Jorge Bolet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jorge Bolet
Carrer de L'Havana antiga, on va néixer Jorge Bolet
Carrer de L'Havana antiga, on va néixer Jorge Bolet
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 15 de novembre de 1914 L'Havana Cuba Cuba
Defunció 16 d'octubre de 1990, San Francisco Estats Units Estats Units
Gènere(s) Clàssic
Ocupació Pianista
Instruments Piano
Discogràfiques DECCA

Jorge Bolet (L'Havana, Cuba, 15 de novembre de 1914 - San Francisco, Estats Units, 16 d'octubre de 1990) fou un pianista cubà d'origen català, nacionalitzat estatunidenc.

Estudià piano i direcció d'orquestra en el "Curtis Institute" de Filadèlfia. Allà foren els seus professors Fritz Reiner, Leopold Godowsky, Manuel Rosenthal i David Saperton. El 1937, guanyà el premi Naumburg. Posteriorment perfeccionàla seva formació a Viena amb Emil von Sauer, del que pot considerar-se'l el seu descendent des del punt de vista musical. Entre 1939 i 1945 fou assistent de Rudolf Serkin en el "Curtis Institute".

Abandonà aquesta feina per fer-se càrrec dels assumptes culturals de l'Ambaixada de Cuba a Washington DC. En finalitzar la guerra mundial, fou a més director musical del quarter general estatunidenc a Tòquio, on es féu càrrec de la direcció de la primera representació al Japó de The Mikado, l'opereta de Gilbert i Sullivan. El 1960, interpretà la banda sonora de la pel·lícula Song without End, en català Cançó immortal dirigida per Charles Vidor i George Cukor, en la que interpretà obres de Franz Liszt i altres autors clàssics (vegeu doblatge de piano).

Les seves gires de concerts abraçaren tot el món i actuà en diverses ocasions a Espanya. De 1968 a 1977, fou professor de la Universitat de Bloomington i el 1977 succeí a Rudolf Serkin en el "Curtis Institute".

Les seves interpretacions estaven definides per un gust per la puresa i una digitalització prodigiosa. El seu repertori predilecte es componia d'obres de Chopin, Schumann o Liszt. Estava considerat un dels millors interpretes de les obres d'aquest últim compositor i sentia més gran predilecció per la interpretació de les transcripcions de fragments operístics que Liszt realitzà en la seva carrera. No eren tan freqüents les seves versions de partitures de figures del neoclassicisme, com Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Frédéric Chopin: Concerts per a piano núm. 1 i 2, amb la Simfonica de Montreal dirigida per Charles Dutoit DECCA
  • César Franck: Prélude, amb l'Orquestra del Concertgeboum dirigida per Riccardo Chailly DECCA
  • César Franck: Choral et Fugue, amb l'Orquestra del Concertgeboum dirigida per Riccardo Chailly. DECCA
  • César Franck: Prélude, ària et final Variations Symphoniques, amb l'Orquestra del Concertgeboum dirigida per Riccardo Chailly. DECCA
  • Franz Liszt: Obra per a piano (8 àlbums). DECCA
  • Robert Schumann: Carnaval, op. 9, DECCA
  • Robert Schumann: Fantasia, op. 17. DECCA

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]