Jordi Coca i Villalonga

Jordi Coca i Villalonga

Naixement	20 d'octubre de 1947 (1947-10-20) Barcelona
Activitat	Escriptor
Nacionalitat	Catalunya

Jordi Coca i Villalonga (Barcelona, 20 d'octubre de 1947) és doctor en Arts Escèniques, escriptor i dramaturg català. Les seves obres de narrativa s'han traduït al castellà, anglès, francès i italià. És considerat un dels membres destacats de l'anomenada generació literària dels 70, i ha guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen el premi Documenta, el premi Josep Pla, el Premi Nacional de la Crítica, el Ciutat de Palma, el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil i el Premi Sant Jordi de novel·la, entre d'altres. Gran part de la seva carrera professional ha estat vinculada a l'Institut del Teatre.

Biografia

Als 14 anys va sentir una forta atracció pel món del teatre, pel que en acabar el batxillerat va començar a estudiar art dramàtic i a estudiar filologia catalana a la universitat. Paral·lelament, va començar la seva carrera literària l'any 1971 amb la novel·la Un d'aquells estius (Els Lluïsos). Amb els anys ha publicat desenes de llibres, abastant la novel·la, narrativa breu, poesia i teatre. Destaquen, entre d'altres, la novel·la La japonesa, premiada el 1992 amb el Premi Josep Pla, Sota la pols, premiada el 1999 amb un Sant Jordi i Cara d'àngel, guanyadora del premi Joanot Martorell del 2003. L'any 2012 publica la novel·la En caure la tarda.

A més d'escriptor, és dramaturg i director d'escena, i algunes de les seves obres han estat estrenades en català i anglès. Com a poeta es veu influït per la poesia oriental. Destaquen les seves versions al català d'autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashō. Pel que fa a l'assaig, s'ha centrat principalment en temes teatrals.

També ha estat col·laborador de premsa i ha conreat l'assaig sobre temes teatrals i literaris, especialment estudiant les obres de Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Josep Palau i Fabre.

Entre el 1988 i el 1992 va dirigir l'Institut del Teatre, institució de la qual ha estat professor d'arts dramàtiques des que el 1970 va entrar-hi a treballar com a ajudant de Xavier Fàbregas. Actualment és catedràtic emèrit. Durant el segon semestre de 1992 va ser professor visitant de la Universitat de Berkeley, i de 1993 a 1996 va ser Director dels Serveis d'Acció Cultural de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. També ha dirigit algunes obres de Handke, Joan Brossa, Samuel Beckett i seves, entre d'altres.

L'any 2009 va entrar al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, del qual va dimitir el 14 de novembre de 2011 juntament amb nou membres més del Plenari del CoNCA, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de llei Òmnibus. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Obra

Al marge d'un primer període de recerca formal, el conjunt de la seva narrativa es desenvolupa en tres plans diferents: d'una banda hi ha una voluntat de crònica del segle XX a Catalunya, vist sempre des de la perspectiva de personatges senzills que són víctimes dels esdeveniments històrics sense acabar-los d'entendre. En aquest apartat hi ha novel·les com ara Un d'aquells estius (Els Lluïsos), Dies meravellosos, Sota la pols o La noia del ball. En un altre registre diferent, novel·les com La faula dels ocells grecs, De nit, sota les estrelles o L'emperador, usen temes procedents de la mitologia o de les faules per tractar qüestions relacionat amb el poder polític i la corrupció. El tercer pla narratiu de Coca és clarament de to intimista, i planteja relats amb un suport argumental mínim, on personatges generalment femenins se'n mostren aclaparats de solitud i incertesa, víctimes també de la pressió generalment injusta que la vida política i les convencions socials exerceixen en els individus. Algunes novel·les d'aquest bloc creatiu són Mal de lluna, Louise, un conte sobre la felicitat, Lena, Cara d'àngel, Sorres blanques, etc.

Publicacions

Poesia

• Versions de Matsuo Basho. Barcelona: Empúries, 1992.
• Ciel de nuit/Cel de nit. Perpinyà: Philippe Blanc, 1996.
• Terres grogues. Barcelona: Proa, 1998.

