Jordi Savall i Bernadet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jordi Savall i Bernadet
Jordi Savall, l'any 2007
Jordi Savall, l'any 2007
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement Igualada, Anoia, 1941
Gènere(s) música antiga
Ocupació compositor, musicòleg, intèrpret
Instruments viola de gamba

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, Anoia, 1941) és un compositor i músic català, especialitzat en la viola de gamba i en música antiga.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Savall va començar a estudiar música als sis anys, a Igualada, on fou deixeble de Joan Just al Conservatori de l'Ateneu Igualadí, i membre dels "Pueri cantores" de l'Escola Pia, i del conjunt "Néixer", quintet de concertistes d'harmònica. Continuà la seva formació amb els mestres Sans Sagrera, Josep Trotta i especialment Joan Massià, en música de cambra, anàlisi musical i interpretació.[1] El 1965 va acabar els seus estudis superiors de música i violoncel al Conservatori de Barcelona. En aquell moment s'inicià en la pràctica de la música antiga amb Enric Gispert i col·laborà amb "Arts Musicae".

El 1968 va traslladar-se a Suïssa, on residí 20 anys, per a ampliar la seva formació a l'Schola Cantorum Basiliensis, reivindicant un instrument antic gairebé oblidat, la viola de gamba, i defensant la importància de la música antiga de la Península Ibèrica. En aquest centre va ser deixeble del mestre August Wenzinger, a qui va succeir com a professor el 1973.

El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts. L'any 1974 fundà Hèsperion XX (reanomenat Hespèrion XXI a l'entrada del segle XXI) amb la seva esposa, la soprano barcelonina Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. L'any 1987 Jordi Savall fundà la Capella Reial de Catalunya i l'any 1989 l'orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l'edat mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric. Entre els col·laboradors habituals que Savall ha tingut en els seus grups hi ha el nord-americà Hopkinson Smith i el noruec Rolf Lislevand, entre d'altres. És pare de Ferran Savall, cantautor de música tradicional, i d'Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, que treballà amb seu pare fins a l'any 2008.[2]

L'any 1991 presentà al Liceu l'òpera "Una cosa rara" de l'autor valencià, nascut el 1754, Vicent Martín i Soler, rival de Mozart.

Ha dirigit orquestres de prestigi com l'Orquestra Simfònica de la Fundación Calouste Gulbenkian, l'Orquestra Camerata de Salzburg, la Wiener Kammerorchester i la Philarmonia Baroque Orchestra de San Francisco.

Durant més de 25 anys de reivindicació de la música antiga, Jordi Savall ha rebut nombroses distincions: El 1988 va ser condecorat Officier de l'Ordre des Arts et Lettres pel Ministeri de Cultura francès. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1998, el Ministerio de Cultura d'Espanya li va atorgar la Medalla de Oro de las Bellas Artes, i des del 1999 és Membre d'Honor de la Konzerthaus de Viena. També ha rebut el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I (2000) i ha estat investit Doctor Honoris Causa per la Université Catholique de Louvain (Bèlgica). El 2003 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

La seva discografia supera el centenar d'enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, ALIA VOX.

La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l'any 1992 amb un premi Cèsar de l'Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tots els matins del món. També fou nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. El 2000 va rebre el Premi d'Honor Lluís Carulla i el 2009 el Premi Nacional de Música pel seu treball "monumental" de recerca musical, que ha quedat recollit en l'obra "Jérusalem. La ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre".[3]

El gener del 2011 fou elegit membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català,[4] i el mes següent el llibre-disc Dinastia Borja va rebre el reconeixement de la indústria musical estatunidenca amb el premi Grammy a la millor actuació de petit format de música clàssica.[5][6][7]

El 2012 fou guardonat amb el Premi musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música. El 2013 va rebre la distinció de cavaller de la Legió d'Honor de mans de l'escriptor Amin Maalouf, membre de l'Acadèmia Francesa, en un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya.[8]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1991 Tous les matins du monde (Alain Corneau, dir)
  • 1993 El pájaro de la felicidad (Pilar Miró, dir)
  • 1994 Jeanne la Pucelle I - Les batailles (Jacques Rivette, dir)
  • 1994 Jeanne la Pucelle II - Les prisons (Jacques Rivette, dir)
  • 1997 Hosszú alkony (Attila Janisch, dir)
  • 1997 Marquise (Véra Belmont, dir)
  • 1998 Secret défense (Jacques Rivette, dir)

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llibre "Arrels Igualadines 2" (1992) de Jaume Ferrer i Piñol. Pàgines 211 i 212.
  2. Anoia Diari, Parlem amb Arianna Savall, arpista, soprano i compositora
  3. (català) Jordi Savall, Núria Font, Francesc Orella i l'Associació de Professionals del Circ, Premis Nacionals de Cultura
  4. «Jordi Savall i Romà Gubern, entre els nous membres d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català». El Punt Avui, 10/01/2011.
  5. Notícia de TV3 del 14 de febrer del 2011.
  6. Notícia de l'Anoiadiari.cat del 14 de febrer del 2011.
  7. Notícia de la Saforguia.com del 14 de febrer del 2011.
  8. «Jordi Savall serà distingit amb la insígnia de Cavaller de la Legió d'Honor de França». TV3 [Barcelona], 22 abril 2013 [Consulta: 22 abril 2013].
  9. 9,0 9,1 9,2 Anoia Diari, El músic igualadí Jordi Savall rep el premi Händel 2009

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Savall i Bernadet
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Jordi Savall i Bernadet