Jornada de treball

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La jornada de treball o jornada laboral és el nombre d'hores que dedica un treballador a l'activitat per a la qual ha estat contractat, computades diàriament, setmanalment o anualment Es comptabilitza pel nombre d'hores en les quals l'empleat desenvolupa la seva activitat laboral, d'antuvi en el dia o jornada laboral, si bé, per extensió, també repercuteix en el còmput de la setmana laboral, mes laboral i l'any laboral.

Regulació internacional[modifica | modifica el codi]

En la Conferència Internacional del Treball a Washington de gener a abril de 1919[1] es va establir el conveni pel qual es limiten les hores de treball en les indústries a vuit hores diàries o quaranta-vuit setmanals qüestió que va constituir el primer punt de l'ordre del dia de la reunió de la Conferència celebrada a Washington, i que després d'haver-se decidit que aquestes proposicions revestissin la forma d'un conveni internacional, es decidí la constitució de l'acord com a Conveni, que podrà ser citat com el Conveni sobre les hores de treball -indústria- de 1919, i que va ser sotmès a la ratificació dels Membres de l'Organització Internacional del Treball d'acord amb les disposicions de la Constitució de l'OIT.

Unió Europea[modifica | modifica el codi]

La directiva europea de 2003 de organització del temps de treball (Working Time Directive - 32003L0088 - 4/11/2002) indica que els treballadors de la Unió Europea no poden ser obligats a treballar durant més de 48 hores per setmana, havent de tenir almenys 11 hores de descans consecutiu cada 24 hores, si l'horari de treball supera les 6 hores el treballador tindrà dret a un descans computat com a temps de treball. Setmanalment tindrà almenys 24 hores (1 dia) de descans ininterromput. Tindran un descans anual de 4 setmanes. La jornada diària de treball no excedirà les 8 hores. Així ho indica la Directiva de Temps de Treball..[2]

L'any 2005 la setmana laboral mitjana a Europa dels treballadors a temps complet era de 40 hores (8 hores de dilluns a divendres), per sobre de 40 hores estan Letònia (que encapçala la llista amb 42,6 hores), Estònia, República Txeca, Espanya (41 hores), Alemanya i Àustria. França apareix en la posició inferior en hores treballades setmanals amb 37,6 hores setmanals, segons Eurostat.[3]

Il·lustració de la revista romanesa Lumea Noua on apareix, entre altres missatges, la reclamació de les 8 hores de treball al dia, 1895

Evolució de la jornada de treball i la setmana laboral[modifica | modifica el codi]

Jornades de 14 hores 7 dies a la setmana[modifica | modifica el codi]

La quantitat d'hores de treball ha de comptabilitzar-se tant en la jornada diària com la setmanal i anual. Així, la setmana laboral tradicional i anterior a la revolució industrial era bàsicament de 6 dies, amb 1 de descans (divendres, dissabte o diumenge depenent de les diferents cultures i religions). Durant la revolució industrial a Gran Bretanya i altres països la setmana laboral aconsegueixo els 7 dies sense descans algun amb jornades de 14 hores.[4] Així ocorre encara en nombrosos llocs del món on el treball a preu fet i la falta de drets fa que no existeixi pausa diària de treball. El primer pas per a la reducció de la setmana de 6 dies va ser, als països occidentals, la implantació del cap de setmana anglès que unia la tarda del dissabte al diumenge (1 dia i mig de descans).[5][6]

L'extensió d'una societat de consum que requereix temps per a les compres i la despesa en oci ha generalitzat en bona mesura i a tot el món la setmana laboral de 5 dies; de dilluns a divendres als països de tradició cristiana i jueva (cap de setmana el dissabte i diumenge); de diumenge a dijous en la majoria de països musulmans (cap de setmana el divendres i dissabte).[5]

Les 8 hores diàries i les 40 hores setmanals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Jornada de vuit hores

La reivindicació tradicional de 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores de somni es va aconseguir en nombrosos països en la dècada de 1970 a 1980. Es va passar de setmanes laborals de més de 60 hores setmanals a setmanes de 48 hores setmanals (6 dies amb jornada de 8 hores) i a 40 hores setmanals (5 dies amb jornades de 8 hores). Des de la dècada de 1980, malgrat l'augment de la productivitat i l'increment de la desocupació la jornada laboral s'ha mantingut o ha crescut si es consideren les unitats familiars on s'ha passat d'1 treballador a 2 treballadors (habitualment els dos membres de la parella o matrimoni).[5]

