José Ibáñez Martín
José Ibáñez Martín, comte consort de Marín,[1] (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Biografia[modifica]
Carrera[modifica]
Llicenciat i Premi Extraordinari en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va ser catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de San Isidro de Madrid. Era membre de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes. Va col·laborar amb el dictador Primo de Rivera, va estar lligat a Acción Española i cofundador de la revista del mateix nom.
Quan va esclatar la Guerra Civil havia estat president de la Diputació de Múrcia i diputat en les Corts Espanyoles de la II República per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Vinculat a la revolta de l'exèrcit franquista des del principi, es va ocupar de representar els interessos de la dictadura en Hispanoamèrica.
La seva esposa era María dels Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa (pontifícia) de Marín (1909-2004). La seva filla María del Pilar es va casar amb el futur president del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.
Dictadura[modifica]
Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegit com a Representant de la Diputació de Múrcia. Va obtenir 10 dels 11 vots emesos.[2]
Ministre d'Educació Nacional i President del CSIC[modifica]
Després de la destitució de Pedro Sainz Rodríguez, va exercir el càrrec de Ministre d'Educació Nacional entre 1939 i 1951. Durant aquest període, va aplicar la política de sotmetre l'educació espanyola als interessos del règim[3] i de l'Església Catòlica,[4] va continuar la depuració del Magisteri espanyol.
El 1939, va anar també nomenat primer President del Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que va substituir a l'anterior Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques del període monàrquic i republicà, integrant-hi altres centres de recerca abans dispersos. L'esperit que ho animava va quedar expressat en aquestes paraules del seu discurs inaugural:
| « | Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les heretgies científiques que van assecar i esgotaren els llits de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. [...] La nostra ciència actual, en connexió amb la que als segles passats ens va definir com a nació i com a imperi, vol ser abans de res catòlica.[5] | » |
En cessar en el càrrec, el 1967, seria nomenat President d'Honor vitalici.
Altres càrrecs[modifica]
Ibáñez fou també Procurador en Corts, President de la Comissió de Justícia, i President del Consell d'Estat. A partir de 1958 seria ambaixador d'Espanya en Portugal, fins a la seva jubilació el 1969. Era Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Va ser també nomenat Doctor «Honoris causa» per la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1938), la Universitat de Sevilla (1956), la Universitat d'Oviedo (1960) i la Universitat Pontifícia de Salamanca (1966).
Referències[modifica]
- ↑ "Habitus" e idelogía
- ↑ Eleccions 12.9.1927 Consultat el 2 de desembre de 2011.
- ↑ http://www.filosofia.org/mfa/fae944c.htm Decret de 29 de març de 1944 (BOE 10 abril de 1944) pel qual s'estableixen a les Universitats cursos per a la formació política dels escolars.
- ↑ http://www.filosofia.org/mfa/fae944a.htm Decret de 26 de gener de 1944 (BOE 8 febrer de 1944) pel qual s'estableix a les Universitats espanyoles l'ensenyament religiós obligatori.
- ↑ Elías, C. (2000), «Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político». El Mundo, 15 d'octubre de 2000.
Enllaços externs[modifica]
- Breu biografia Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. en el web del CSIC.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Sainz Rodríguez |
Ministre d'Educació i Ciència 1939- 1951 |
Succeït per: Joaquín Ruiz-Giménez Cortés |
| Precedit per: Creació |
President del CSIC 1939- 1967 |
Succeït per: Manuel Lora-Tamayo Martín |
| Precedit per: Nicolás Franco Bahamonde |
Ambaixador d'Espanya a  Portugal 1958-1969 |
Succeït per: José Antonio Giménez-Arnau y Gran |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Segismundo Royo-Villanova |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 35 1965-1969 |
Succeït per: Gonzalo Fernández de la Mora |
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministres | Ramón Serrano Suñer/Valentín Galarza Morante (Governació) • José Larraz López (Hisenda) • Joaquín Benjumea Burín (Agricultura i treball) • Juan Luis Beigbeder Atienza /Ramón Serrano Suñer (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía (Justícia) • José Enrique Varela Iglesias (Exèrcit) • Juan Yagüe Blanco/Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Luis Alarcón de la Lastra/Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • José Ibáñez Martín (Educació) • Agustín Muñoz Grandes (Secr. Gral. del Movimiento) • Pedro Gamero del Castillo (sense cartera) • Rafael Sánchez Mazas (sense cartera) | |
(← I FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← III FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| Ministres | Valentín Galarza Morante (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Ramón Serrano Suñer (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía (Justícia) • José Enrique Varela Iglesias (Exèrcit) • Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Agricultura) • José Ibáñez Martín (Educació) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento) | |
(← II FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← IV FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| Ministres | Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Francisco Gómez-Jordana Sousa/José Félix de Lequerica Erquiza (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía/Eduard Aunós Pérez (Justícia) • Carlos Asensio Cabanillas (Exèrcit) • Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Agricultura) • José Ibáñez Martín (Educació) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento) | |
(← III FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← V FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministres | Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Raimundo Fernández Cuesta (Justícia i Secr. Gral. del Movimiento) • Fidel Dávila Arrondo (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Francisco Regalado Rodríguez (Marina) • Juan Antonio Suanzes Fernández (Indústria i comerç) • José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés (Obres Públiques) • Carlos Rein Segura (Agricultura) • José Ibáñez Martín | |
(← IV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VI FRANCO) | ||
- Ministres aragonesos del Govern d'Espanya
- Diplomàtics aragonesos
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Collar de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Presidents del CSIC
- Ambaixadors d'Espanya a Portugal
- Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva
- Persones de la província de Terol
- Alumnes de la Universitat de València
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Oviedo
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Morts a Madrid
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
- Doctors honoris causa per la Universitat de Sevilla
- Diputats aragonesos al Congrés dels Diputats