José Giral Pereira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Giral Pereira
José Giral 1931.png
Escut de la Segona República Espanyola
65è President del Govern d'Espanya
11è de la Segona República Espanyola (1931-1939)
19 de juliol de 1936 – 4 de setembre de 1936
Manuel Azaña Díaz
Escut de la Segona República Espanyola
Ministre de Marina
14 d'octubre de 1931 – 12 de juny de 1933
Escut de la Segona República Espanyola
Ministre de Marina
19 de febrer de 1936 – 22 d'agost de 1936
Escut de la Segona República Espanyola
Ministre d'Estat
17 de maig de 1937 – 5 d'abril de 1938
Segona República Espanyola
President de govern de la República a l'exili
agost de 1945 – gener de 1947
Dades biogràfiques
Naixement 22 d'octubre de 1879
Santiago de Cuba (avui part de Cuba)
Mort 23 de desembre de 1962 (als 83 anys)
Ciutat de Mèxic (Mèxic)
Nacionalitat Espanyola
Ocupació Polític
Partit polític Acció Republicana
(1925-1934)
Izquierda Republicana
(1934-1939)
Cònjuge María Luisa González y de la Calle

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Una vegada finalitzats els seus estudis de química i de farmàcia a Madrid, va guanyar en 1905 la càtedra de química orgànica en la Universitat de Salamanca. D'ideologia republicana, va ser empresonat en 1917 per participar en la vaga general d'aquell any, i va tornar a sofrir presó sota la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) i el govern de Berenguer (1930). Va ser el fundador, juntament amb Manuel Azaña, de Acció Republicana i membre de Izquierda Republicana, des de la fusió entre Acció Republicana, el Partit Radical Socialista i l'ORGA. Va ser escollit diputat per Càceres a les eleccions de juny de 1931 i de febrer de 1936.[1]

En proclamar-se la II República (14 d'abril de 1931) va ser nomenat rector de la Universitat Central de Madrid i conseller d'Estat. Va ocupar la cartera de Marina (1931-33) i en 1936 va ser encarregat per Azaña de presidir el Govern, després de l'intent de Diego Martínez Barrio de formar govern per frenar la revolta militar del 17 de juliol de 1936. Iniciada la Guerra Civil (1936-39), va ser partidari del lliurament d'armes a les organitzacions obreres i de la dissolució de l'exèrcit, però va anar perdent autoritat a mesura que s'allargava i radicalitzava la contesa. Aquest govern duraria des del 19 de juliol fins al 4 de setembre de 1936, quan la caiguda de Talavera de la Reina i amb Madrid a l'abast de l'Exèrcit de Marroc, va obligar a lliurar el poder a Francisco Largo Caballero.[2] Encara va ser ministre sense cartera als dos governs de Largo Caballero i d'Estat en el de Negrín (1937-38).

La depuració com a catedràtic per part del franquisme, sense lloc a cap procés contradictori, es va produir mitjançant Ordre Ministerial de febrer de 1939, al costat d'altres catedràtics:

« ... se separa definitivament per ser pública i notòria la desafecció dels catedràtics universitaris que s'esmentaran al nou règim implantat a Espanya, no solament per les seves actuacions a les zones que han sofert i en les quals sofreixen la dominació marxista, sinó també per la seva pertinaç política antinacionalista i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional. L'evidència de les seves conductes pernicioses per al país fa totalment inútils les garanties processals que, en un altre cas constitueixen la condició fonamental en tot enjudiciament, i per això, aquest Ministeri ha resolt separar definitivament del servei i donar de baixa en els seus respectius escalafons als senyors: Luis Jiménez de Asúa, Fernando de los Ríos Urruti, Felipe Sánchez Román i José Castillejo Duarte, catedràtics de Dret; José Giral Pereira, catedràtic de Farmàcia; Gustavo Pittaluga Fattorini i Juan Negrín López, catedràticos de Medicina; Blas Cabrera Felipe, catedràtic de Ciències; Julián Besteiro Fernández, José Gaos González Pola i Domingo Barnés Salinas, catedràtics de Filosofia i Lletres, tots ells de la Universitat de Madrid. Pablo Azcárate Flórez, Demófilo de Buen Lozano, Mariano Gómez González i Wenceslao Roces Suárez, catedràtics excedents de Dret »
— Ordre del 3 de febrer de 1939, Ministeri d'Educació Nacional.[3]

Exili[modifica | modifica el codi]

Emigrat primer a França, es va traslladar a Mèxic, on va ocupar de 1945 a 1947 va ser nomenat President de la Govern espanyol en l'exili[4] al mateix temps que exercia la docència en la Facultat de Química de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic de la Ciutat de Mèxic. Va exercir amb honors l'activitat acadèmica des de la seva arribada a Mèxic fins a la seva mort.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • "Análisis orgánico funciona" (1914)
  • "Tratado de química orgánica" (1926-1928, 3 toms)
  • "Fermentos" (1940)
  • "Materia y energía" (1960)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  2. Beevor, Antony. The Battle for Spain: the Spanish Civil War, 1936-1939. Nova York: Penguin Books, 2006, p. 144. ISBN 0-14-303765-X. 
  3. Luis Enrique Otero Carvajal: La destrucción de la ciencia en España : depuración universitaria en el franquismo. Universitat Complutense de Madrid, Editorial Complutense, 2006 ISBN 84-7491-808-1, pps 74 i ss.
  4. Beevor, p. 423

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago Casares Quiroga
Ministre de Marina
COA of the Second Spanish Republic.svg

1931-1933
Succeït per:
Lluís Companys
Precedit per:
Antonio Azarola Gresillón
Ministre de Marina
COA of the Second Spanish Republic.svg

febrer-agost 1936
Succeït per:
Francisco Matz Sánchez
Precedit per:
Santiago Casares Quiroga
President del Govern d'Espanya
Segona República Espanyola

1936 - 1936
Succeït per:
Francisco Largo Caballero
Precedit per:
Julio Álvarez del Vayo
Ministre d'Estat
COA of the Second Spanish Republic.svg

1937 1938
Succeït per:
Julio Álvarez del Vayo
Precedit per:
Juan Negrín
President de govern de la República a l'exili
Segona República Espanyola

1945 - 1947
Succeït per:
Rodolfo Llopis