John Vereker, lord Gort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Vereker, Vescomte Gort
10 de juliol de 1886

31 de març de 1946 (als 59 anys)

John Vereker, lord Gort
Lord Gort i el tinent general Pownall estudien un mapa al Quarter General al Chateau de Habarcq, 26 de novembre de 1939
Lloc de naixement: England Westminster, Londres, Anglaterra
Lloc de defunció: England Southwark, Londres, Anglaterra
Lleialtat: the United Kingdom Regne Unit
Arma/servei: Bandera de l'Exèrcit Britànic Exèrcit Britànic
Anys de servei: 19041945
Rang: Mariscal de Camp Mariscal de Camp
Comandaments: Cos Expedicionari Britànic (II Guerra Mundial)
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Creu Victòria
Gran Creu de l'Orde del Bany
Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
Orde del Servei Distingit amb 2 barres
Membre del Reial Orde Victorià Creu Militar
Menció als Despatxos (8)

El Mariscal de Camp John Standish Surtees Prendergast Vereker, 6è Vescomte Gort VC, GCB, CBE, DSO & 2 Barres, MVO, MC (10 de juliol de 1886 – 31 de març de 1946) va ser un militar britànic i Anglo-Irlandès que serví tant a la I com a la II Guerra Mundial i assolí el rang de i sent condecorat amb la Creu Victòria, la màxima condecoració per valentia davant de l'enemic.

Lord Gort és principalment recordat per ser el comandant de la Força Expedicionària Britànica durant la batalla de Dunkerque, en la batalla de França, a l'inici de la Segona Guerra Mundial. La idea de l'operació Dinamo és atribuïda a Lord Gort.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lord Gort va néixer a Londres i es crià al comtat de Durham i a l'illa de Wight. Va estudiar a Malvern Link i a Harrow School, ingressant al gener de 1904 a la Reial Acadèmia Militar de Woolwich, després d'haver succeït al seu pare en el títol familiar al 1902. Rebé el despatx als Guàrdies Granaders al juliol de 1905.[1]

A la mort del rei Eduard VII al 1910, Gort va ser el tinent al comandament dels sots-oficials dels Granaders encarregats de vetllar el taüt i del catafalc.[1] Va ser fet membre del Reial Orde Victorià pels seus serveis. Aquell any va anar a caçar ants al Canadà, disparant accidentalment al seu guia indi, fet que provocà el seu retorn immediat.[1]

El 22 de febrer de 1911, Gort es casà amb Corinna Vereker, una cosina segona, a la Capella de la Guàrdia de la Caserna Wellington de Londres. Van tenir 3 fills, Charles al 1912, Joscelyn al 1913 i Jacqueline al 1914. Es divorciaren al 1925.

El 3 de setembre de 1913 va ser nomenat ADC del General Francis Lloyd, comandant del Districte Militar de Londres.

I Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

A l'agost de 1914, Gort va ser promogut a capità.[2] Lluità al Front Occidental i serví com a oficial d'estat major, assolit el ranc de major habilitat i de tinent coronel en funcions.[3] Al juny de 1915 va ser condecorat amb la Creu Militar [4] i amb l'Orde del Servei Distingit al juny de 1917,[5] a la qual afegí una barra al setembre[6][7] i una segona al gener de 1919.[8] A més va ser Mencionat als Despatxos en 8 ocasions.[9]

El 27 de novembre de 1918, Gort va ser condecorat amb la Creu Victòria per les seves accions del 27 de setembre de 1918 a la Batalla del Canal du Nord, prop de Flesquieres, arriscant la seva vida al dirigir un atac contra les posicions alemanyes.[10] L'ordenança de Gort, Guardsman Ransome, va morir mentre ajudava a Gort.

Posteriorment seria conegut com a "Tiger" Gort.[11]

Anys d'entreguerres[modifica | modifica el codi]

Al novembre de 1919, Gort va ser promogut definitivament al rang de major.[12] Després d'assistir a un curs a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley al 1919, Gort i tornà al 1921 com a instructor,[9] sent fet tinent coronel habilitat.[13] Abandonà l'Acadèmia d'Estat Major al maig de 1923.[14]

Va aprendre a navegar al 1922, formant part de l'Esquadró Reial de Iots al 1922 i participant en la Cursa Fastnet de 1925. Al 1924 va reescriure el manual d'entrenament d'infanteria.

