Jorge de Montemayor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jorge de Montemayor (Montemor-o-Velho, Portugal, 1520 - Piemont, Itàlia, 1562) escriptor hispano-portuguès.[1]

Fou cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, i mosso dels prínceps de Portugal. És autor de l'Epistola a Sá de Miranda (1552-1554) i d'una obra poètica recollida en el Cancionero, o “Les obres de Jorge de Montemayor” (Anvers, 1554), repartides en dos llibres (1554), i compost per obres de devoció i de tema profà, la majoria d'elles amoroses.

Deu la seva fama a Els set llibres de Diana, primera novel·la pastoral espanyola, publicada a València el 1558 o 1559, en la qual segona edició (1561 o 1562) apareix relatada, al final del llibre VI, la història de “El abenceraje y la hermosa Jarifa”.

Amb la “Diana” de Montemayor el gènere pastoral evoluciona i adquireix unes característiques pròpies respecte al seu antecedent immediat, la “Arcadia de Sannazaro” (1504), en incorporar com a elements literaris el mètode analític i la psicologia de l'amor, fins al punt que durant els segles XVI-XVII es convertí en model europeu de la nova expressió formal i ideològica del tema pastoral.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/montemayor.htm