Jordi Maragall i Noble
Jordi Maragall i Noble (Barcelona, 27 de gener de 1911 - 26 de maig de 1999) fou un advocat i polític català.
Biografia [modifica]
Va néixer el 27 de gener de 1911 a la ciutat de Barcelona, fill del poeta Joan Maragall. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt de l'Escola Giner de los Ríos entre el 1932 i el 1939. Va escriure a La Vanguardia, El País, l'Avui, l'Avenç, Serra d'Or i El Ciervo, entre d'altres. Del 1981 al 1985 va ser el secretari de l'Ateneu Barcelonès i del 1985 al 1989 en fou el president.[1]
Era el pare dels polítics Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), i d'Ernest Maragall, conseller d'Educació al Govern de Catalunya 2006-2010.
L'any 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va morir el 26 de maig de 1999 a la ciutat de Barcelona.
Activitat poltíca [modifica]
L'any 1978 fou nomenat Director General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 1980.
Membre independent del Partit Socialista de Catalunya (PSC) l'any 1982 fou escollit senador per la província de Barcelona, càrrec que ocupà entre fins el 1997.[2]
Referències [modifica]
- ↑ «Presidents i juntes de 1977 a 2000 de l'Ateneu Barcelonès». www.ateneubcn.org. [Consulta: 30-06-2008].
- ↑ «Fitxa de Jordi Maragall i Noble a la pàgina web del senat» (en es). www.senado.es. [Consulta: 30-06-2008].
|
||||||||
