Johnny va agafar el fusell
  Johnny va agafar el fusell |
|
|---|---|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Dalton Trumbo |
|
|
|
| Producció: | Bruce Campbell |
|
|
|
| Guió: | Dalton Trumbo |
|
|
|
| Música: | Jerry Fielding |
|
|
|
| Fotografia: | Jules Brenner |
|
|
|
| Muntatge: | Millie Moore |
|
|
|
| Protagonistes: | Timothy Bottomsl Jason Robards Donald Sutherland Curt Bois Diane Varsi |
|
Dades i xifres |
|
| País: | EUA |
| Data d'estrena: | 1971 |
| Duració: | 111 min |
| Idioma original: | alemany, anglès, francès i italià |
|
|
|
| Pàgina sobre “Johnny Got His Gun” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Johnny va agafar el fusell [1] (títol original el anglès Johnny Got His Gun) és una pel·lícula antibel·licista dirigida el 1971 pel cineasta estatunidenc Dalton Trumbo, el qual va filmar la seva pròpia novel·la homònima, escrita el 1939. La pel·lícula, molt fidel al llibre, descriu el dur i desafortunat destí del jove Joe (Johnny) Bonham, de 21 anys, que s'allista voluntari a la Primera Guerra Mundial per sortir-ne absolutament mutilat.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
A l'esclatar la Primera Guerra Mundial l'entusiasta Johnny, que sempre havia desitjat portar un fusell a les mans, es presta voluntari a participar-hi activament tot partint al front com a soldat d'una unitat d'artilleria.
Usat com a carn de canó a la línia del front, Johnny no tarda a caure abatut per l'explosió d'una granada, a la qual el jove aconsegueix sobreviure amb penes i treballs. No obstant, la guerra ha convertit el desgraciat Johnny en un tors vivent: sense braços ni cames i havent perdut els sentits de la vista, l'oïda, l'olfacte i el gust només el seu cervell funciona encara.
Ningú es pot imaginar que en el seu deplorable estat Johnny no ha perdut també la consiència i, per pura curiositat científica, els doctors mantenen el seu cos en vida per esbrinar quan de temps un cos humà pot sobreviure en tals precàries condicions.
Internat a l'hospital, Johnny pren poc a poc consciència que ha sobreviscut a l'explosió. No obstant, la seva inicial alegria es converteix progressivament en frustració a mesura que es va adonant que ha perdut braços i cames, i degenera en desesperació quan pren també consciència de que de fet ha perdut igualment tota sensibilitat sensorial: les orelles, els ulls, el nas i la boca.
Presoner del seu tors i completament incomunicat, Johnny inicia un monòleg existencial amb ell mateix alhora que s'esforça per trobar un mitjà per poder-se comunicar amb el món exterior. El moviment del seu cap és l'única via que li resta per posar-se en contacte amb els infermers, els quals s'acaben adonant que Johny no és víctima de sistemàtics espasmes sinó que pretén comunicar-se amb ells mitjançant morse.
Atònits per la descoberta, els doctors desxifren impacients el primer missatge de Johnny, el qual no desitja altra cosa que la mort. La seva petició és però ignorada i també la següent, quan Johnny demana ser col·locat en una vitrina per mostrar a la gent els horrors de la guerra.
Finalment, Johnny comprèn que l'exèrcit no acceptarà mai les seves peticions i que ha sigut condemnat a viure empresonat dins el seu cos en un precari estat de mort vivent, havent perdut tota potestat sobre el seu cos i la seva vida.
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
El sarcàstic títol de la pel·lícula fa referència a l'ingenu desig de Johnny, el qual maldava per portar una arma a les seves mans. El dur missatge de la pel·lícula és la pernisciosa conseqüència de voler jugar amb foc, de tenir una irresponsable vocació com la de Johnny.
Repartiment [modifica]
- Timothy Bottoms: Joe Bonham
- Kathy Fields: nòvia de Joe
- Marsha Hunt: mare de Joe
- Jason Robards: pare de Joe
- Donald Sutherland: Jesucrist
- Diane Varsi: infermera
Producció [modifica]
Les escenes de la pel·lícula distingeixen la realitat de Johnny, manifestada en blanc i negre, amb els seus somnis, expressats en color.
La cara desfigurada de Johnny romàn sempre oculta per un llençol, a l'igual que els seus membres amputats.
Acollida [modifica]
La pel·lícula va ser presentada Festival Internacional de Cinema de Canes de 1971, on va guanyar el Gran Premi de Jurat i el premi de la FIPRESCI,[2] així com una nominació a la Palma d'Or.[3]
Cultura popular [modifica]
El video de Metallica de la cançó "One", del 1988, mostra extrets de la pel·lícula. El grup de música va comprar tots els drets de Johnny Got His Gun per poder fer-ne ús.
Referències [modifica]
- ↑ Títol en català de la pel·lícula, a l'Ésadir
- ↑ «Festival de Cannes: Johnny Got His Gun». festival-cannes.com. [Consulta: 15 de novembre de 2010].
- ↑ Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
