Jordi Sabater i Pi

Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 – Barcelona, 5 d'agost de 2009) fou un primatòleg català, especialista mundial l'estudi de l'etologia i l'etnologia. Fou el primer en descriure noves espècies i el descobridor de diversos comportaments culturals a diverses espècies. L'any 1966 va trobar Floquet de Neu, un goril·la albí molt rar que va transportar al Zoo de Barcelona on fou un dels animals estrella.

Autodidacte a Guinea Equatorial

Va iniciar-se en l'etologia i l'antropologia d'entrada de forma autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d'algunes aus africanes.

El seu viatge a l'Àfrica va ser crucial pel desenvolupament de la seva trajectòria professional, ja que li va permetre estudiar el comportament i costums dels indígenes i les característiques de diverses espècies d'animals autòctons, poc coneguts a l'època. Hi ha tres punts de referència a la diversa i extraordinària tasca de recerca de Jordi Sabater: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d'aquests animals, que habiten a les muntanyes d'Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath) i la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus).

Sabater Pi va trobar uns bastons d'uns quaranta centímetres, alguns amb escombretes a les puntes, que els ximpanzés fabriquen per a agafar i menjar tèrmits i un tipus de sorra amb propietats medicinals. Va ser doncs, qui va descobrir que els primats eren capaços de fabricar i fer servir eines, encara que fossin molt elementals. L'article que ho explicava es va publicar a la revista Nature l'any 1969 i va tenir ressò, no només en el camp de l'etologia, sinó també en el de l'arqueologia i l'estudi dels homínids prehistòrics. El seu llibre El chimpancé y los orígenes de la cultura explica aquest descobriment.

El 1958 el va contractar el Parc Zoològic de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d'Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial); antiga Guinea espanyola. Això li va permetre dedicar-se exclusivament a la seva activitat científica. El 1966 uns indígenes van portar a Bata un petit goril·la albí en molt mal estat de salut per les conseqüències d'una batuda a la selva on va morir la mare del goril·la. El tenien exposat al mercat com una atracció curiosa. Varen anar a buscar a en Jaume Aixalà Bové treballador d'una empresa de pesca per si el volia comprar. Atès que ell no en faria res va informar en Sabater Pi del petit animal blanc. En un primer moment va ser molt escèptic amb la troballa, quasi bé no s'ho creia fins que el va dur al Centre d'Ikunde. En Sabater va fer el tracte amb els indígenes que si passat una setmana vivia els pagaria les 20.000 pessetes que en demanaven, de no ser així tornaria el cadàver. El petit goril·la albí, que Sabater Pi va acollir i, més endavant, ja recuperat, va enviar al Zoo de Barcelona era Floquet de Neu, que va esdevenir l'emblema del Zoo de Barcelona. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.

Beca de la National Geographic Society a Rwanda

El 1969 declarada la independència de Guinea Equatorial torna a Barcelona per treballar com a conservador del departament de primats i del terrari del Zoo. Però el 1972 retorna a l'Àfrica en rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre primats a Rwanda, on va estudiar els goril·les de muntanya amb la zoòloga Dian Fossey, amb la que signà un estudi per al Journal Zoologic Society.

Catedràtic a Barcelona

De retorn a Barcelona, va cursar estudis universitaris de Psicologia i l'any 1977 va esdevenir professor de la Universitat de Barcelona, on va obrir camí en matèria d'etologia en l'àmbit estatal. Catedràtic emèrit de la UB des de l'any 1987 del departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, Jordi Sabater Pi fou també professor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha estat guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, de la Generalitat de Catalunya (2004). També ha estat proposat dues vegades per al Premi de la fundació Kyoto del Japó.

Durant els últims anys ha continuat en actiu, fent conferències, participant en debats, escrivint llibres i publicant articles. Els dibuixos que feia per a la recerca de camp i el seu arxiu personal els va donar a la Universitat de Barcelona i ara són al Parc Científic de Barcelona. Es tracta d'una col·lecció amb més de dos mil dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que també conté llibres, revistes, cartes i objectes etnològics de l'Àfrica.

Com a mostra del seu compromís amb els ximpanzés, la constatació de la seua proximitat (tant genèticament com en conducta) amb els éssers humans, i els riscs dels seus hàbitats, Sabater Pi va arribar a dir en alguna ocasió que el descens de població i, en el cas d'algunes subespècies, la situació de perill d'extinció, era comparable a un genocidi entre éssers humans.

La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi l'any 2000.

El 30 de novembre de 2009, la Universitat de Barcelona li atorgà la Medalla d'Or a títol pòstum. El seu fill, Oriol Sabater, recollí el premi durant l'homenatge que s'ha rendit al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. L'homenatge coincidí amb el lliurament de la beca i els premis de batxillerat 'Floquet de Neu 2009', així com els premis a les beques d'investigació que concedeix el Zoo de Barcelona.

Referències

• Tort i Pere, Joan. Okorobikó. Una biografia de Jordi Sabater Pi. La Magrana / National Geographic, desembre de 2003. ISBN 84-8264-505-6. 

