Jordanus Nemorarius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jordanus Nemorarius
Naixement Vers 1225
Lloc desconegut
Mort Vers 1260
Lloc desconegut
Camp Matemàtiques, Mecànica

Jordanus Nemorarius, o Jordanus de Nemore (1225-1260), fou un dels més prominents científics[1] de l'Edat Mitjana.

Vida[modifica | modifica el codi]

Res es coneix del cert de la seva vida, fins al punt que alguns autors[2] l'dentifiquen amb Jordà de Saxònia, Mestre General de l'Orde de Predicadors de 1222 a 1237 (dominics), tot i que les obres atribuïdes a aquest són totes teològiques i apologètiques.

Es suposa que potser va ensenyar a la Universitat de Tolosa, però tampoc està prou acreditat.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Tan sols el coneixem per les seves obres, que van tenir ampla difusió durant la Baixa Edat Mitjana, essent emprades encara com a llibres de text a la Sorbona en el segle XVI,[4] cosa que és prou explicativa del pobre desenvolupament de les matemàtiques en aquella època.

Els seus sis texts estrictament matemàtics[5] es detallen a continuació:

  • Demonstratio de algorismo: és probablement una re-elaboració d'un tractat seu anterior, el Communis et consuetus. Conté 21 definicions i 34 proposicions totes sobre operacions amb nombres naturals. Totes les operacions es fan amb numeració aràbiga, com ja havia fet uns anys abans Fibonacci.
  • Demonstratio de minutiis: també pot ser una re-elaboració del Tractatus minutiarum i és continuació del anterior, ja que parla de les operacions amb fraccions.
  • De elementis arismetice artis: és un tractat d'aritmètica amb més de 400 proposicions dividides en deu llibres. Una característica original del tractat és que introdueix l'ús de lletres per a representar un nombre qualsevol, simbolisme que no es farà comú fins a François Viète en el segle XVI.[4]
  • Liber philotegni de triangulis: és un tractat de geometria en el que es proporcionen demostracions rigoroses de les proposicions.
  • Demonstratio de plana spera: és un tractat sobre la projecció estereogràfica utilitzada comunament en els tractats i instruments astronòmics àrabs.
  • De Numeris Datis: potser el seu tractat més interessant, ja que es tracta d'un àlgebra avançada com no s'havia escrit mai a Europa des de Diofant, ja que elabora la solució dels problemes de forma analítica,[6] com ja ho havia estudiat Pappos (segle III dC).

Però, tot i que tots els seus texts inclouen abundants matemàtiques, cal ressenyar la contribució de Jordanus a la Física, amb els seus tractats sobre el pes. Molts d'aquests tractats medievals són de difícil atribució, però sembla clar que el Elementa super demonstrationem ponderum s'ha d'atribuir a Jordanus amb seguretat. En aquest llibre Jordanus estableix les bases matemàtiques de la balança romana. Per això se'l considera el primer precursor de la mecànica estàtica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Busard, pàgina 7.
  2. Veure l'article de Klein o Busard, pàgina 8.
  3. Hughes, pàgina 2.
  4. 4,0 4,1 Malet i Paradís, pàgina 32.
  5. Hughes, pàgina 3.
  6. Hughes, pàgina 6.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]