Novel·la

• Els Lluïsos. Barcelona: Edicions 62, 1971.
• Alta comèdia. Barcelona: Pòrtic, 1973.
• El detectiu, el soldat i la negra. Barcelona: Laia, 1978.
• Mal de lluna. Barcelona: Edicions 62, 1988.
• La japonesa. Barcelona: Destino, 1992.
• Louise: un conte sobre la felicitat. Barcelona: Destino, 1993; Barcelona: Edicions 62, 2006.
• Paisatges de Hopper. Barcelona: Edicions 62, 1995.
• Dies meravellosos. Barcelona: Edicions 62, 1996.
• L'emperador. Barcelona: Destino, 1997.
• De nit, sota les estrelles. Barcelona: Proa, 1999.
• Sota la pols. Barcelona: Proa/Columna, 2001.
• Lena. Barcelona: edicions 62, 2002.
• Cara d'àngel. Barcelona: Edicions 62, 2004.
• Sorres blanques. Barcelona: Edicions 62, 2006.
• La noia del ball. Barcelona: Proa, 2007.
• La nit de les papallones. Barcelona: Edicions 62, 2009.
• En caure la tarda. Barcelona: Edicions 62, 2012.

Narrativa breu

• Exòtiques. Barcelona: Pòrtic, 1975.
• Selva i salonet. Mataró: Robrenyo, 1978.
• Incidents a l'horitzó. Sabadell: Edicions dels Dies, 1983.
• Sopàrem a Royal. Sabadell: Èczema, 1983.
• Les coses febles. Barcelona: El Mall, 1983.
• El cor de les coses. Barcelona: Empúries, 1995.
• El secret de la cavalleria. Barcelona: Edicions 62, 2004.

Narrativa infantil i juvenil

• La faula dels ocells grecs : amb unes notes de l'autor sobre Aristòfanes i el seu temps. Barcelona: Empúries, 1997.

Teatre

• Platja negra. Barcelona: Proa, 1999.
• Antígona. Barcelona: Proa, 2002.
• Tempesta a les mans. Dirigida per Jordi Coca, 2005.
• Interior anglès. Tarragona: Arola, 2006.
• Els senyors Borkman. Versió lliure a partir d'Ibsen, 2006.
• Versió de la "Nausica", de Joan Maragall. Festival Grec 2006. Direcció Hermann Bonnín.

Crítica literària o assaig

• Joan Brossa o El pedestal són les sabates. Barcelona: Pòrtic, 1971.
• Pedrolo, perillós? Barcelona: Dopesa, 1973.
• L'Agrupació Dramàtica de Barcelona: intent de Teatre Nacional Català (1955-1963). Barcelona: Institut del Teatre/Edicions 62, 1978.
• La Generalitat republicana i el teatre (1931-1939): legislació (amb Enric Gallén Miret, Anna Vázquez Estévez). Barcelona: Institut del Teatre/Ed. 62, 1982.
• Ni àngels ni dimonis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983.
• Qüestions de teatre. Barcelona: Institut del Teatre/Edicions 62, 1985.
• Adrià Gual: mitja vida de modernisme (amb Carles Batlle i Jordà). Barcelona: Àmbit, 1992.

Premis i reconeixements

• Premi Crítica Serra d'Or, als Escriptors Joves (1972): Els Lluïsos.
• Premi Documenta de narrativa (1987): Mal de lluna.
• Premi Josep Pla (1992): La japonesa.
• Premi de la Crítica de narrativa catalana (1993): Louise : un conte sobre la felicitat.
• Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga, de novel·la (1995): Dies meravellosos.
• Premi Ramon Muntaner (1997): La faula dels ocells grecs.
• Premi Fundació Enciclopèdia Catalana, de narrativa (1997): De nit, sota les estrelles.
• Premi Institució de les Lletres Catalanes, de narrativa (1999): L'emperador.
• Premi Sant Jordi (2000): Sota la pols.
• Premi Ciutat de Barcelona de novel·la (2002): Sota la pols.
• Premi Joanot Martorell de narrativa (2004): Cara d'àngel.
• Premi Carlemany de novel·la (2007): La noia del ball.
• Premi Sant Joan Caixa Sabadell (2009): La nit de les papallones.
• Premi Joaquim Amat-Piniella (2009): La noia del ball.
• Premi de la Crítica de narrativa catalana (2012): En caure la tarda.

Enllaços externs

• «Jordi Coca i Villalonga». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

• Lloc web de Jordi Coca
• L'autor al Qui és qui de les lletres catalanes
• Corpus literari
• Crítica de Sorres Blanques, del blog: Llegeixes o enriqueixes?
• Crítica de Sota la pols del blog: Llegeixes o enriqueixes?
• Comentari sobre La nit de les papallones del Grup de Lectura Meteora PDF