A l'abril de 1926 va ser promogut a coronel (amb antiguitat de gener de 1925).[15] Al gener de 1927 va viatjar a Shanghai, d'on retornà a l'agost per donar un informe de primera mà sobre la situació xinesa al Rei i al Príncep de Gal·les. Al juny de 1928 va ser nomenat Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic.[16] Va ser nomenat comandant de la Brigada de Guàrdies durant dos anys des de 1930, abans d'anar a supervisar l'entrenament a l'Índia amb el rang temporal de brigadier.[17] Al 1932 va aprendre a volar, comprant un de Haviland Moth i sent escollit President del Household Brigade Flying Club. Al novembre de 1935 va ser promogut a major-general.[18] Al 1936 tornà a l'Acadèmia d'Estat Major com a comandant.[19]

Al maig de 1937, Gort va ser fet Company del Bany.[20] Al setembre de 1937 va ser nomenat Secretari Militar del Ministre de la Guerra, Leslie Hore-Belisha, amb el rang temporal de tinent general .[21] El 6 de desembre de 1937, com a part de la purga de Hore-Belisha dels oficials superiors,[22] Gort va ser nomenat pel Consell de l'Exèrcit,[23] promogut a general i substituí al Mariscal Sir Cyril Deverell com a Cap de l'Estat Major Imperial General.[24] L'1 de gener de 1938 va ser promogut a Cavaller Comandant de l'Orde del Bany [25]

Com a Cap de l'Estat Major Imperial General, Gort advocà per la primacia de construir un exèrcit de terra i defensés França i els Països Baixos per damunt de la defensa de l'Imperi després que França declarés que no seria capaç de defensar-se davant d'un atac alemany.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Gort va rebre el comandament del Cos Expedicionari Britànic (BEF – British Expeditionary Force ) a França, on hi arribà el 19 de setembre de 1939.[26] Durant aquest període participà en un escàndol polític, el Pillbox affair, que acabà amb la dimissió del Ministre de la Guerra, Leslie Hore-Belisha. Després de la Guerra de Broma, l'assalt alemany a través de les Ardenes dividí les forces aliades i les comunicacions entre la BEF i els francesos s'esvaïren; i el 25 de maig de 1940 Gort prengué la decisió unilateral d'abandonar les seves ordres de llançar cap al sud.[27] La posició de Gort era difícil, servint sota el comandament francès; però alhora ser responsable a Londres. Retirant-se cap al nord, la BEF i molts soldats francesos van ser evacuats durant la Batalla de Dunkerque .[28]

Es reconeix a Gort el fet de reaccionar eficientment davant les circumstàncies i que salvés la Força Expedicionària Britànica.[27] D'altres sostenen una opinió més critica del lideratge de Gort al 1940, veient la seva decisió de no unir-se als francesos en l'organització d'un contraatac a gran escala com a derrotista.[29]

Al seu retorn a Anglaterra, va ser nomenat ADC General del Rei Jordi VI. El 25 de juny de 1940 volà en hidroavió, amb Duff Cooper, a Rabat, Marroc, per dirigir un gabinet de ministres francès anti-nazi; però va ser deixat a l'avió, i tornà ràpidament a Anglaterra.[30]

Gort va ser nomenat Inspector d'Entrenament de l'Exèrcit Local,[26] i sense res constructiu a fer, visità Islàndia, Orkney i Shetland. Serví com Governador de Gibraltar (1941-42).[31] Va fer estendre l'aeroport sobre terra guanyada al mar, tot i el consell contrari del govern britànic, però posteriorment li seria agraït pel Gabinet de Guerra quan l'aeroport es demostrà vital durant la batalla de la Mediterrània. Com a Governador de Malta (1942-1944), el seu coratge i lideratge durant el setge li van ser reconeguts pels maltesos, que li oferiren l'Espasa d'Honor. El Rei donà a Gort el seu bastó de mariscal el 20 de juny de 1943 a Malta. El 29 de setembre, Gort, juntament amb els Generals Eisenhower i Alexander, va exercir de testimoni quan el Mariscal signà Badoglio la rendició italiana al port de La Valetta.

Acabà la guerra com a Alt Comissionat de Palestina i Transjordània.[31] Serví allà durant només un any. Al 1945 va nomenar al Jutge en Cap de Palestina William James Fitzgerald perquè decidís sobre el conflicte arabo-israelià sobre Jerusalem. El jutge va apuntar al seu informe que proposava dividir la ciutat en barris jueus i àrabs separats.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Durant una trobada al novembre de 1945 amb els mariscals Brooke i Montgomery, Gort es desmaià i va ser portat a Londres, on se li diagnosticà un càncer.

Al febrer de 1946 va ser fet Vescomte a la Noblesa del Regne Unit, amb el mateix títol que tenia a la Noblesa d'Irlanda. A la seva mort el 31 de març de 1946, al no tenir un fill, el vescomtat irlandès de Gort passà al seu germà, i el títol anglès va extingir-se.

