Jonas Aistis
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (lt) Jonas Kossu-Aleksandravicius 7 juliol 1904 Districte municipal de Kaunas |
| Mort | 13 juny 1973 (68 anys) Washington DC |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Vytautas el Gran |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Nom de ploma | Jonas Aistis |
Jonas Aistis, àlies des de 1952 de Jonas Kossu-Aleksandravicius (Jonas Kuosa-Aleksandriškis).[1] (Kampiškėse, 7 de juliol 1904 - Washington DC, 13 de juny 1973) va ser un poeta lituà.
Els seus primers poemes van ser inspirats en el simbolisme d'Europa. Es va veure obligat a emigrar, primer va escollir França i més tard els Estats Units.
En els seus poemes de l'exili va dedicar molts versos al record melanconiós de la seva terra, sobretot a Pleniluni (1948) i En el taüt de vidre (1957).
Obres[modifica]
- Eilėraščiai (1932)
- Imago mortis (1934)
- Intymios giesmės (1935)
- Užgesę chimeros akys (1937)
- Be tėvynės brangios (1942)
- Nemuno ilgesys (1947)
- Sesuo buitis (1951)
- Kristaliniam karste (1957)
Referències[modifica]
- ↑ «Aistis, Jonas, 1904-1973» (en anglès). Library of Congress Name Authority File. [Consulta: 23 juliol 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonas Aistis |