José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo
Nom original(es) José Manuel Pedregal Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1871 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort1948 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Avilés (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Hisenda
7 desembre 1922 – 4 abril 1923
← Juan José Ruano de la SotaMiguel Villanueva Gómez →
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitución Libre de Enseñanza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
PartitPartit Liberal
Membre de
Família
FillsManuel Pedregal Fernández Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Pedregal y Cañedo Modifica el valor a Wikidata

José Manuel Pedregal y Sánchez-Calvo (Oviedo, 1871 - Avilés, 1948) va ser un jurista i polític espanyol, fill de Manuel Pedregal y Cañedo.

Biografia[modifica]

Format en Dret en la Universitat Central de Madrid i en la Institución Libre de Enseñanza, que va arribar a presidir, fou un destacat jurista i educador molt influït pel moviment regeneracionista i que va desenvolupar la major part de la seva labor en institucions d'avantguarda del període de la restauració borbònica i la Segona República.

Va ser diputat al Congrés durant 16 anys, de 1907 a 1923, fins que s'estableix la dictadura de Primo de Rivera. Va militar en el Partido Reformista de Melquiades Álvarez. Poc abans del cop de Primo de Rivera va ser durant quatre mesos ministre d'Hisenda en el gabinet de crisi format després del desastre d'Annual.

Va ser membre del Consell Superior d'Emigració, de l'Institut de Reformes Socials, de la Junta d'Aranzels, President de la Institució Lliure d'Ensenyament, de l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona, de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i del Consell d'Estat.

També fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta qui designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936”.

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan José Ruano de la Sota
Ministre d'Hisenda

1922-1923
Succeït per:
Miguel Villanueva Gómez
Premis i fites
Precedit per:
Gumersindo de Azcárate
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 10

1918-1948
Succeït per:
Valentín Andrés Álvarez y Álvarez