José Malcampo y Monge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Malcampo y Monge

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Malcampo Monge Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1828 Modifica el valor a Wikidata
San Fernando (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1880 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Sanlúcar de Barrameda (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
  President del Consell de Ministres d'Espanya
5 d'octubre de 1871][1] – 21 de desembre de 1871
  Ministre de Marina
5 d'octubre de 1871[1] – 26 de maig de 1872
  Governador de les Filipines
18 de juny de 1874 – 28 de febrer de 1877
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióContralmirall
PartitPartit Constitucional
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte
Marquesado de San Rafael (es) Tradueix
Condado de Joló (es) Tradueix
Vizconde de Mindanao (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governador de Filipines
18 juny 1874 – 28 febrer 1877
← Manuel Blanco Valderrama – Domingo Moriones i Murillo →
Diputat al Congrés dels Diputats
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

José Malcampo y Monge (San Fernando (Cadis),[2] 1828 - Sanlúcar de Barrameda, 23 de maig de 1880), marquès de San Rafael, fou un marí espanyol, president del Consell de Ministres durant el regnat d'Amadeu I. Li van ser concedits els títols nobiliaris de comte de Joló i vescomte de Mindanao.

Biografia[modifica]

Ingressà a l'Armada Espanyola el 1844, i va ascendir ràpidament a guardiamarina el 1846, alferes el 1850, tinent de navili el 1857, capità de fragata el 1861, capità de navili el 1862 i brigadier el 1862.[3]

Retrat de José Malcampo publicat a La Ilustración Española y Americana el 8 de juny de 1880

Va participar en la Revolució de 1868 col·laborant amb el pronunciament de Juan Bautista Topete al port de Cadis. El 1869 fou ascendit a contraalmirall. Entre octubre i desembre de 1871 fou President del Consell de Ministres i ministre interí d'Estat. El desembre de 1871 el seu govern va caure i aleshores fou ministre de Marina en els dos primers governs de Práxedes Mateo Sagasta. Els anys 1871 i 1872 també fou senador per la província de Cadis.[4]

Entre 1874 i 1876 fou governador i capità general de les Filipines, càrrec des del que es va dedicar a combatre els pirates de Mindanao i de l'illa de Joló, i aconseguí que el Sultanat de Sulu acceptés la sobirania espanyola. També va fundar a Cavite la primera lògia maçònica a les Filipines, La Primer Luz Filipina.[5] Va presentar la renúncia al càrrec per motius de salud i va tornar a la península. Va morir el 23 de maig de 1880 a Sanlúcar de Barrameda.[2] Pòstumament, el 27 de juny de 1881, li foren atorgats els títols de comte de Joló i vescomte de Mindanao.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 octubre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 Bosch, Manuel «Nuestros grabados». La Ilustración Española y Americana, Año XXIV, 21, 08-06-1880, pàg. 331. ISSN: 1889-8394.
  3. ↑ José Malcampo y Monje a todoavante.es
  4. ↑ Fitxa del Senat
  5. ↑ «The History of the Philippines is the History of the Craft». [Consulta: 20 febrer 2012].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Malcampo_y_Monge&oldid=33088964»