Jordi Arquer i Saltor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jordi Arquer i Saltor (Bellcaire d'Urgell, 1907 - Perpinyà, 1981) fou un polític i escriptor català.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera participà en l'oposició clandestina, col·laborant amb els grups independentistes de Francesc Macià. Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI)[1] del qual en va dirigir la secció de treball i el periòdic Lluita, òrgan d'aquesta secció. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes constituït clandestinament al si de l'Ateneu Enciclopèdic Popular,[1] i el 1928 participà en el congrés clandestí que va crear el Partit Comunista Català,[1] el qual va atraure militants marxistes d'Estat Català. Quan el PCC i la FCCB es fusionaren el 1930 en el Bloc Obrer i Camperol (BOC) Arquer també hi fou present.

Durant la Segona República Espanyola va advocar perquè es formés l'Aliança Obrera. Des d'aquest federació va participar en la creació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 1935.[1] En el seu escrit 'Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931), després de repassar la història de Catalunya i del moviment catalanista, es mostra partidari al reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya i assenyalà la conveniència d'una unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria. Quan esclatà la guerra civil espanyola entre 1936 - 1939 fou un dels organitzadors i caps de la columna del POUM que operà al front d'Aragó.[1]

Va escriure en diversos periòdics: L'Hora, Treball i La Batalla,[1] i també en Front, L'Espurna i La Terra (òrgan dels rabassaires.

El 1939 es va exiliar a França, on va formar part activa del Moviment Socialista de Catalunya, de la mateixa manera que ho faria després a Mèxic. Continuà col·laborant en les revistes publicades a Amèrica: Endavant, L'Insurgent, Quaderns de l'exili i La Nostra Revista, de Mèxic; Ressorgiment, de l'Argentina; Germanor, de Xile i altres.

Des del 1977, residí temporalment a Barcelona. Recollí una remarcable biblioteca i un arxiu sobre la guerra civil i l'exili amb el suport de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona.

Jordi Arquer i el fet nacional català[modifica | modifica el codi]

El component “nacionalitari” (en termes emprats a l'època pel PCCatalà i el BOC) va ser un dels motius que van dur a Arquer i els grups del BOC a no entrar a formar part del PCE. El sucursalisme d'aquest respecte Moscou va ser també un element important, però l'allunyament de la realitat catalana va ser l'element decisiu. Cal tenir en compte que el naixement del partit va ser fruit, en part, de la radicalització d'un sector del catalanisme (a l'època en què al CADCI es feien homenatges a José Rizal i xerrades pro-sèrbies) que es va donar al mateix temps que les idees bolxevics s'escampaven arreu. Així, a principis dels anys 20, després de les aproximacions anteriors de Domènec Martí i Julià o Gabriel Alomar entre dues idees que fins al moment semblaven antagòniques, i el desencís per la política nacional dels vencedors de la Primera guerra mundial, el context era propici perquè es produís un apropament entre el nacionalisme radical progressivament esquerrà i les idees bolxevics que cristalitzaven en el federalisme soviètic. Es va produir, doncs, un replantejament de la idea de llibertat nacional a través del socialisme revolucionari.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va traduir diverses obres de Marx, Lenin, Stalin i Bukharin.[1]

  • El Comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930), traduït de Lenin, Stalin i Bukharin
  • Crítica del programa de Gotha (1936), traduït de Karl Marx
  • De Pi i Margall al Comunisme (1931)
  • Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931)[1]
  • L'evolució del problema agrari a Rússia, des de la servitud feudal al Comunisme (1934)
  • Las interpretaciones del marxismo (1937)[1]
  • El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana (1943)[1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 64; entrada: "Arquer i Saltor, Jordi"