Jomo Kenyatta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jomo Kenyatta

Fotografia de Jomo Kenyatta
Naixement Kamau wa Ngengi
20 d'octubre, 1892
Tribu dels Kikuyus
Defunció 22 d'agost, 1978
Mombasa
Nacionalitat
Kenya
Kenya
Ocupació Polític
Conegut per Primer President de Kenya
Fills/es Peter Muigai
Margaret
Peter Magana
Jane
Christine
Uhuru
Anna
Muhoho

Jomo Kenyatta (nom tribal, Kamau wa Ngengi). (Nascut a l'àrea tribal dels kikuyus, 20 d'octubre de 1892 - Mombasa, 22 d'agost de 1978) fou un polític africà, i el primer, Primer Ministre (19631964) i President (19641978) de Kenya després de la independència. És considerat el pare fundador de la nació kenyana.

El 1902 aparegué, tenint nou anys, segons es va poder calcular aproximadament, en una escola que l'Església d'Escòcia mantenia en les terres altes de Kenya, en el territori dels kikuyus. La seva hàbil intel·ligència es posà ben aviat en evidència, i aprengué tot el que allà li podien ensenyar, es traslladà a Nairobi, on s'emprà en qualitat d’oficinista municipal.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

El 1920 inicià la seva carrera política en defensa dels drets dels kikuyus, llavors sotmesos per l'administració colonial britànica i privats de gran part de les seves terres. El 1928 és secretari general de l'Associació Kikuyu, i encarregat d'iniciar un diàleg amb les autoritats britàniques; per a tal fi es desplaça a Londres l'any següent, i visita diversos països europeus, entre ells la Unió Soviètica, on i roman per espai d'alguns mesos i trava coneixement amb les doctrines marxistes, que l'impressionen profundament.

Retorna a Àfrica, i de nou a Londres el 1931, on contrau matrimoni amb una professora anglesa; decidit a completar la seva formació intel·lectual, cursa estudis en l'Escola Superior d'Estudis Econòmics i Polítics, i el 1938 publica un important llibre sobre antropologia, amb el títol Facing Mount Kenya, que crida poderosament l'atenció. El 1946 retorna a la seva pàtria, i immediatament és elegit president de la Unió Africana de Kenya; a banda de les seves activitats polítiques, que revesteixen tot sovint un caire demagògic, escriu i publica diversos llibres en un estil senzill, ple de color i ingenuïtat, on per mitjà de faules pretén explicar als seus compatriotes, en un estil que els sia assequible i familiar, la situació política i el camí a seguir en el futur perquè les aspiracions d'independència puguin convertir-se en realitat.

La reacció anti-blanca del Mau-Mau, que tenia en el seu focus als dirigents kukuyus i a la qual ell tampoc i és aliè, porta com a conseqüència que les autoritats britàniques l'empresonin, en tant que l'activitat terrorista de les tribus addictes al Mau-Mau no decreixi; perduda la seva llibertat el 1952, i condemnat a set anys de presó, és deixat en llibertat vigilada l'11 d'abril de 1959 i totalment lliure l'agost de 1961.

Primer president de Kenya[modifica | modifica el codi]

El 28 d'octubre del mateix any accepta de nou la presidència del partit nacional de Kenya, el que equival a la primera magistratura del país en quan aquest assoleixi la independència el 1963. Home de forta personalitat amb indubtables dots d'organitzador i activista, posseïa una preparació suficient perquè, a l'hora de prendre les regnes de la seva pàtria, pogués fer front a les circumstàncies amb la responsabilitat i perícia necessàries.

El 12 de desembre del mateix any, en presència del duc d'Edimburg, es proclama la independència de l'antiga colònia britànica i Kenyatta és ascendit a president de la nova nació. La seva proclama, --malgrat que demagògica--, responia al seu ja antic esperit de dirigent: Harambee, això és, tots junts. Encara que, persisteix el malestar tribal, que enfrontava sobretot a lúos i kikuyus, la jove nació començava a aconseguir una certa estabilitat, d'altra banda no del tot fàcil. El 1966 Oginda Odinga crea el seu propi partit, la Kenyan People's Union KPU.

Les eleccions de 1969 confirmarien el ja sabut: els kikuyus seguien dominant l'escena política del país. Més atzarós que mai, el futur de Kenyatta s'enfrontà a conflictes interns d'intensitat creixent. El 5 de juliol fou assassinat Tom M'Boya; tres mesos més tard, l'octubre de 1969, el mateix president era objecte d'una forta repulsa a Kisumu, centre del país lúo.

Afectat per un crisi cardíaca que li sobrevingué el 1966, amb tot, intentà, fer front de la millor manera a una situació no tant de gravetat passatgera com de motivacions ètniques quasi insuperable. Es començà a plantejar, des de l'assassinat de M’Boya, el problema de la successió, sobretot arran de les agres censures formulades pel diputat Kariuki, davant les quals reaccionà vivament.

Les seves, anunciades el 1963, encara no s'havien materialitzat i el Parlament, que podria haver desenvolupat un paper més rellevant, mancava de poder real enfront de l'Executiu. En ésser assassinat Kariuku el 1974, la rancúnia de les dissensions internes es féu més gran, malgrat la figura de Kenyatta romanís com una de les iniciadores del vast moviment des colonitzador avivat els anys 50. Anticomunista convençut, Mzee (el Vell, en llengua kikuyu) jugà amb aquest tret de les seves conviccions polítiques, actitud que féu possible l'estabilització econòmica i, fins a cert punt, política de Kenya, una vegada assolida la emancipació.

Una última qüestió restava sense resoldre's al sobrevindre la mort del gran líder; el conflicte fronterer entre Somàlia i Kenya, agreujat per l'acusació llençada per Nairobi contra el règim de Mogadixo d'haver-se <llençat a una agressió caracteritzada contra Etiòpia>. Kenyatta recelava de la presencia i influència soviètica en aquest últim país, però no acceptava del tot el recusable domini d'Idi Amin, dictador d'Uganda. Tampoc va aconseguir evitar noves tensions amb Tanzània. El cert és que, ja ancià, havia fugit de parlar públicament de la seva successió.

Prova aquell fet l'anul·lació preventiva de les eleccions parlamentàries que devien realitzar-se l'abril de 1977, decisió oficial que convertia el KANU en partit únic, amb característiques hegemòniques. A aquesta si sumava la divisió interna, d'indole política, experimentada en aquest partit del Govern. Amb aquest complex i tens teló de fons desapareixeria Kenyatta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jomo Kenyatta