José Joaquín de Olmedo
José Joaquín de Olmedo y Maruri (Guayaquil, 20 de març de 1780 - 19 de febrer de de 1847) Patriota i poeta, fill del capità espanyol Miguel de Olmedo y Troyano i la guayaquileana Ana Francisca de Maruri y Salavarría.
El 9 d'octubre, de 1820, Olmedo i altres van declarar la ciutat de Guayaquil independents de Espanya. Va ser President de la Província Lliure de Guayaquil fins que es va unir a la Gran Colòmbia per Simón Bolívar contra la voluntat d’ Olmedo. Va ser també dues vegades alcalde de Guayaquil i Vicepresident de l'Equador de 1830 a 1831.
Va ser President de l’Equador des del 6 de juny de 1845 al 8 de desembre del 1845, sobrevivint a un intent de cop d’Estat el 18 de juny d'aquell any.
Va ser també un poeta conegut per temes patriòtics. El seu treball més conegut és La victoria de Junín (1825) que retrata com a hereus legítims dels inques els lluitadors per a la independència del Perú.
Olmedo va dedicar la seva vida a Guayaquil, va crear la bandera de Guayaquil i l’escut, i el 1821 ca composar la Cançó al Nou d'Octubre , que es convertiria en l'Himne de Guayaquil.
L’Aeroport Internacional José Joaquín de Olmedo a Guayaquil és anomenat així en el seu honor.
| Precedit per: - |
Vice President de l'Equador 1830-1831 |
Succeït per: José Modesto Larrea |
| Precedit per: Juan José Flores |
President de l'Equador 1845 |
Succeït per: Vicente Ramón Roca |
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Joaquín de Olmedo |
