José Antonio Labordeta
| José Antonio Labordeta | ||
|---|---|---|
 |
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | José Antonio Labordeta Subías |
|
| Altres noms | el Abuelo Polonio Royo Alsina |
|
| Naixement | 10 de març de 1935 | |
| Lloc d'origen |  Saragossa, Aragó |
|
| Defunció | 19 de setembre de 2010 (als 75 anys) | |
| Gènere(s) | cançó, novel·la, poesia | |
| Ocupació | escriptor, professor, polític | |
| Instruments | veu i guitarra | |
| Anys en actiu | 40 (des de 1968) | |
| Discogràfiques | Edigsa, Fonomusic | |
| Influències | Jacques Brel Georges Brassens Léo Ferré Paco Ibáñez Ovidi Montllor |
|
| Artistes relacionats | Joaquín Carbonell La Bullonera La Rondalla de la Costa Ixo Rai! Biella Nuei |
|
|
|
||
 Labordeta, amb Carbonell i Eduardo Paz a Osca |
||
|
|
||
| Paco Medina, guitarra | ||
José Antonio Labordeta (Saragossa, 10 de març del 1935 - Saragossa, 19 de setembre del 2010) fou un escriptor aragonès, conegut simplement com Labordeta en la seua faceta de cantautor (o, popularment, com «el Abuelo»), guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza i diputat a les Corts d'Aragó i al Congrés de Diputats per la Chunta Aragonesista (CHA) entre 1999 i 2008.
Germà del cineasta Manuel Labordeta i del poeta Miguel Labordeta, oncle del músic Juan Manuel Labordeta, pare de l'actriu Ana Labordeta i de la novel·lista Ángela Labordeta i tot un personatge popular, símbol de l'Aragó actual, és considerat «el més important cantautor aragonès i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa».[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
José Antonio Labordeta Subías va nàixer el 10 de març de 1935 a l'antic palau dels Lanuza del número 1 del carrer Buen Pastor, en ple centre de Saragossa, on la seua família regentava l'escola-internat Santo Tomás de Aquino, a la qual assistirien personalitats com Jesús Moncada: quart fill (d'entre set germans) de Sara Subías i Miguel Labordeta, un catedràtic de llatí i militant d'Izquierda Republicana que, en començar la guerra a l'any següent, va ser detingut per ateu, comunista i maçó i, en acabant, se li va retirar la càtedra.[2]
Infància [modifica]
Per por a més represàlies, la família va escolaritzar el jove José Antonio al Colegio Alemán saragossà fins que va tancar en 1943, any en el què l'Alemanya nazi començava a perdre la guerra. Llavors va continuar els estudis a l'escola paterna, on va fer el batxillerat junt a futures personalitats com Emilio Gastón i, en acabant, va començar la carrera de dret; en 1953, durant el tercer curs, son pare es va morir i Labordeta se'n va passar a lletres. L'escola familiar va passar a mans del seu germà poeta, catorze anys major que ell, el qual passaria a exercir un rol paternal sobre el seu germà menut.[3]
Literatura [modifica]
L'any 1957 li van tocar trenta mil pessetes en la loteria i se'n va anar un mes sencer al Parador de Turisme de San Juan de la Peña a llegir-se l'Ulisses de James Joyce: influït per Miguel, va fundar i dirigir la revista Orejudín (1958–59) i publicà en la Papageno (1958–60), ambdós publicacions sorgides al voltant de la tertúlia Niké i de l'Oficina Poética Internacional. Finalment, es va llicenciar en Filosofia en 1960 i se'n va anar a treballar de lector d'espanyol en Ais de Provença, a les acaballes de la Quarta República, on donava classe als pied-noirs: allà va escoltar per primera volta els discs de Brassens, Brel i Léo Ferré[4] i va escriure Sonata ibérica, un poemari influït per Machado que encara continua inèdit.[5]
Ensenyament [modifica]
Dos anys després se'n va tornar a l'Aragó i, en casar-se amb Juana de Grandes el 29 de setembre de 1963, ambdós es traslladaren a Terol per treballar de professors en una escola laica fundada per un amic seu: allí, ella exercia de mestra de grec i ell, d'història. Entre els alumnes que va tindre Labordeta durant esta època figuren el president d'Endesa Manuel Pizarro, el polemista Jiménez Losantos, el dibuixant Carlos Azagra o el polifacètic Joaquín Carbonell: junt amb est últim i Cesáreo Hernández va començar a cantar, amb trenta-tres anys, en novembre del 68. La seua primera aparició en públic va ser a Belchite (el poble de sa mare del Serrat), on un amic seu li va dir «Maño, no vuelvas nunca más a cantar. Te quiero mucho, pero lo haces muy mal y además eso es cosa de maricones.» Durant els huit anys d'estada a Terol van nàixer les seues primeres dos filles, Ana i Ángela; la tercera, Paula, va nàixer en tornar a Saragossa. L'any 1985 va demanar l'excedència i ja no va tornar a exercir de professor.