Les propostes pendents: 30 hores i les 35 hores setmanals[modifica | modifica el codi]

Els intents fracassats d'implantació, en els dècada de 1970, de la setmanal laboral de 30 hores per les feministes sueques i, en els dècades de 1980 i 1990, de la setmana laboral de 35 hores a França reflecteixen l'estancament de la reducció del temps de treball i fins i tot, en la primera dècada del segle XXI, l'increment del temps de treball. Des de posicions neoliberals es demanda l'augment del temps de treball com a condició per a la prosperitat -encara quan no resolgui el problema de la desocupació-; des de posicions sindicals es demanda una reducció de la jornada de treball, el seu repartiment i la consideració del temps treballat total pel conjunt de la societat o comunitat.[5][7]

Classificació de les jornada de treball[modifica | modifica el codi]

La jornada de treball pot ser, bàsicament:

  • Jornada a temps complet

En la jornada a temps complet la distribució i organització del treball es distribueix al llarg del dia i/o les jornades de la setmana, podent-se fer de les següents formes:

  • Jornada reduïda: hi ha treballs en els quals la jornada és més reduïda a causa d'una regulació especial com a conseqüència de les particulars circumstàncies físiques en què s'executa el treball, concretament són:
  • Treballs amb riscos per a la salut dels treballadors
  • Treballs en cambres frigorífiques i de congelació
  • Treballs a l'interior de les mines
  • Treballs de construcció i obres públiques
  • Altres reduccions de jornada: guarda legal de fills o lactància
  • Jornada contínua: quan s'inicia i finalitza la jornada amb una sola interrupció de trenta minuts per descansar o prendre algun aliment.
  • Jornada partida: quan a la meitat de la jornada hi ha una interrupció del treball d'almenys una hora de durada.
  • Treball a torns: quan s'estableixen torns de treball rotatoris entre els treballadors que formen equips van alternant demà, tarda o nit on l'activitat no pot paralitzar-se, per raons productives o de servei.
  • Treball nocturn. quan la jornada està compresa entre les deu de la nit i les sis del matí següent.
  • Treball en festius. quan el treball es realitza en festius
  • Hores extraordinàries: són les hores de treball efectiu que es realitzen sobrepassant la durada màxima de la jornada de treball legal establerta. El nombre d'hores extraordinàries no pot ser superior a vuitanta a l'any, excepte les realitzades per causa de força major.

Descansos[modifica | modifica el codi]

El període de descans és aquell en el qual el treballador es troba lliure de l'activitat laboral i no està tampoc a la disposició de l'empresari. Els períodes mínims de descans establerts, tret que en conveni col·lectiu s'estableixin períodes superiors, són:

Descans setmanal El treballador té dret a un descans mínim setmanal de dia i mitjà ininterromput. Com a regla general, sol ser la tarda del dissabte, o el matí del dilluns, i el dia complet del diumenge. Per als menors de 18 divuit anys és de dos dies, com a mínim.

Entre jornada i jornada ha d'haver-hi un període de descans mínim de dotze hores.

En la jornada continuada ha d'existir un descans d'almenys quinze minuts.

Legislació[modifica | modifica el codi]

Regulació de la jornada de treball a Espanya[modifica | modifica el codi]

En 2007 a Espanya la jornada de treball està regulada per l'art 34 de l'Estatut dels treballadors i pel que disposin els Convenis Col·lectius que els afectin. D'aquest article cal destacar els següents apartats:[8]

  • La durada màxima de la jornada ordinària de treball serà de quaranta hores (40) setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
  • Mitjançant conveni col·lectiu, o, en defecte d'això, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors, es podrà establir la distribució irregular de la jornada al llarg de l'any. Aquesta distribució haurà de respectar en tot caso els períodes mínims de descans diari i setmanal prevists en aquesta Llei.
  • Entre el final d'una jornada i el començament de la següent intervindran, com a mínim, dotze hores.
  • Els treballadors menors de divuit anys no podran realitzar més de vuit hores diàries de treball efectiu, incloent, si escau, el temps dedicat a la formació i, si treballessin per a diversos ocupadors, les hores realitzades amb cadascun d'ells.
  • El treballador tindrà dret a adaptar la durada i distribució de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral en els termes que s'estableixin en la negociació col·lectiva o en l'acord al fet que arribi amb l'empresari respectant, si escau, el previst en la negociació col·lectiva.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]