Jordi Moners i Sinyol
|
|
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1]
El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989). Membre actiu del PSAN fins l' actualitat 2011, va organitzar la activitat política del partit al Baix Llobregat fins l' any 2001 en que va modificar la seva residència.
El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé i Tura, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre l'any 1987 i 88.
Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.
Taula de continguts |
[modifica] Obra
[modifica] Obra pròpia
- 1976 Síntesi d'història dels Països Catalans - Edicions La Magrana i La llengua de Castigaleu - Treball de dialectologia local d'aquest poble de la Baixa Ribagorça editada pel Centre d'Estudis Ribagorçans l'any 2008.
[modifica] Traduccions
- 1971 Formalisme i realisme; Bertolt Brecht, - Edicions 62
- 1977 Manifest del partit comunista; Karl Marx, Friedrich Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62
- 1982 El príncep; Niccolò Machiavelli - Editorial Laia
- 1983 El Capital (6 volums); Karl Marx - Edicions 62
- 1987 La Ideologia alemanya (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia
- 1987 Cipì i La Bandera; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
- 1989 Dels delictes i de les penes; Cesare Beccaria - Edicions 62
- 1991 Els narradors de la nit; Rafik Schami - Ed. La Magrana