàtics (treballant amb Henry Hindley), desenvolupant, entre altres instruments, un piròmetre per usar-lo en la navegació marítima.

Va ser escollit membre de la Royal Society el 1753, i el 1759 guanyà la Copley Medal per la seva recerca en la mecànica de la roda hidràulica i dels molins de vent. L'any 1759 va escriure "An Experimental Enquiry Concerning the Natural Powers of Water and Wind to Turn Mills and Other Machines Depending on Circular Motion" sobre la relació entre la pressió i la velocitat en objectes que es mouen en l'aire conceptes desenvolupats en el 'Coeficient de Smeaton'.[1]

Era partidari de la teoria vis viva de Gottfried Leibniz, que és una primera formulació de la conservació de l'energia.

Recomanat per la Royal Society, Smeaton dissenyà el tercer far d'Eddystone (1755–59). Va redescobrir i desnvolupar el ciment cosa que va conduir a la invenció posterior del ciment Portland.

Enginyer mecànic[modifica | modifica el codi]

Va idear un enginy hidràulic per als Jardins de Kew el 1761 i un molí hidràulic a Alston, Cumbria el 1767. Va millorar la màquina atmosfèrica de Thomas Newcomen, posant-ne una a la mina de Chacewater, Wheal Busy, a Cornualla el 1775.

El 1789 Smeaton aplicà una idea de Denis Papin, per usar una bomaba de força per mantenir la pressió i aire fresc dins una campana de capbusar-se.[2][3] This bell, built for the Hexham bridge project, was not intended for underwater work, but in 1790 the design was updated to enable it to be used underwater on the breakwater at Ramsgate Harbour.[3]

A més de pertànyer a la Lunar Society fundà la Societat d'Enginyers Civils el 1771. Va ser qui va encunyar el terme Enginyers Civils (civil engineers) per distingir-los dels enginyers militars graduats a lacadèmia militar de Woolwich. Després d ela seva mort la Societat va ser rebatejada com Smeatonian Society.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Centennial of flight: Smeaton's Coefficient». Centennialofflight.gov. [Consulta: 2010-05-31].
  2. Davis, RH. Deep Diving and Submarine Operations. 6th. Tolworth, Surbiton, Surrey: Siebe Gorman & Company Ltd, 1955, p. 693. 
  3. 3,0 3,1 Acott, C.. «A brief history of diving and decompression illness.». South Pacific Underwater Medicine Society Journal, vol. 29, 2, 1999. ISSN: 0813-1988. OCLC: 16986801 [Consulta: 17 març 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]