José Ibáñez Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Ibáñez Martín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Valbona (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 2 novembre 1967 – Manuel Lora-Tamayo Martín →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Ambaixador d'Espanya a Portugal
1958 – 1959
← Nicolás Franco BahamondeJosé Antonio Giménez-Arnau →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1958 – Fernando Suárez de Tangil y Angulo →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
← Eduardo Callejo de la CuestaJoaquín Ruiz-Giménez Cortés →
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Ministre d'Educació Nacional
9 agost 1939 – 16 juliol 1951
← Pedro Sainz RodríguezJoaquín Ruiz-Giménez Cortés →
President del Consell Superior d'Investigacions Científiques
1939 –
Diputat a les Corts republicanes
14 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Múrcia (província)
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic
OcupadorInstitut San Isidro de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría de los Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa de Marín
FillsPilar Ibáñez-Martín Mellado Modifica el valor a Wikidata
ParentsLeopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

José Ibáñez Martín, comte consort de Marín,[1] (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Biografia[modifica]

Carrera[modifica]

Llicenciat i Premi Extraordinari en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va ser catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de San Isidro de Madrid. Era membre de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes. Va col·laborar amb el dictador Primo de Rivera, va estar lligat a Acción Española i cofundador de la revista del mateix nom.

Quan va esclatar la Guerra Civil havia estat president de la Diputació de Múrcia i diputat en les Corts Espanyoles de la II República per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Vinculat a la revolta de l'exèrcit franquista des del principi, es va ocupar de representar els interessos de la dictadura en Hispanoamèrica.

La seva esposa era María dels Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa (pontifícia) de Marín (1909-2004). La seva filla María del Pilar es va casar amb el futur president del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.

Dictadura[modifica]

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegit com a Representant de la Diputació de Múrcia. Va obtenir 10 dels 11 vots emesos.[2]

Ministre d'Educació Nacional i President del CSIC[modifica]

Després de la destitució de Pedro Sainz Rodríguez, va exercir el càrrec de Ministre d'Educació Nacional entre 1939 i 1951. Durant aquest període, va aplicar la política de sotmetre l'educació espanyola als interessos del règim[3] i de l'Església Catòlica,[4] va continuar la depuració del Magisteri espanyol.

El 1939, va anar també nomenat primer President del Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que va substituir a l'anterior Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques del període monàrquic i republicà, integrant-hi altres centres de recerca abans dispersos. L'esperit que ho animava va quedar expressat en aquestes paraules del seu discurs inaugural:

« Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les heretgies científiques que van assecar i esgotaren els llits de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. [...] La nostra ciència actual, en connexió amb la que als segles passats ens va definir com a nació i com a imperi, vol ser abans de res catòlica.[5] »

En cessar en el càrrec, el 1967, seria nomenat President d'Honor vitalici.

Altres càrrecs[modifica]

Ibáñez fou també Procurador en Corts, President de la Comissió de Justícia, i President del Consell d'Estat. A partir de 1958 seria ambaixador d'Espanya en Portugal, fins a la seva jubilació el 1969. Era Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Va ser també nomenat Doctor «Honoris causa» per la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1938), la Universitat de Sevilla (1956), la Universitat d'Oviedo (1960) i la Universitat Pontifícia de Salamanca (1966).

Referències[modifica]

  1. "Habitus" e idelogía
  2. Eleccions 12.9.1927 Consultat el 2 de desembre de 2011.
  3. [enllaç sense format] http://www.filosofia.org/mfa/fae944c.htm Decret de 29 de març de 1944 (BOE 10 abril de 1944) pel qual s'estableixen a les Universitats cursos per a la formació política dels escolars.
  4. [enllaç sense format] http://www.filosofia.org/mfa/fae944a.htm Decret de 26 de gener de 1944 (BOE 8 febrer de 1944) pel qual s'estableix a les Universitats espanyoles l'ensenyament religiós obligatori.
  5. Elías, C. (2000), «Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político». El Mundo, 15 d'octubre de 2000.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Sainz Rodríguez
Ministre d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

1939- 1951
Succeït per:
Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Precedit per:
Creació
President del CSIC
Escut de l'estat espanyol

1939- 1967
Succeït per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
Precedit per:
Nicolás Franco Bahamonde
Ambaixador d'Espanya
a Portugal Portugal
Segona República Espanyola

1958-1969
Succeït per:
José Antonio Giménez-Arnau y Gran
Premis i fites
Precedit per:
Segismundo Royo-Villanova
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 35

1965-1969
Succeït per:
Gonzalo Fernández de la Mora