John Stewart Bell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juny 1928 Belfast (Irlanda del Nord) |
| Mort | 1r octubre 1990 (62 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Causa de mort | Causes naturals (Hemorràgia cerebral ) |
| Sepultura | Cementiri de Sant Jordi 46° 11′ 51″ N, 6° 06′ 57″ E / 46.19742°N,6.11597°E |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat Queen's de Belfast (1945–1949) Universitat de Birmingham - doctor (–1956) |
| Director de tesi | Rudolf Peierls |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física quàntica i traducció del rus |
| Ocupació | matemàtic, físic, traductor |
| Ocupador | Organització Europea per a la Recerca Nuclear (1960–1990) Establiment de recerca atòmica de Harwell (1949–1960) Universitat Queen's de Belfast (1944–1945) |
| Membre de | |
| Professors | Rudolf Peierls i Paul Peter Ewald |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Ross Bell (en)  |
Premis | |
 | |
John S. Bell (28 de juny de 1928 – 1 d'octubre de 1990) va ser un físic conegut per formular el teorema de Bell.
Joventut[modifica]
Bell va nàixer a Irlanda del Nord i es va graduar en física experimental en la Universitat Queen's de Belfast, el 1948. Va obtenir el seu doctorat a Birmingham com a especialista en física nuclear i teoria de camp quàntic. La seua carrera laboral va començar en la British Atomic Energy Agency, a Malvern (parròquia civil), Gran Bretanya, i en l'Establiment de recerca atòmica de Harwell. Després de diversos anys, es va traslladar al CERN. Va treballar quasi exclusivament en física teòrica de partícules i en disseny d'acceleradors, però la seva afició eren els fonaments de la teoria quàntica.
Desigualtat de Bell[modifica]
El 1964, va escriure un text (ref. 1 p. 14) titulat On the Einstein-Podoslky-Rosen paradox (Sobre la paradoxa Einstein-Podoslky-Rosen). En eix treball, va mostrar alguns trets particulars de la paradoxa EPR, derivant així en la desigualtat de Bell, que és aplicada en mecànica quàntica per a quantificar matemàticament les implicacions plantejades teòricament en la paradoxa EPR i permetre així la seua demostració experimental.
El teorema de Bell posa en evidència el principi de les causes locals (principi que postula que el que ocorre en una regió de l'espai no depèn de variables controlades per un experimentador en una altra regió distant), i sembla donar a entendre que el nostre univers és "no local", que no té parts separades (estalvi per a la nostra percepció) i que existeixen unes variables desconegudes "no locals".
El seu teorema va demostrar que el principi de les causes locals és incompatible amb les prediccions estadístiques de la teoria quàntica.
Mort[modifica]
John S. Bell es va morir inesperadament el 1990 d'una hemorràgia cerebral.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Burke, Philip G.; Percival, Ian C. «John Stewart Bell. 28 July 1928 – 1 October 1990» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 45, 1999, pàg. 1-17. DOI: 10.1098/rsbm.1999.0001. ISSN: 0080-4606.
- Whitaker, Andrew. John Stewart Bell and Twentieth Century Physics (en anglès). Oxford University Press, 2016. ISBN 978-0-19-874299-9.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Stewart Bell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Smith, C. H. Llewellyn. «Bell, John Stewart» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 13 octubre 2023].
- Sutton, Christine. «Fifty years of Bell’s theorem» (en anglès). CERN, 2014. [Consulta: 13 octubre 2023].
- John Bell and the most profound discovery of science (December 1998).
- The Most Profound Discovery of Science (September 2006) Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine..