José Ortega y Gasset

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Ortega y Gasset

Jose Ortega y Gasset
Naixement 9 de maig de 1883
Mort 18 d'octubre de 1955 (als 72 anys)

José Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883Madrid, 18 d'octubre de 1955) fou un filòsof espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va cursar estudis secundaris al col·legi jesuïta de San Estanislao a Miraflores del Palo (Màlaga) entre 1891 i 1897, i superiors a la Universitat de Deusto, Bilbao (1897-98) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid (1898-1904).

Es doctorà en Filosofia per la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Los terrores del año mil – Crítica de una Leyenda. Entre 1905 i 1907 va realitzar estudis a Alemanya: Leipzig, Nuremberg, Colònia, Berlín i especialment a Marburg. En aquesta última ciutat es va veure influït pel neokantisme de Herman Cohen i Paul Natorp, entre d'altres.

De retorn a Espanya fou nomenat professor numerari de Psicologia, Lògica i Ètica de la Escuela Superior del Magisterio de Madrid (1909) i a l'octubre de 1910 guanyà l'oposició a la Càtedra de Metafísica de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás Salmerón.

Col·laborador del diari El Sol el 1917, on publicà sota la forma de fulletons les seves dues principals obres: España invertebrada i La rebelión de les masas.

Fundà la Revista de Occidente el 1923, i en fou el director fins a 1936. Des d'aquesta publicació promogué la traducció i comentari de les més importants tendències filosòfiques i científiques com ara les de: Johan Huizinga, Oswald Spengler, Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von Uexküll, Heinz Heimsoeth, Franz Brentano, Hans Driesch, Ernst Müller, Alexander Pfänder, Bertrand Russell, entre d'altres. Enfrontat a la Dictadura de Primo de Rivera, juntament amb altres destacats intel·lectuals espanyols va renunciar a la seva càtedra el 1929.[1]

Quan començà la Guerra civil marxà a l'exili, d'on tornà l'any 1946. Durant aquest període gairebé no va escriure sobre política, però va dedicar un article contra l'ajuda internacional a la República, publicat a la premsa anglesa. En aquest article s'enfrontà a Einstein, qui estava fent campanya de suport al Front Popular, i va dir d'ell que en qüestions espanyoles tenia una ignorància radical. Aquest fet i altres originaren el polèmic llibre "El maestro en el erial", de Gregorio Morán, on es tracta la relació d'Ortega amb el règim franquista.

Ortega y Gasset va exercir una gran influència a la filosofia espanyola del segle XX, no només per la temàtica de la seva obra filosòfica sinó també pel seu estil literari àgil, pròxim al Quixot, que li va permetre arribar fàcilment al públic general.

Va exercir gran influència sobre filòsofs com Manuel García Morente, Joaquim Xirau, Xavier Zubiri, José Gaos, Luis Recaséns Siches, Manuel Granell, Francisco Ayala, María Zambrano, Pedro Laín Entralgo, José Luis López-Aranguren, Julián Marías i Paulino Garagorri.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Es troba unit a la paraula "circumstància", que Ortega va fer famosa en la seva expressió: "Jo sóc jo i la meva circumstància".

Va mantenir els principis essencials del seu perspectivisme en períodes posteriors del seu pensament. En 1920 va desenvolupar el "raciovitalisme", teoria que funda el coneixement en la realitat radical de la vida, amb un dels seus components essencials sent la pròpia raó.

Per a Ortega, la vida és la veritable realitat radical, de la qual sorgeix qualsevol sistema filosòfic possible. Per a cada ésser humà, la vida pren una forma concreta. Denominava "raó vital" a un nou tipus de raó i "raciovitalisme" a la manera de pensar que es recolzava en el seu nou concepte de raó. La raó vital és una raó que es defensa constantment en la vida de la qual ha sorgit.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de los Ríos, Fernando. Obras completas: Libros (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p. vol.1, p.xxvii. ISBN 847658511X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]