Música [modifica]
Aquell mateix any, després de vore un anunci en premsa, va enviar unes cintes a Madrid que es van convertir en el seu primer disc, Andros, vol. II, un EP de quatre cançons editat per Edumsa que va ser segrestat a l'any següent per les autoritats; es va reeditar en 1971 com a complement de Cantar y callar, un dels primers llibrediscs de l'època. Dos anys després, el 13 de novembre de 1973 va tindre lloc el Primer Encuentro de la Música Popular en Aragón al Teatro Principal de Saragossa amb les actuacions de Boira, La Bullonera, Renaxer, Pilar Garzón, Tierra Húmeda, Tomàs Bosque (de la Franja) i el mateix Labordeta, que llavors ja era el cap visible de l'emergent «cançó popular aragonesa». A l'any següent, Edigsa li publicà el seu primer disc de llarga durada, Cantar i callar (sic), que comptava amb notes preliminars (en valencià) d'Ovidi Montllor.
En 1975 va publicar Tiempo de espera, que inclou la seua peça més coneguda, Canto a la libertad, escrita en el seu retir de Villanúa:[6] ja en democràcia, la seua cançó va ser proposada pel Partido Aragonés com a himne oficial d'Aragó, però al final el PSOE i el PCE votaren en contra. Es va semiretirar públicament de l'ofici de cantautor, amb un concert a la Plaça del Pilar el 4 d'octubre de 1991, encara que d'ençà ha ofert concerts puntualment, en solitari o junt amb Carbonell i Eduardo Paz en l'espectacle Cantautores aragoneses, que els va tornar a ajuntar en un concert històric retransmès per Aragón TV l'11 d'octubre de 2006 que, en acabant, han girat per ciutats com Fraga i Osca (en el festival Periferias).[7]
Política [modifica]
.jpg)
Co-fundador de la revista Andalán, del Partit Socialista Aragonès, creador d'un partit imaginari anomenat Izquierda Depresiva Aragonesa i candidat en la llista al Senat espanyol per Izquierda Unida, finalment va ser diputat electe per Chunta Aragonesista a les Corts entre 1999 i 2000 i al Congrés de Diputats els anys 2000 i 2004 (per dos legislatures seguides) fins l'any 2008, en el qual es va jubilar. En l'etapa a Madrid va destacar dins del grup mixt, com a únic representant de l'aragonesisme, pel seu estil radicalment oposat al de la resta de congressistes: durant el debat sobre la invasió d'Iraq va recitar un poema del seu germà Miguel; en una altre debat va respondre als diputats del PP que se li burlaven amb un «¡A la mierda!» o insultant-los;[8] també va participar activament en el debat sobre l'Estatut d'Autonomia d'Aragó,[9]en la comissió d'investigació de l'11-M[10] i, finalment, va anunciar la seua retirada durant la intervenció en el debat sobre l'estat de la nació de 2007.[11] Durant la seua trajectòria com a diputat s'oposà al transvasament de l'Ebre, votà en contra de la Llei de Partits[12] i a favor de la Constitució europea,[13] defenia la co-oficialitat de les llengües de l'Aragó i el programari lliure[14] i parlava d'Espanya com «una gran federació».[15] En rebre el premi de l'Asociación de Periodistas Parlamentarios, compartit amb Agustí Cerdà, Labordeta es va acomiadar amb una jota aragonesa.[16]
Retir [modifica]
