Jordi Nadal i Oller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi Nadal i Oller
Biografia
Naixement14 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Cassà de la Selva (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJaume Vicens i Vives Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, economista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de València
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMuriel Casals i Couturier i Borja de Riquer i Permanyer Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManel Nadal i Oller i Lluís Nadal i Oller Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads author: 131877

Jordi Nadal i Oller (Cassà de la Selva, 14 de març de 1929 - Barcelona, 8 de desembre de 2020)[1] fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives. Les seves aportacions van ser fonamentals per a entendre la història de l'evolució de la població de Catalunya i de l'Estat espanyol, així com de la Revolució Industrial.[2]

Biografia[modifica]

Va estudiar batxillerat a l'Institut de Girona i al Liceu Francès de Barcelona. El 1957 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona després d'haver ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, París (1953) i a la Università degli Studi de Pavia (1955). Fou lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool (1958-1959) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedràtic a la Universitat de València el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, per tornar novament el 1981 a la Universitat de Barcelona.

El 1972 va fundar amb Gabriel Tortella Casares l'Associació Espanyola d'Història Econòmica (AEHE), de la qual fou president de 1994 a 1997. També fou el primer president de l'Associació de Demografia Històrica (ADEH) entre 1983 i 1991.[3] Va ser fundador i director de la Revista de Historia Industrial des de 1992. Va ser membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, i forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per les Nacions Unides.

Va col·laborar en nombroses revistes d'història espanyoles i estrangeres, i es va especialitzar en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, el 2000 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor i el 2009 va rebre el premi de l'AEHE a la Trajectòria Acadèmica. En els darrers anys va estar vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya. La Universitat Pompeu Fabra el va nomenar doctor honoris causa el 2010[4] i la Universitat de Girona el 2013.[5]

Obres[modifica]

  • La population catalane de 1553 à 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement (1960), amb Emili Giralt i Raventós
  • La población española (siglos XVI a XX) (1966)
  • El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (1975)
  • Història de la Caixa de Pensions (1981)
  • Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer
  • Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell
  • Historia económica de España (1987), director
  • Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica (1992)
  • Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992)
  • La cara oculta de la industrialización española (1994)
  • España en su cénit (1516-1598) (2001)

Referències[modifica]

  1. ↑ Bassas, Antoni. «Adeu a Jordi Nadal, l'historiador que va saber explicar la història econòmica d'Espanya i Catalunya», 09-12-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  2. ↑ «S’ha mort l’historiador Jordi Nadal». Vilaweb. [Consulta: 9 desembre 2020].
  3. ↑ «Biografia a l'"Asociación española de historia económica"». Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 8 desembre 2011].
  4. ↑ La UPF nomena Jordi Nadal Oller doctor honoris causa Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine. al web de l'UPF, 28 de maig de 2010
  5. ↑ «La UdG investeix doctors honoris causa els historiadors Fontana, Garrabou i Nadal». Universitat de Girona, 14-03-2013.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
María Ángeles Durán Heras 		Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz
2004 		Succeït per:
Andreu Mas-Colell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Nadal_i_Oller&oldid=31268415»