Jordi Moners i Sinyol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1933  el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Mort | 5 desembre 2019 (86 anys) Llinars del Vallès (Vallès Oriental) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, escriptor, traductor |
| Partit | Catalunya Lliure (1989–1996) Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989) Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968–2015) Front Nacional de Catalunya (1966–1968) |
| Família | |
| Cònjuge | Núria Codina i Capdevila (1973–2019), mort |
| Pare | Josep Monés i Amat |
Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1][2]
El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya,[2] i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en què fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989). Membre actiu del PSAN fins a l'actualitat 2011, va organitzar l'activitat política del partit al Baix Llobregat fins a l'any 2001 en què va modificar la seva residència.[2]
El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé i Camardons, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre l'any 1987 i 88.[2]
Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.[2]
Obra
Obra pròpia
- 1976 Síntesi d'història dels Països Catalans - Edicions La Magrana i La llengua de Castigaleu - Treball de dialectologia local d'aquest poble de la Baixa Ribagorça editada pel Centre d'Estudis Ribagorçans l'any 2008.
Traduccions
- 1971 Formalisme i realisme; Bertolt Brecht, - Edicions 62
- 1977 Manifest del partit comunista; Karl Marx, Friedrich Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62
- 1982 El príncep; Niccolò Machiavelli - Editorial Laia
- 1983 El Capital (6 volums); Karl Marx - Edicions 62
- 1987 La Ideologia alemanya (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia
- 1987 Cipì i La Bandera; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
- 1989 Dels delictes i de les penes; Cesare Beccaria - Edicions 62
- 1991 Els narradors de la nit; Rafik Schami - Ed. La Magrana
Referències
- ↑ Aquest article incorpora informació amb llicència GFDL.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Moners i Sinyol, Jordi». Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 18 març 2014].