En retirar-se de la política «per cansament ideològic», ocasionalment residia en Altafulla,[17] va escriure la novel·la Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados (2009),[18] actuà en l'Expo de Saragossa i al 2006 se li va diagnosticar un càncer de pròstata, que el portà a la mort el 2010;[19] el Rolde de Estudios Aragoneses ha reeditat el Cantar i callar de 1968, encara inèdit en CD, amb ocasió de la publicació del llibre col·lectiu José Antonio Labordeta: creación, compromiso, memoria (amb més de seixanta col·laboracions al voltant de la figura i la trajectòria de l'homenatjat),[20] presentat el 26 de novembre en una festa al Teatro Principal de Zaragoza.[21]
Obra [modifica]
Bibliografia [modifica]
La producció literària de Labordeta és la major de totes les seues aficcions per l'antiguitat i la constància del ritme de publicació; amb tot, potser siga la seua faceta menys coneguda, a la que caldria afegir els nombrosos articles en premsa o el poemari inèdit adés esmentat.[22]
| any | títol | editorial | lloc | comentaris |
|---|---|---|---|---|
| 1959 | Sucede el pensamiento | Colección Orejudín | Saragossa | primer llibre de poesia |
| 1965 | Unamuno: diario poético | Son Armadans | Palma | assaig sobre el cançoner d'Unamuno |
| 1965 | Las sonatas | Colección Poemas | Saragossa | segon poemari, escrit a Terol |
| 1971 | Cantar y callar | Javalambre | Saragossa | inclou el primer EP |
| 1972 | Trenta y cinco veces uno | El Bardo | Barcelona | poemari editat per Josep Batlló |
| 1973 | Tribulatorio | Javalambre | Saragossa | poemari |
| 1974 | Cada cual que aprenda su juego | Júcar | ? | novel·la |
| 1976 | Poemas y canciones | Lumen | ? | antologia de poemes i cançons anteriors |
| 1980 | Método de lectura | Ayuso | ? | poemari |
| 1982 | Con la voz a cuestas | Los Libros de la Frontera | Barcelona | memòries de 1967 1 1977 |
| 1983 | Aragón en la mochila | Penthalon | ? | guia de viatges per l'Aragó |
| 1985 | Jardín de la memoria | Taifa | Barcelona | poemari, editat per Josep Batlló |
| 1986 | El comité | Ayuso | ? | segona novel·la |
| 1988 | Diario de náufrago | Prensas Universitarias | Saragossa | poemari |
| 1992 | Mitologías de mamá | Libertarias/Prodhufi | Madrid | tercera novel·la |
| 1994 | Los amigos contados | Xordica | Villanueva de Gállego | articles publicats en l'Andalán entre 1979 i 1982 |
| 1994 | Monegros | Libertarias | Madrid | poemari |
| 1995 | Un país en la mochila | Libertarias | Madrid | guia de viatges basada en el programa homònim |
| 1995 | Tierra sin mar | Xordica | Villanueva de Gállego | selecció d'articles variats autobiogràfics |
| 2001 | Con la mochila a cuestas | RBA | Barcelona | una altra guia de viatges |
| 2001 | Banderas rotas | La Esfera de los Libros | Barcelona | «quasimemòries» |
| 2003 | Dulce sabor de días agrestes | Huerga & Fierro | Barcelona | antologia |
| 2004 | Cuentos de san Cayetano | Xordica | Villanueva de Gállego | narrativa |
| 2009 | Memorias de un beduíno... | Ediciones B | Barcelona | ..en el Congreso de los Diputados |
| 2010 | Regular, gracias a Dios | Ediciones B | Barcelona | Memòries compartides |
| 2011 | Historia de Paletonia | Aladrada | Zaragoza | articles publicats en l'Andalán entre 1977 i 1978 |
Discografia [modifica]
La major part de la seua discografia va ser recopilada l'any 2004 en Cantar y no callar (1975-1995), una caixa de tretze compactes reeditats per Dro: bàsicament, tots els discs editats per Fonomusic, Cantar i callar reeditat per Picap en CD i en format digital.[23]
| any | títol | segell | comentaris |
|---|---|---|---|
