José María Soler García

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a José María Soler a Villena

José María Soler García va nàixer a Villena (Alacant), el 1905 i va morir el 1996, rere una ampla existència dedicada, no obtstant la seua activitat profesional, a l'estudi i a la investigació. Va ser cronista i arxiver de Villena des de 1950 i també, des d'este mateix any, comisari local d'excavacions arqueològiques. Se li va designar 'director perpetu' del Museu Arqueològic "José María Soler", i va pertànyer alhora a diversos centres i institucions provincials i autonòmiques de la Comunitat Valenciana.

Al llarg de la dilatada història de Villena, José María Soler és l'home que més ha fet per esta ciutat. Posseïdor d'una cultura poc comuna, d'una intel·ligència privilegiada, amb unes destacades dots d'observació i anàlisi, Soler ha sigut un vertader humanista al que cap cosa li va ser estranya. La història, l'arqueologia, el folklore, la música, la literatura, etc. van ser camps als que treballà, i amb notables resultats, cap a un sol i apassionat sentit: el de tot allò que en ells tocava a la seua ciutat natal.

Trajectòria personal[modifica | modifica el codi]

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Tresor de Villena, la major troballa àuria de la prehistòria a la península Ibèrica i la segona major de tota Europa.[1]

El 1939, finalitzada la guerra civil espanyola, Soler va dedicar la major part de la seua activitat investigadora a l'arqueologia de la zona. Durant molts anys va realitzar una notable tasca de camp dedicada a la prospecció de la comarca de Villena, descobrint poblats i jaciments prehistòrics entre el que destaquen el més antic, un jaciment de l'època musteriense del Paleolític mitjà i l'excepcional poblat del Bronze conegut com el Cabezo Redondo, les singulars circumstàncies del qual li convertixen en un dels més importants d'esta època a Espanya.

No van ser menys de vint els jaciments prehistòrics descoberts dins de la comarca per José María Soler, i en ells ha efectuat una meritòria labor d'excavació i estudi, els resultats de la qual poden admirar-se al museu arquelògic que porta el seu nom. Allí es troben els abundants materials provinents de les troballes i excavacions realitzades per Soler, en una tasca portada a terme personalment, amb l'esporàdic auxili d'algun col·laborador i sense pràcticament mitjans ni ajudes oficials.

També es troba al citat museu el famós "Tresor de Villena", trobat per Soler el 1963, i que, compost per 66 peces, la quasi totalitat d'or, constituïx la major i més important troballa àuria de la prehistòria nacional.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Soler ha escrit diversos llibres sobre els seus treballs arqueològics, d'altres d'investigació històrica i fins i tot un diccionari sobre les variants dialectals del castellà a Villena. Ha pronunciat nombroses conferències sobre diversos temes, i ha escrit quantiosos articles en periòdics i revistes de molt variada índole.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Entre d'altres de menor entitat, les distincions més importants que va rebre són les següents:

A més a més, un carrer villener, rotulat amb el seu nom, recorda els seus conciutadans l'impagable deute que han contret amb qui tant va contribur a desvelar el passat de la ciutat, i a resaltar les notables circumstàncies de tot ordre a ella referides.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 de desembre de 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]