José Isbert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
José Isbert
José amb la seva dona Elvira, la seva filla Maria, i l'espòs d'aquesta, Antonio.
José amb la seva dona Elvira, la seva filla Maria, i l'espòs d'aquesta, Antonio.
Nom real: José Ysbert Alvarruiz
Naixença: 3 de març de 1886
Tarazona de la Mancha (Espanya)
Defunció: 28 de novembre de 1966 (als 80 anys)
Madrid (Espanya)
Origen: Espanya Espanya
Cònjuge/s: Elvira Soriano

Pàgina sobre José Isbert a IMDb

José Ysbert Alvarruiz, més conegut amb el nom artístic de José Isbert o Pepe Isbert, (Tarazona de la Mancha, 3 de març de 1886 – Madrid, 28 de novembre de 1966), va ser un actor de cinema espanyol, pare de la també actriu María Isbert.


Biografia[modifica | modifica el codi]

José Isbert va néixer el dia 3 de març de 1886 a Madrid. No obstant això, va estar sempre vinculat a la localitat de Tarazona de la Mancha, a la província d'Albacete, ja que la seva família era d'allà, i on va passar la major part de la seva vida.Tot i que va obtenir el títol de Professor Mercantil i va començar a treballar com a tal, arribant fins i tot a ser membre del Tribunal de Comptes, va decidir deixar-ho tot i dedicar-se a la interpretació.

De seguida va aconseguir el seu primer paper en el Teatre Apolo de Madrid, amb l'obra "El iluso Cañizares". Poc després va començar a treballar al Teatre Lara, on va interpretar diversos papers amb èxit, i amb un gran reconeixement per part de la crítica. En aquest teatre va participar en obres com "La ciudad alegre y confiada", "La Inmaculada de los Dolores" o "La señorita de Trevélez", aquesta última del dramaturg Carlos Arniches, de qui José Isbert era família.

Tot i que l'any 1912 va debutar al cinema amb la pel·lícula "Asesinato y entierro de don José Canalejas", fent el paper de l'anarquista Pardiñas, ja no va voler fer més llargmetratges en tota l'època del cinema mut, i es va dedica només al teatre , ja que el cinema no li agradava.No va ser fins a l'arribada del cinema sonor quan es va tornar a veure a José Isbert a la gran pantalla, amb la pel·lícula "La pura verdad", en 1931. No obstant això, en tota la dècada dels 30 va seguir dedicant-se al teatre, amb gran èxit, ja que aconseguia que totes les obres en què participava romanguessin molt de temps en escena, la majoria passant de les cent representacions. Els èxits d'algunes comèdies com "El señor Badanas", de Carlos Arniches, o "Angelina o el honor de un brigadier".

Durant l'època dels 40 va participar en algunes pel·lícules, com "El testamento del virrey" o "Pacto de silencio". Però la seva època dorada al cinema va ser en els anys 50 i 60, especialment a partir del seu paper d'alcalde en la pel·lícula "Bienvenido, Mr. Marshall", a la qual van seguir pel·lícules que formen part de la història del millor cinema espanyol, com "El verdugo", "Los jueves milagro" o "El cochecito". En totes elles representava un personatge amb poca cultura, senzill i entranyable.És de destacar, d'entre els seus últims treballs, el llargmetratge "La gran familia", en el qual feia el paper d'avi, que va obtenir un gran èxit, rodant fins i tot un parell de seqüeles de la mateixa.

Al llarg de la seva trajectòria professional va obtenir una gran quantitat de premis i reconeixements. A més, es pot dir que va crear una saga d'actors molt prestigiosos, com la seva filla, l'actriu Maria Isbert, o els seus néts Tony, Carlos i José S. Isbert, els dos primers actors i el tercer actor, dramaturg i guionista.José Isbert va morir el dia 28 de novembre de 1966 a Madrid. [1]


Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1936. El bailarín y el trabajador
  • 1942. Aventura
  • 1943. Orosia
  • 1944. La vida empieza a medianoche
  • 1944. Ella, él y sus millones
  • 1949. La familia Vila, d'Ignasi Ferrés i Iquino
  • 1949. Pacto de silencio
  • 1950. Séptima página
  • 1950. El capitán Veneno
  • 1951. Lola la Piconera
  • 1951. Ronda española
  • 1952. Cerca de la ciudad
  • 1953. Aeropuerto
  • 1953. Bienvenido, Mister Marshall, de Luis García Berlanga
  • 1953. Así es Madrid
  • 1954. Un caballero andaluz
  • 1954. Aventuras del barbero de Sevilla
  • 1955. Historias de la radio, de José Luis Sáenz de Heredia
  • 1956. Fulano y Mengano
  • 1956. Manolo, guardia urbano
  • 1957. Lo que cuesta vivir
  • 1957. Los ángeles del volante, d'Ignasi F. Iquino
  • 1957. Los jueves, milagro, de Luis García Berlanga
  • 1958. Despedida de soltero
  • 1959. Vida sin risas
  • 1959. Don José, Pepe y Pepito
  • 1960. Don Lucio y el hermano Pío
  • 1960. El cochecito
  • 1961. Margarita se llama mi amor
  • 1962. Los dinamiteros
  • 1962. El sol en el espejo
  • 1962. Cuando estalló la Paz
  • 1962. La gran familia
  • 1962. Sabían demasiado
  • 1963. El verdugo, de Luis García Berlanga


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Biografía de José Isbert». biografias. [Consulta: 19/12/2014].


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]