Jordi I de Grècia
Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser Rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.
Nascut a Copenhaguen el 1845 era fill del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. Rebé el nom de Guillem el qual canvià pel de Jordi en el moment del seu ascens al tron grec. Era germà del rei Frederic VIII de Dinamarca, de la reina Alexandra de Dinamarca, de la tsarina Dagmar de Dinamarca entre d'altres.
Núpcies i descendència[modifica]
Es casà amb la gran duquessa Olga de Rússia, filla del gran duc Constantí de Rússia i de la princesa Alexandra de Saxònia-Altenburg. Era néta del tsar Nicolau I de Rússia. La parella s'instal·là a Atenes i tingueren set fills:
- SM el rei Constantí I de Grècia nascut a Atenes el 1868 i mort a Salònica el 1923. Es casà amb la princesa Sofia de Prússia.
- SAR el príncep Jordi de Grècia nascut a Atenes el 1869 i mort a París el 1957. Es casa amb la princesa Maria Bonaparte.
- SAR la princesa Alexandra de Grècia nascuda a Corfú el 1870 i morta a Ilynoske el 1891. Es casà amb el gran duc Pau de Rússia.
- SAR el príncep Nicolau de Grècia nascut el 1872 a Atenes i mort el 1938 a Atenes. Es casà amb la gran duquessa Helena de Rússia.
- SAR la princesa Maria de Grècia nascuda el 1876 a Atenes i morta el 1940 a la mateixa ciutat. Es casà amb el gran duc Jordi de Rússia i en segones núpcies amb el militar grec Pericles Joannides.
- SAR el príncep Andreu de Grècia nascut el 1882 a Atenes i mort el 1944 a Cannes. Es casà amb la princesa Alícia de Battenberg.
- SAR el príncep Cristòfor de Grècia nascut el 1888 a Atenes i mort el 1942 a Larache al Marroc. Es casà en primeres núpcies amb Nancy Leeds i en segones núpcies amb la princesa Francesca d'Orleans.
Fou elegit rei de Grècia després de la destitució del rei Otó I de Grècia (de la casa dels Wittelshbach de Baviera) i rebent el suport de França, Rússia i el Regne Unit davant l'assemblea nacional grega.
Atorgà a Grècia una constitució democràtica i incorporà els territoris de l'Epir, Creta i les illes Jòniques. Morí assassinat a Salònica l'any 1913. Ha sigut l'únic rei de la família reial grega que no ha conegut l'exili en un moment o altre de la seva vida.
Missatge al Rei dels Hel·lens[modifica]
El 1897, després del suport de la monarquia grega a l'alçament dels habitants de l'illa de Creta contra la dominació turca, Jordi I fou el destinatari d'un manifest polític escrit per Enric Prat de la Riba a instàncies d'Antoni Rubió i Lluch i intitulat Missatge al Rei dels Hel·lens, que felicitava els grecs per la gesta a l'hora que establia paral·lelismes entre llur situació i la dels catalans.
| Precedit per: Otó I |
Rei de Grècia 1862–1912 |
Succeït per: Constantí I |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi I de Grècia |
