José Cubiles Ramos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Cubiles Ramos
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement José Cubiles Ramos
Naixement 15 de maig de 1894 Cadis, Andalusia
Lloc d'origen Espanya Espanya
Defunció 5 d'abril, 1971, Madrid, Castella
Ocupació Pianista
Instruments Piano
Artistes relacionats Manuel de Falla y Matheu-Enrique Fernández Arbós

José Cubiles Ramos (Cadis, Andalusia, 15 de maig de 1894 - Madrid, Castella, 5 d'abril, 1971) fou un pianista andalus.

Feu els seus primers estudis de solfeig i els elementals de piano amb Rafaele Tomasetti, director que fou del Conservatori de Santa Cecília i als dotze anys es traslladà a Madrid per seguir els cursos del Conservatori sota la direcció de la professora Pilar Fernández de la Mora. Pensionat per la infanta Isabel i després d'aconseguir el primer premi en el Conservatori, de guanyar un altre premi del Circulo de Bellas Artes i l'extraordinari d'Estela, marxà a París, en el qual Conservatori i en la classe de Diémer aconseguí el primer premi i la recompensa d'un piano Pleyel.

Va tocar en les principals entitats musicals d'Espanya, França i Anglaterra; li cap l'honor d'haver estrenat al Teatro Real de Madrid, amb l'orquestra simfònica Noches en los jardines de España, de Falla, interpretant la part de piano i dirigint l'orquestra Fernández Arbós.

Tenia especial predilecció pels concerts amb orquestra. Per aquest motiu l'acompanyaren directors com Ernest Ansermet, Carl Scuricht, Paul Paray i Mark Wolff, però també feu música de cambra, especialment amb els violinistes Jacques Thibaud i Paul Kochansky i amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó. Actuà com a solista i director, conjuntament, en molts concerts per a piano acompanyat d'orquestra: amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, la Bètica de Sevilla (durant la guerra civil), la del Liceu i l'orquestra Ibèrica, ambdues de Barcelona, i de la Filharmònica de Madrid, al front de la qual interpretà els cinc concerts de Beethoven.

Un any després de la seva jubilació oficial tocà, per última vegada davant del públic, en el Conservatori de Santa Cruz de Tenerife (1966). Però per aquesta època l'ensenyança absorbia per complet el seu temps. Enregistrà nombrosos discos, entre ells un Recital Albéniz (RCA), la suite Ibèria, d'Isaac Albéniz i Noches en los jardines de España. En l'Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando ocupà la vacant d'Enrique Fernández Arbós.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]