José Limón

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Limón

Culiacán per la nit, ciutat on va néixer José Limón
Naixement José Arcadio Limón Traslaviña
13 de gener, 1908
Culiacán, Sinaloa, Mèxic
Defunció 2 de desembre, 1972
Flemington (Nova Jersey), Estats Units
Sepultura
40° 30′ 31″ N, 74° 51′ 29″ O / 40.50861,-74.85806Coord.: 40° 30′ 31″ N, 74° 51′ 29″ O / 40.50861,-74.85806
Nacionalitat Mèxic Mèxic
Ocupació Ballarí

José Limón (Culiacán, Sinaloa, 13 de gener, 1908 - Flemington (Nova Jersey), Estats Units, 2 de desembre, 1972) fou un ballarí i coreògraf mexicà.

L'any 1915 es traslladà als Estats Units on estudià a la Universitat de Califòrnia (1926-28) i, després, Belles Arts a Nova York. Va estar a punt de dedicar-se a la pintura. Però el festival de dansa que oferiren els expressionistes Harald Kreutzberg i Yvonne Georgi revelaren a la seva imaginació la complexa síntesis de possibilitats que oferia la «plàstica de moviments», sempre que no es limiti a pur convencionalisme grauit. Aquest fet el decideix a matricular-se en l'escola de Doris Humphrey i Charles Weidman (1930-40), ambdós seguidors i dissidents, a la vegada, de l'Escola Denishawn.

Les seves facultats com a talent creador i possibilitats orgàniques foren tals que ja a partir de 1933 muntà (fins a 1940) diversos espectacles pels teatres de Broadway, on a la vegada actuà, i des de 1935 a 1942 ensenyà en el departament de dansa del Benington College de la Temple Universitat de Califòrnia, en l'escola de Sarah Lawrence i en l'Institut Juilliard, de Música. Més tard formà companyia pròpia amb Doris Humphrey, de la que en fou director artístic i amb la que donà recitals per tot Estats Units i Canadà. El 1950 actuà a París, i, entre 1950-51, amb l'Acadèmia Nacional de Mèxic. El 1951 aconseguí el premi anual de la revista Dance, a la modernitat de les seves concepcions i per considerar-se com el millor ballarí d'aquell temps.

El 1952 la Fundació Rothschild li patrocinà una temporada a Nova York. Des de 1948 a 1953 intervenia en els festivals d'estiu de dansa organitzats pel Connecticut College. Després emprengué (1954) una gira Sud-Amèrica, a càrrec del Teatre i Acadèmia Nacionals Americans, del Departament de l'Estat. El mateix grup format per aquesta ocasió prosseguí a continuació, els seus recitals per distintes ciutats estatunidenques. De bell nou restà a Buenos Aires, el 1960. El mateix any fou nomenat doctor honorari en Belles Arts per la Wesleyan University. A partir de 1963 era supervisor de dansa del Institut Internacional d'Educació i del Consell d'Arts d'Estat. A continuació se'l designà director artístic del Teatre Americà de Dansa del Lincoln Center. Poc temps abans de morir havia efectuat la seva última gira per Hawaii, acompanyat per l'Orquestra Simfònica d'Honolulú.

Anàlisi tècnic[modifica | modifica el codi]

La temàtica de Limón és social o folklòrica, segons la qüestió humana (per a ell ballet era teatre) sia vista sota el prisma anglo-americà i del teatre universal, o del típicament mexicà, ja que la seva doble nacionalitat el condicionava. Per això sabia de múltiples i al·lucinants coincidències universals del folklore, però sempre esperava l'inèdit en aquest art –-precisament per incomunicat--, i tampoc ignorava la relativitat del que per ésser geogràficament universal acusa, mitjançant rapides i successives transformacions, el pas del temps. Conscient d'aquesta realitat, la investigació de l'universal i el particular en el folklore mexicà, el valor formatiu de l'ensenyança clàssica i l'autoafirmació personal, facilitàble mitjançant la nova tècnica expressionista, foren els puntals de l'art d’aquesta coreògraf, un dels millors del segle XX. A les seves mans, aquests elements no actuarien cadascun pel comte propi, sinó, al contrari, donar com a resultat un llenguatge auster, però eficaç i objectiu, i amb suficient personalitat per que la necessària entesa de subjecte a subjecte resulti factible. És ací on tingué lloc la important síntesi del seu art.

Quan s'interessava per la temàtica del seu país d'origen sabia, doncs, que no podia assimilar-la a altres elements fins més enllà de cert límit. La mateixa enumeració dels seus títols demostra en part l'existència de la seva doble vessant, en part folklòrica i en part universal:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]