Jordi Font i Cardona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Font i Cardona
Biografia
Naixement23 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
10è Director general de l'Institut del Teatre
2002 – 2014
← Josep Montanyès i MolinerMagda Puyo → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - geografia, història Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Facebook: 100016476668336 Twitter (X): Jordi_Font_ LinkedIn: jordi-font-cardona-6b10a6124 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Font i Cardona (Barcelona, 23 de maig de 1949)[1] és un escriptor, gestor cultural i polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.[2] Des de l'estiu de 2019,[3] és secretari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.[4]

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en polítiques culturals i educatives de les arts a la Fundació Jaume Bofill, a la Fundació Serveis de Cultura Popular i a l'Ajuntament de L'Hospitalet.[1] Fou coordinador de Cultura de la Diputació de Barcelona (1983-1999),[2] des d'on va impulsar les diversos projectes: Centre d'Estudis i Recursos Culturals, biblioteques de nova generació, l'Oficina de Difusió Artística. El 1985, va ser un dels promotors del Pacte Cultural entre les administracions, proposat pel conseller Joan Rigol.[4] Del 1999 al 2002, va impulsar el Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura i la creació de la xarxa iberoamericana Interlocal de ciutats per la cultura.[3] Va ser director general de l'Institut del Teatre (2002-2014)[4] i, des del Consell Superior d'Ensenyaments Artístics de l'Estat, va ser un dels impulsors del procés d'incorporació d'aquests ensenyaments a l'Espai Europeu d'Educació Superior.[5] És professor del Màster de Producció i Comunicació Cultural de Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[6]

Activista antifranquista en el camp sindical i veïnal va ser detingut i empresonat el 1971. Va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample (1974).[7] En el camp polític, va ser un dels components del Nucli Impulsor de Convergència Socialista de Catalunya (1974) i membre del Secretariat del PSC-Congrés.[1] Posteriorment, va formar part de la Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya, on va exercir de Secretari de Cultura (1980-1996), en els equips de Joan Reventós i de Raimon Obiols, impulsant les polítiques socialistes relatives a la cultura, la llengua i el fet immigratori.[cal citació] A partir de 1996, va formar part del corrent Nou Cicle i també de la plataforma Fòrum Cívic (2011).[2] És membre del Cercle Catalanista de l'Ateneu Barcelonès[cal citació] i del Grup Pròleg.[8]

El 2002, va comissariar l'exposició “Ciutadana Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció” (Palau de la Virreina)[9] i, el 2003, l'exposició “La pàtria dels humans. 25 anys del PSC” (Museu d'Història de Catalunya).[10]

Obres[modifica]

  • Àlbum del socialisme català i la Catalunya popular (PSC, 1990)[11]
  • Papers de política cultural (edicions 62, 1991)[12]
  • Una idea de Catalunya: aportacions al debat del catalanisme (Pagès editors, 2008, com a coordinador)[13]
  • Els camins de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció (Ajuntament de Barcelona, 2011)[14]
  • Després (Pagès editors, 2017)[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jordi Font, nombrado director general del Institut del Teatre» (en castellà). LaVanguardia.com, 30-05-2006. [Consulta: 7 març 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Jordi Font» (en castellà). ElDiario.es. [Consulta: 7 març 2018].
  3. 3,0 3,1 «Jordi Font Cardona, nou membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)», 18-07-2019. [Consulta: 13 agost 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Membres del plenari». CONCA.Gencat.cat. [Consulta: 19 juny 2020].
  5. «Orden ECI/1687/2007, de 4 de junio, por la que se nombran los consejeros del Consejo Superior de Enseñanzas Artísticas» (en castellà). BOE.es. [Consulta: 1r març 2018].
  6. Serra, Xavi. «Magda Puyo liderarà la nova etapa de l'Institut del Teatre». Ara.cat, 03-11-2015. [Consulta: 7 març 2018].
  7. BALLBONA, A. «Celebració d'un triomf veïnal - 10 gen 2010». [Consulta: 13 agost 2022].
  8. «Polítics i intel·lectuals signen un manifest per un acord de govern entre PSOE i Podem». LaRepública.cat, 30-07-2019. [Consulta: 18 juny 2020].
  9. «Ciutadana Maria Aurelia». [Consulta: 17 juny 2020].
  10. «Inauguració exposició 25è anys PSC» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2022].
  11. «Àlbum del socialisme català i la Catalunya popular». LlibresdeCompanyia.com. Arxivat de l'original el 2018-01-10. [Consulta: 10 gener 2017].
  12. «Papers de política cultural» (en castellà). BNE.es. [Consulta: 7 març 2018].
  13. «Una idea de Catalunya». PagèsEditors.cat. [Consulta: 10 gener 2017].
  14. «Els camins de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció». Ajuntament.Barcelona.cat. [Consulta: 10 gener 2017].
  15. «Després». PagèsEditors.cat. [Consulta: 10 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]