• Premsa UB. «Mor l'etòleg Jordi Sabater i Pi, catedràtic emèrit de la UB». Universitat de Barcelona, 6 d'agost de 2009. [Consulta: 6 d'agost de 2009].

Bibliografia

Bibliografia bàsica de Jordi Sabater i Pi

• Estudio del proceso técnico de la cerámica fang de la Guinea española. A. Panyella. Madrid. Instit. Estudios Africanos. CSIC, 1955.
• Comparative ecology of Gorilla gorilla and Pan troglodytes in Río Muni, West Africa. CI. Jones. Basilea, Biblioteca Primatologica, núm. 13, 1971.
• El chimpancé y los orígenes de la cultura. Barcelona, Anthropos, 1978.
• Gorilas y chimpancés del África Occidental. Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1984.
• Etología de la vivienda humana. De los nidos de los póngidos al habitáculo humano. Barcelona, Labor, 1985.
• Els tatuatges dels fang de l'Àfrica Occidental. Ajuntament de Barcelona, Treballs del Museu Etnològic, 1992.
• Jordi Sabater i Carles Riba. Diàlegs a Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1994.
• Floquet per sempre. El goril·la blanc vist pel seu descobridor. Barcelona, Edicions 62, 2003.
• Etologia. Cap a la desmitificació de l'home. Amb P. Tobaruela. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

Bibliografia sobre Jordi Sabater i Pi

• Bonnín, Pere: Jordi Sabater Pi. Barcelona, Col·lecció de Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca, 1996.
• Veà, Fullola, Serrat, Turbón: Professor Jordi Sabater Pi. Una vida a l'Àfrica dedicada a la recerca naturalista. Pub. Uni. de Barcelona. Col·lecció Homenatges, 1997.
• Sabater i Pi, Jordi i Duran, X.: El traç de la natura. Barcelona, Edicions 62, 2001.
• Carol, Màrius: Jordi Sabater Pi. Animals il·lustrats del Parc Zoològic de Barcelona. Barcelona, Produccions. Parc Zoològic de Barcelona, 2002.
• Tort, Joan i Tobaruela, Pere: Okorobikó. Barcelona, La Magrana, 2003.
• Clark, Kingdom, Lovejoy: Primates, origin, evolution and behaviour. Homage to Jordi Sabater Pi. Barcelona, Ed. Parc Científic de Barcelona, 2003.
• Cervera, J.: Como la vida misma. Barcelona, March Editor, 2003.

Articles publicats d'En Jordi Sabater i Pi

• Sabater i Pi, J.; Lassaleta, L., 1958: Beitrag zur Kenntnis des Flachlandgorillas (Gorilla gorilla, Savage et Wyman). Zeitschrift für Säugetierkunde, vol. 23, p. 108-114.
• Sabater i Pi, J., 1960: Beitrag zur Biologie des Flachlandgorillas (Gorilla gorilla, Savage et Wyman). Zeitschrift für Säugetierkunde, vol. 25, p. 133-141.
• Sabater i Pi, J., 1966: Gorilla attacks against humans in Río Muni, West Africa. Journal of Mammalogy, vol. 47, núm. 1, p. 123-124.
• Sabater i Pi, J., 1967: An albino lowland gorilla from Río Muni, West Africa, and notes on its adaptation to captivity. Folia Primatologica, vol. 7, núm. 2, p. 155-160.
• Jones, C. i Sabater i Pi, J., 1969: Sticks used by Chimpanzees in Río Muni, West Africa. Nature, vol. 223, núm. 5201, p. 100-101.
• Sabater i Pi, J., 1972: Contribution to the Ecology of Mandrillus sphinx (Linnaeus, 1758) of Río Muni (Republic of Equatorial Guinea). Folia Primatologica, vol. 17, núm. 4, p. 304-319.
• Sabater i Pi, J., 1974: An Elementary Industry of the Chimpanzees in the Okorobikó Mountains, Río Muni (Republic of Equatorial Guinea), West Africa. Primates, vol. 15, núm. 4, p. 351-364.
• Sabater i Pi, J., 1977: Contribution to the Study of Alimentation of Lowland Gorillas in the Natural State, in Río Muni, Republic of Equatorial Guinea (West Africa). Primates, vol. 18, núm. 1, p. 183-204.
• Sabater i Pi, J., 1979: Feeding Behaviour and Diet of Chimpanzees (Pan troglodytes troglodytes) in the Okorobikó Mountains of Río Muni (West Africa). Zeitschrift für Tierpsychologie, vol. 50, núm. 3, p. 265-281.
• Sabater i Pi, J., 1985: Contribution to the Biology of the Giant Frog (Conraua goliath, Boulenger). Amphibia-Reptilia, vol. 6, núm. 2, p. 143-153.
• Groves, Colin P. i Sabater i Pi, J., 1985: From ape's nest to human fix-point. Man, The Journal of the Royal Anthropological Institute, vol. 20, núm. 1, p. 22-47.

Enllaços externs

• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
• Col·lecció Sabater Pi. Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
• Dr. Sabater Pi: Dibuix naturalista. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
• Centre de Documentació Col.lecció Sabater Pi
• Vídeo Sabater Pi