José María Poblador Álvarez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1900  |
| Mort | 1983 (82/83 anys) |
José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-[1]) fou un advocat i polític falangista català.
Biografia[modifica]
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona, on fou expedientat sovint per les seves activitats ultradretanes, i treballà com a funcionari oficial lletrat de tribunal al Jurat Mixt de la Construcció. Formà part dels grups ultres La Traza,[2] Peña Ibérica, formada per seguidors radicals del RCD Espanyol (en el qual fou jugador de la secció de rugbi), i dirigí els diaris ultres La Verdad Deportiva i Furia Española. Fou empresonat alguns cops per provocar aldarulls amb els seus seguidors a la Plaça de Sant Jaume.
Vida política[modifica]
A començaments dels anys 1930 va militar en el carlisme, però poc després ingressà al Partido Nacionalista Español de José Maria Albiñana, i el 1932 fou empresonat per donar suport l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo. El 1933 es va crear l'organització de militars España Club, impulsada bàsicament per tinents i capitans oposats al rumb, segons ells «esquerranista», de la República i militars retirats per la llei Azaña i Poblador s'hi va unir.[3] Poc després fundaria el nucli barceloní de les JONS a la fàbrica CROS de Badalona. El 1934 va unificar el seu grup amb la Falange Española, però se'n va separar el 1935 i formà part del Partido Español Nacional Sindicalista (PENS), per al qual anà a Roma a demanar suport econòmic a Benito Mussolini. A començaments de 1936, però, tot el seu grup es va reintegrar a Falange.
Juntament amb la resta de falangistes catalans (Luys Santa Marina, Robert Bassas, José Ribas) va preparar la sublevació de la caserna de Pedralbes el 18 de juliol de 1936 com a cap territorial de milícies i enllaç amb la UME. Quan aquest fracassà, fou detingut amb Luys Santa Marina i tancat a la presó Model de Barcelona, on hi va romandre fins a començaments de 1939.[4] Quan va ser cridat per ser portat, juntament amb els germans Bassas i Jesús Pascual, al Santuari de Santa Maria del Collell per ser assassinats, no va sentir la crida, a causa del seu deteriorat estat de salut, la qual cosa el va salvar.
Després de la guerra civil espanyola, fou nomenat assessor jurídic del Sindicat Vertical, i del 1939 al 1943 fou delegat provincial d'Auxilio Social. Va mantenir algunes polèmiques periodístiques amb Luys Santa Marina i no va participar més en política.
Referències[modifica]
- ↑ «Hemeroteca - La Vanguardia - Home». [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «La ultraderecha españolista en la Catalunya republicana: "¡Perros catalanes!"» (en castellà), 08-10-2023. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20130812155911/http://c/ RECURSORES DE LA UNIFICACIÓN»: EL ESPAÑA CLUB Y EL VOLUNTARIADO ESPAÑOL, UNA EXPERIENCIA UNITARIA DE LA EXTREMA DERECHA BARCELONESA (1935-1936)]». Arxivat de l'original el 2013-08-12. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «[https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/32/79/20mota.pdf EL ESPAÑA CLUB Y EL VOLUNTARIADO ESPAÑOL: UNA BREVE EXPERIENCIA UNITARIA DE LA EXTREMA DERECHA BARCELONESA (1935‐1936)1 . LOS ORÍGENES DEL ESPAÑA CLUB]» p. 373.
Bibliografia[modifica]
- Mota Muñoz, José Fernando. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-567-1.
- Joan Maria Thomàs Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008