José Luis Giménez-Frontín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

José Luis Giménez-Frontín (Barcelona, 194321 de desembre de 2008) fou narrador, poeta, traductor i crític literari.

Giménez-Frontín va ser cofundador de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC), de la qual va ser secretari general fins poc abans de morir, i membre de l'Associació Catalana de Crítics d'Art, Giménez-Frontín havia publicat l'estiu del 2008 llurs memòries, Los años contados (Bruguera).

A diferència d'altres llibres de memòries, el seu no va ser una borratxera egòlatra o un recompte de batalletes i la nostàlgia hi queda al marge davant l'impuls del relat. L'autor hi traça un recorregut des de la infantesa fins a la Barcelona del canvi de segle i hi focalitza alguns dels moments intensos de la Transició, durant la qual va crear una obra aperturista.

L'escriptor, que va ser un dels elements claus en la dinamització cultural de la ciutat, havia rebut la condecoració de Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit francesa i com a traductor havia encarat obres de Lewis Carroll, Flannery O'Connor, Maurice Nadeua, Jean Jaurès i Salvat-Papasseit.

Els anys 1981 i 1991 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua castellana pel poemari Las voces de Laye i la novel·la Señorear la tierra, respectivament. El 2006 va ser guardonat amb el premi Esquío de poesia. A banda de la poesia i la ficció, Giménez-Frontín també va destacar en el camp de l'assaig, amb obres com Seis ensayos heterodoxos (1976) i El surrealismo (1978). Altres obres seves són Teatro-Museo Dalí (1994), Justos y benéficos (1989), La otra casa (1997) i l'autobiografia Woodstock road en julio: notas y diario (1996).

També va destacar en la literatura juvenil i infantil. Com a poeta els seus primers títols van ser recollits per Pilar Gómez Bedate a Astrolabio, 1972-1988 (1989); posteriorment va publicar Que no muera ese instante (1993) i Ensayo del organista (1999).

José Luis Giménez-Frontín, llicenciat en dret (1965) va ser també jutge i professor, va organitzar exposicions i va dirigir col·leccions editorials i revistes. Va ser lector d'espanyol a les Universitats de Bristol i Oxford i director de la Fundació Caixa Catalunya (1987-2004).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Obituaris diari Avui, 22-12-2008