| 1968 | Andros vol.II | Edumsa | EP de quatre cançons, segrestat per la censura |
| 1971 | Cantar y callar | Javalambre | reedició de l'anterior inclosa en el llibre homònim |
| 1974 | Cantar i callar | Edigsa/Picap | primer llarga durada que inclou Aragón i La vieja i un pròleg d'Ovidi |
| 1975 | Tiempo de espera | Pentamusic/Quiroga | amb Ya ves i Canto a la libertad |
| 1976 | Cantes de la tierra adentro | Pentamusic/Quiroga | inclou Rosa rosae i Coplas de Huesca |
| 1977 | En directo | ? | gravat en viu en març de 1977, inclou el Chinchecle de Bielsa |
| 1978 | Que no amanece por nada | Fonomusic | amb Nana para dormir a un niño en la montaña i Crónicas de Paletonia |
| 1979 | Cantata para un país | Fonomusic | amb Quién te cerrará los ojos i Albada |
| 1981 | Las cuatro estaciones | Fonomusic | inclou El villano i Ya viene marzo con flores |
| 1984 | Qué queda de ti, qué queda de mí | Fonomusic | amb A veces me pregunto i Somos |
| 1985 | Aguantando el temporal | Fonomusic | inclou Zarajota blues i Mar de amor |
| 1987 | Qué vamos a hacer | Fonomusic | amb Joven paloma |
| 1989 | Trilce | Fonomusic | inclou Banderas rotas |
| 1991 | Tú, yo y los demás | ? | concert amb Imanol, Ovidi Montllor i Sabina, entre altres |
| 1993 | Canciones de amor | ? | |
| 1995 | Recuento | ? | revisitació en directe de les seues cançons escollides |
| 1997 | Paisajes | Picap | amb Suceso francés i Monegros |
| 1999 | Nueva visión | ? | disc de tribut gravat en viu en el Pirineos Sur de Lanuza |
| 2001 | 30 temas | Fonomusic | |
| 2001 | Con la voz a cuestas | Prames | llibre-disc de poemes recitats, propis i d'altri |
| 2004 | Cantar y no callar (1975-1995) | Dro | caixa antològica amb tots els discs de Fonomusic |
| 2006 | Cantautores aragoneses | El Periódico | recopilatori compartit amb Carbonell i La Bullonera |
| 2006 | Nueba cozina | Luna Nueva | disc tribut a Ixo Rai! on Labordeta fa la introducció |
| 2007 | Cantautores aragoneses: el concierto! | El Periódico | gravació del concert de l'11 d'octubre de 2006 |
Filmografia [modifica]
El vessant actoral de Labordeta és la més tardana de les seues activitats: a banda dels papers protagonistes ressenyats a continuació, Labordeta també va treballar en 1988 com a amfitrió del programa En la cadiera per a TVE en Aragó, pel qual passaren els cantautors més importants del moment, a més de les seues incursions puntuals de contertuli en diversos programes de debat o com a actor convidat en sèries televisives com 7 vidas.[24]
| any | títol | direcció | comentaris |
|---|---|---|---|
| 1969 | Monegros | Antonio Artero | ? |
| 1985 | Rèquiem per un camperol | Francesc Betriu | Labordeta fa el paper d'un agutzil |
| ? | Azabache | ? | pel·lícula infantil per a TVE on interpreta a un farer |
| 1990 | Del Miño al Bidasoa | José Briz Méndez | basada en l'obra de Cela |
| 1994 | Lazos | ? | |
| 1995 | Un país en la mochila | Jose Antonio Labordeta | sèrie de viatges per l'Espanya rural |
| 2007 | Cantautores aragoneses: el concierto! | Aragón TV | DVD del concert de l'11 d'octubre de 2006 |
Mort [modifica]
José Antonio Labordeta morí, víctima d'un càncer, a l'hospital Miguel Servet de Saragossa, el dia 19 de setembre de 2010, als 75 anys.[25]
Reconeixements [modifica]
- Ordre de Saurí
El govern de Nicaragua va concedir a José Antonio Labordeta l'Ordre de Saurí al 2003, la seva màxima distinció nacional.
