José Miguel Beñaran Ordeñana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

José Miguel Beñaran Ordeñana, més conegut com a Argala (Arrigorriaga, 1949 - Anglet, 1978) va ser un membre d'Euskadi Ta Askatasuna i un dels ideòlegs marxista-leninistes més importants de l'organització durant el franquisme i la transició espanyola. Va morir assassinat el 21 de desembre de 1978 a conseqüència d'una bomba col·locada sota el seu cotxe a Anglet (Lapurdi). La data escollida i el procediment utilitzat venien a deixar constància de l'operativitat i ideologia dels grups parapolicials que van voler donar el seu segell cinc anys després de la mort de Luís Carrero Blanco. Els autors de la seva mort pertanyien al grup terrorista d'extrema dreta Batallón Vasco Español.[1]

Nascut a Arrigorriaga, Argala va entrar a ETA amb altres joves de la seva edat. El 1968 i com a conseqüència d'unes detencions, José Miguel Beñaran va abandonar la seva localitat refugiant-se a Oñati durant força temps i adoptant el malnom d'Iñaki. Establert al nord del País Basc participaria activament en la futura evolució de l'organització armada. En aquests anys d'intensitat dialèctica Argala va fer cèlebre una frase de la seva pròpia collita: Jo discuteixo amb tots, intel·lectualizo als militars i militaritzo als intel·lectuals.

El desembre de 1973, José Miguel Beñaran Ordeñana, ara amb l'àlies de Fernando, es trobava a Madrid, juntament amb altres membres del Comando Txikia, amb els que va dur a terme l'atemptat més important de l'organització, l'assassinat del president del govern d'Espanya, i probable successor de Franco, Luís Carrero Blanco. De nou a la part nord del País Basc, participaria en la reestructuració d'ETA. En el si de l'organització armada havia divergències quant als canvis interns i, fonamentalment, quant a l'anàlisi del futur polític. Argala va jugar aquí un paper determinant, en doble sentit: analitzant les conseqüències de la caiguda del règim franquista i els canvis que s'aveïnaven, i estudiant el desdoblament per a abastar tots els fronts de lluita sobre un nou model organitzatiu, deixant per a ETA el camp militar. D'aquesta forma es constituïa al novembre de 1974 ETA militar i l'anàlisi realitzada per José Miguel Beñaran quedaria plasmat en el manifest "Agiri" que es publicaria a finals d'aquell mes.

A l'octubre de 1976 Argala es va casar en l'illa francesa de Yeu, on havia estat deportat, amb Asun Arana, el company de la qual, Jesús Mari Markiegi, havia mort en una emboscada policial a Gernika el 1975. Després d'abandonar Yeu, ambdós llogaren una casa a Anglet, on morí el 21 de desembre de 1978 assassinat. Quan es va produir la seva mort, la Policia va bloquejar i va prohibir l'entrada en el seu poble natal, Arrigorriaga. Com a protesta pel cèrcol, una assemblea popular va decidir que tots els veïns es tanquessin en les seves cases i que acompanyessin al cadàver només la mare, els germans i els companys. Dues persones que van portar la bandera de KAS van obrir el petit seguici que avançava lentament davant el cordó policial. En arribar davant de l'ajuntament, amb la ikurriña endolada i a mig pal, tres agents es van quadrar davant el pas del fèretre. Un grapat de militants, familiars i amics van ser els únics testimonis del final del viatge d'Argala.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Yo maté al asesino de Carrero Blanco» (en castellà). El Mundo, 21/12/2003. [Consulta: 1/12/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]