Jordanus Nemorarius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordanus Nemorarius
Biografia
NaixementVers 1225
Lloc desconegut
Mortc. 1235 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques, Mecànica

Jordanus Nemorarius, o Jordanus de Nemore (1225-1260), fou un dels més prominents científics[1] de l'Edat Mitjana.

Vida[modifica]

Res es coneix del cert de la seva vida, fins al punt que alguns autors[2] l'dentifiquen amb Jordà de Saxònia, Mestre General de l'Orde de Predicadors de 1222 a 1237 (dominics), tot i que les obres atribuïdes a aquest són totes teològiques i apologètiques.

Se suposa que potser va ensenyar a la Universitat de Tolosa, però tampoc està prou acreditat.[3]

Obra[modifica]

Demonstrationes in Arithmetica

Tan sols el coneixem per les seves obres, que van tenir ampla difusió durant la Baixa Edat Mitjana, essent emprades encara com a llibres de text a la Sorbona en el segle xvi,[4] cosa que és prou explicativa del pobre desenvolupament de les matemàtiques en aquella època.

Els seus sis texts estrictament matemàtics[5] es detallen a continuació:

  • Demonstratio de algorismo: és probablement una re-elaboració d'un tractat seu anterior, el Communis et consuetus. Conté 21 definicions i 34 proposicions totes sobre operacions amb nombres naturals. Totes les operacions es fan amb numeració aràbiga, com ja havia fet uns anys abans Fibonacci.
  • Demonstratio de minutiis: també pot ser una re-elaboració del Tractatus minutiarum i és continuació de l'anterior, ja que parla de les operacions amb fraccions.
  • De elementis arismetice artis: és un tractat d'aritmètica amb més de 400 proposicions dividides en deu llibres. Una característica original del tractat és que introdueix l'ús de lletres per a representar un nombre qualsevol, simbolisme que no es farà comú fins a François Viète en el segle xvi.[4]
  • Liber philotegni de triangulis: és un tractat de geometria en el que es proporcionen demostracions rigoroses de les proposicions.
  • Demonstratio de plana spera: és un tractat sobre la projecció estereogràfica utilitzada comunament en els tractats i instruments astronòmics àrabs.
  • De Numeris Datis: potser el seu tractat més interessant, ja que es tracta d'un àlgebra avançada com no s'havia escrit mai a Europa des de Diofant, ja que elabora la solució dels problemes de forma analítica,[6] com ja ho havia estudiat Pappos (segle iii).

Però, tot i que tots els seus texts inclouen abundants matemàtiques, cal ressenyar la contribució de Jordanus a la Física, amb els seus tractats sobre el pes. Molts d'aquests tractats medievals són de difícil atribució, però sembla clar que el Elementa super demonstrationem ponderum s'ha d'atribuir a Jordanus amb seguretat. En aquest llibre Jordanus estableix les bases matemàtiques de la balança romana. Per això se'l considera el primer precursor de la mecànica estàtica.

Referències[modifica]

  1. Busard, pàgina 7.
  2. Veure l'article de Klein o Busard, pàgina 8.
  3. Hughes, pàgina 2.
  4. 4,0 4,1 Malet i Paradís, pàgina 32.
  5. Hughes, pàgina 3.
  6. Hughes, pàgina 6.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jordanus Nemorarius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Grant, Edward. Jordanus De Nemore. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 6 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)