Josèp Romanilha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosèp Romanilha

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1818 Modifica el valor a Wikidata
Sant Romieg de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1891 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacemetery of Saint-Rémy-de-Provence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capoulié del Felibritge
1888 – 1891
← Frederic MistralFelix Gras →
Majoral del Felibritge
1876 – 1891 – Paul Mariéton →
Realitzador Armana Prouvençau
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióimpressor-llibreter (1856–), professor d'educació secundària (1845–1847), professor d'educació secundària (1843–1845), escriptor, corrector de textos, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaE. N.
Lou Felibre di Jardin
Lou Felibre Calu
Lou Cascarelet
Santo crous Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1954Felibritge
agost 1853Congrès d'Ais
norma mistralenca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRose-Anaïs Gras (1863–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsThérèse Roumanille (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsFelix Gras (cunyat)
Jules Boissière (gendre) Modifica el valor a Wikidata

Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità. Era professor a Avinyó, i tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral. Publicà un recull de poemes, les Margaridetas (1847). El seu paper d'artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del Felibritge, del qual fou un dels màxims impulsors. Fou l'editor de l'Armana Prouvençau, on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós (s'editaren el 1883). Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l'exaltació dels valors tradicionals. Sabé hàbilment posar en escena personatges populars. Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado (1857), es poden llegir encara amb interès i plaer.

Obres[modifica]

  • La campano mountado (1857)
  • Fau i Ana (1877)
  • Lis enterre-chin (1872)
  • Li conte prouvençau (1883)
  • Dideto (1880)
  • Lou cascarelet, rondallaire anònim molt dretà, inclòs dins Lis oubreto en proso (1853)

Traduccions catalanes[modifica]

  • Contes de Provença, traducció de Manel Zabala. Martorell: Adesiara, 2010.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josèp Romanilha