Va ser sogre del major William Sidney VC, i cosí del General Sir Ian Standish Monteith Hamilton. Gort estava present quan el seu gendre va rebre la Creu Victòria de mans del General Alexander el 3 de març de 1944 a Itàlia. El galó de la VC va ser tallat d'un dels uniformes de Gort.

Dates de promoció i condecoracions[modifica | modifica el codi]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Heathcote 1999, p. 279.
  2. The London Gazette: (suplement) no. 28884. p. 6880. 29 August 1914. Consulta: 2009-02-15.
  3. The London Gazette: (suplement) no. 30106. p. 5403. 1 June 1917. Consulta: 2009-02-15.
  4. The London Gazette: (suplement) no. 29202. p. 6118. 23 June 1915. Consulta: 2009-02-15.
  5. The London Gazette: (suplement) no. 30111. pp. 5468–5470. 4 June 1917. Consulta: 2009-02-15.
  6. The London Gazette: (suplement) no. 30308. p. 9967. 26 September 1917. Consulta: 2009-02-15.
  7. The London Gazette: (suplement) no. 30466. pp. 557–558. 9 January 1918. Consulta: 2009-02-15.
  8. The London Gazette: (suplement) no. 31119. pp. 577–578. 11 January 1919. Consulta: 2009-02-15.
  9. 9,0 9,1 Heathcote 1999, p. 280.
  10. The London Gazette: (suplement) no. 31034. p. 14039. 27 November 1918. Consulta: 2009-02-14.
  11. «Tiger for Old Dob Dob». , 18 May 1942 [Consulta: 14 febrer 2009].
  12. The London Gazette: (suplement) no. 31643. p. 13876. 14 November 1919. Consulta: 2009-02-15.
  13. The London Gazette: (suplement) no. 32334. p. 4170. 25 May 1921. Consulta: 2009-02-15.
  14. The London Gazette: no. 32819. pp. 3147–3148. 1 May 1923. Consulta: 2009-02-15.
  15. The London Gazette: no. 33155. p. 2861. 27 April 1926. Consulta: 2009-02-15.
  16. The London Gazette: (suplement) no. 33390. p. 3851. 4 June 1928. Consulta: 2009-02-15.
  17. The London Gazette: no. 33904. p. 442. 20 January 1933. Consulta: 2009-02-15.
  18. The London Gazette: no. 34226. p. 7671. 3 December 1935. Consulta: 2009-02-15.
  19. Heathcote 1999, p. 281.
  20. The London Gazette: (suplement) no. 34396. pp. 3078–3079. 11 May 1937. Consulta: 2009-02-15.
  21. The London Gazette: no. 34438. p. 5957. 24 September 1937. Consulta: 2009-02-15.
  22. «Belisha Purge». , 13 December 1937 [Consulta: 14 febrer 2009].
  23. The London Gazette: no. 34464. p. 7915. 17 December 1937. Consulta: 2009-02-15.
  24. The London Gazette: no. 34464. p. 7917. 17 December 1937. Consulta: 2009-02-15.
  25. The London Gazette: (suplement) no. 34469. p. 3. 1 January 1938. Consulta: 2009-02-15.
  26. 26,0 26,1 Heathcote 1999, p. 282.
  27. 27,0 27,1 Ellis 1954, p.149.
  28. Gardner 2000, p. 56.
  29. Moure & Alexander 2001, p. 24.
  30. World at War
  31. 31,0 31,1 Heathcote 1999, p. 283.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Vereker, lord Gort


Càrrecs Militars
Precedit per:
Sir Charles Deedes
Secretari Militar
1937
Succeït per:
Sir Douglas Brownrigg
Precedit per:
Sir Cyril Deverell
Cap de l'Estat Major Imperial General
1910 - 1911
Succeït per:
Reginald McKenna
Càrrecs de Govern
Precedit per:
Sir Clive Liddell
Governador de Gibraltar
Governador de Gibraltar

1941–1942
Succeït per:
Sir Noel Mason-Macfarlane
Precedit per:
General Sir William Dobbie
Governador de Malta
Governador de Malta

1942–1944
Succeït per:
Tinent General Sir Edmond Charles Acton Schreiber
Precedit per:
Sir Harold MacMichael
Alt Comissionat de Palestina
Mandat britànic de Palestina

1944–1945
Succeït per:
Sir Alan G. Cunningham
Títols de noblesa
Precedit per:
John Vereker
Vescomte Gort
1902–1946
Succeït per:
Standish Vereker