Jordi Paquimeres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jordi Paquimeres

Jordi Paquimeres (Georgius Pachymeres, George Pachymeres, Geōrgios ho Pachumerēs, Γεώργιος ὁ Παχυμερής) (Nicea 1242- Constantinoble 1310) fou un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors bizantins.

El 1204, arran de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels exèrcits de la Quarta Croada, el seu pare va fugir de Constantinoble i es va establir a Nicea. Va rebre esmerada educació a Nicea i quan l'emperdor Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble el 1260, hi va retornar. Allà va esdevenir sacerdot i fou advocat general de l'església (Πρωτέκτικος) i cap de justícia de la cort imperial (Δικαιοφύλαξ).[1]

El 1267 va acompanyar, segurament com a secretari, els tres comissionats imperials que van anar a veure l'exiliat patriarca Arseni de Constantinoble per investigar la seva participació en una conspiració contra Miquel VIII Paleòleg, i que van aconseguir la reconciliació entre Arseni i l'emperador. Es va oposar a la unió de les dues esglésies. Va influir decisivament en l'abdicació del patriarca Joan Vec o Bec i després a Jordi II de Xipre. Mentre va donar classes i entre els seus deixebles va tenir en Manel File, que va escriure un poema iàmbic sobre la seva mort. Va morir vers el 1310.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure:[2]

  • Historia Byzantina (o Relats històrics segons l'edició Failler) (De Michaele et Andronico Palæologis libri tredecim)
  • καθ`ἑαυτόν (autobiografia poètica)
  • Epitome in universam fere Aristotelis Philosophiam
  • Paràfrasi de les obres de Pseudo Dionís Aeropagita (Παράφρασις εἰς τὰ τοῦ ἄγιου Διονισίου τοῦ Ἀρεοπαγίτου εὐρισκομένα)
  • Tractat sobre l'Esperit Sant (De Processione Spiritus Sancti)
  • Quadrivium: és a dir els tractats d'aritmètica, música, geometria i astronomia
  • Dues cartes a Atanasi II d'Alexandria
  • Exercicis de retòrica: Progymnasmata i Declamationes
  • Diverses obres menors

Historia Byzantina[modifica | modifica el codi]

Comprèn 13 llibres, que recullen la història de l'imperi Bizantí des del 1261 fins al 1308, continuant des d'on Jordi Acropolita havia acabat la seva. Hi quedaren plasmats els fets de la Companyia Catalana d'Orient.

L'obra es divideix en dues parts:

  1. Una primera part dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg. Redactat probablement al final del segle XIII o al principi del següent[3]
  2. Una segona part dedicada al regnat del fill d'aquest Andrònic II, fins a l'estiu de 1307.

L'obra dedica una seixantena de capítols, del llibre XII al XIII a la Companyia Catalana d'Orient. Descrivint els esdeveniments succeïts els quatre primers anys de les gestes dels catalans, entre 1303 i 1307. L'extensió, el detall i el contingut d'aquests, en alguns casos, superen la Crònica de Ramon Muntaner, tot i que no ho fa en interès i vivesa. Muntaner dedica 45 capítols de la seva crònica als deu anys de l'existència de la companyia (1303 - 1313).

Paquímeres va escriure la seva història, amb el sentiment dels temps difícils en la vida de l'imperi i de les conseqüències de la invasió de les tribus turques d'Àsia Menor, el problema de la dominació dels llatins i el consegüent problema de l'església i davant la qüestió de la unió. L'esperit que amara doncs la seva història és profundament pessimista. Ho podem comprovar directament en el següent fragment, com a mostra d'aquest sentiment de desfeta imminent, que s'expressa al llarg de tota l'obra: “la nostra situació era doncs realment desesperada: pel que fa a la població de fora de la ciutat, com que no podia resistir l'imparable ímpetu dels turcs, una part era eliminada, una altra emigrava – uns a les ciutats i als castells, d'altres a les illes, d'altres fins i tot identificaven les zones segures de l'altra ribera i s'hi desplaçaven -, i pel que fa a la població de la ciutat, patia l'escassedat de queviures per la pèrdua dels dominis exteriors”.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. G. Paquimérès, Relations Historiques Vol. I, pàg. 22-23
  2. G. Paquimérès, Relations Historiques Vol. I, Introduction, pàg. XXI-XXII
  3. G. Paquimérès, Relations Historiques Vol. I, Introduction, pàg. XX
  4. G. Paquimérès, Relations Historiques Vol. IV, pàg. 441

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Edicions
  • Editor A. Failler, Georges Paquimérès, Relations Historiques Vol. I-V, París, 1984-2000). Amb traducció al francès.
  • Editor I. Bekker, De Michaelis et Andronico Palaeologis Libri Tredecim, Bonn, 1835. Amb traducció al llatí.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Paquimeres