- Medalla d'Or al Mèrit en el Treball
El Consell de Ministres del divendres 4 de desembre de 2009 va acordar concedir la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball a José Antonio Labordeta. Aquest reconeixement pretén "premiar i destacar el mèrit d'una conducta socialment útil i exemplar en l'acompliment dels deures que imposa l'exercici de qualsevol treball, professió o servei". [26]
- Doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa
El 23 de març de 2010 la Universitat de Saragossa va dur a terme la investidura de José Antonio Labordeta com a doctor honoris causa.
- Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi
El 6 setembre 2010 li va ser lliurada la Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi atorgada pel Govern d'Espanya.
- Medalla d'Aragó
És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconèixer i prestigiar la tasca de persones físiques o jurídiques, o d'organitzacions, centres o col.lectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li va ser concedida a títol pòstum, i lliurada el 20 de setembre de 2010.
- Parc Gran José Antonio Labordeta
L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar Parc Gran José Antonio Labordeta al que fins ara portava el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.
Referències [modifica]
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa Online Labordeta Subías, José Antonio
- ↑ El Mundo José Antonio Labordeta en el Magazine
- ↑ 10Líneas.com cronologia fins 2004 per Javier Aguirre
- ↑ El Periódico de Aragón «Hay gente que me dice...»
- ↑ El país Su señoría levanta la voz
- ↑ El País Labordeta vuelve a sus viejas pasiones a la sombra del pirineo
- ↑ Periferias.org concert en l'edició del 2007
- ↑ Terra Labordeta llama en el congreso "gilipollas" a un diputado del PP
- ↑ 10Líneas.com text de la seua intervenció al Congrés
- ↑ ElPlural.com ¡Viva la Comisión!
- ↑ El País Labordeta asiste a su último debate del estado de la nación
- ↑ La Democracia Labordeta: la ley de partidos fue creada para y contra HB
- ↑ Escolar.net Entrevista a José Antonio Labordeta
- ↑ Wikinoticias Entrevista a José Antonio Labordeta
- ↑ A Sueldo de Moscú «España es una federación, pero...»
- ↑ El Correo Digital «No soporto cachondeos con lo de la mochila y el ...»
- ↑ El Imparcial «Menos mal que el PSOE no ha ganado con mayoría...»
- ↑ El Periódico de Catalunya Memòries de diputat
- ↑ Público «José Antonio Labordeta muere en Zaragoza tras una larga enfermedad»
- ↑ El Heraldo de Aragón Homenaje a Labordeta
- ↑ El Periódico de Catalunya El món de la cultura rendeix un emotiu...
- ↑ 10Líneas.com fitxa bibliogràfica
- ↑ 10Líneas.com fitxa discogràfica
- ↑ Internet Movie Database fitxa de José Antonio Labordeta
- ↑ (castellà) Crónica de Aragón, Aragón llora la muerte de José Antonio Labordeta
- ↑ # MedallasOro Referència del Consell de Ministres del 4 de desembre de 2009
Enlaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Antonio Labordeta |
- BCN.es Gent que tria el seu camí(català)
- 10Líneas.com web sobre Labordeta (castellà)
- Congreso.es fitxa de José Antonio Labordeta al Congrés (castellà)
- ElMundo.es transcripció d'un xat amb Labordeta (castellà)
- ElPaís.com fitxa de José Antonio Labordeta (castellà)
- El País Soy un cascarrabias irónico (castellà)
- LaCuerda acords d'algunes de les seues cançons
- (castellà) Labordeta.Chunta.com web de la seua candidatura (castellà)
- Zaragozame.com bloc poètic de Labordeta (castellà)
- Fotos de l'homenatge per Primo i Josean Melendo
