José Patiño
José Patiño (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).
Taula de continguts |
[modifica] Orígens familiars
El seu pare, Lucas Patiño de Ibarra, Señor de Castelar[1], originari de Galícia, era inspector de les tropes al Ducat de Milà pel monarca d'Espanya.
[modifica] Decret de Nova Planta de Catalunya
Va ingressar en la Companyia de Jesús, on va romandre 11 anys, tot i que no es va ordenar. En la guerra de Successió es va inclinar per la casa de Borbó. Durant la guerra va ser nomenat Intendent d'Extremadura, deixant gran fama de la seva gestió per haver controlat els desastres que va produir la guerra amb Portugal. Va ser requerit pel Consell de Castella juntament amb el felipista català Francesc Ametller [2] per fer un informe previ a la redacció del Decret de Nova Planta, el qual recull forces de les recomanacions de tots dos juristes. Fet del que deixa constància l'article 1 del decret: "aviendo precedido madura deliberación, y consulta de Ministros de mi mayor satisfacción y confiança." Va establir el cadastre[3] després de l'ocupació de Catalunya per a que el Principat contribuís a les arques de Castella.
[modifica] Intendent d'Alberoni
Una vegada va ser afirmada la casa de Borbó a Espanya, és nomenat Intendent General de la Marina, càrrec equivalent a ministre, tenint la tasca de la reorganització de la Marina de Guerra. Al mateix temps és nomenat superintendent del regne de Sevilla i President del Tribunal de Contractació. Traslladà la seu del Tribunal de Contractació de Sevilla, on estava des de 1503, a Cadis, per a donar més impuls a les operacions d'ultramar. El 6 de juny de 1717 publica unes Ordenances de l'Armada, uniformant totes les forces existents, galeres del Mediterrani, navilis de l'Oceà i galeons de les Índies. Constuí l'Arsenal de la Carraca i creà les Companyies de Cavallers Guardiamarines. Va impulsar la construcció de bucs de guerra i va aconseguir una Armada de 31 navilis (10 de 70 canons i els altres de 60), 15 fragates i nombrosos bucs menors.
Des del 13 de maig de 1726 fins a la seva mort, Patiño fou en la pràctica primer ministre del regne. Va arribar a reunir les secretaries de Marina i Índies (1726), Hisenda (1726), Guerra (1731) i Estat (1734). Durant la darrera part de la seva administració va estar dedicat en gran part a les laborioses negociacions amb Anglaterra en relació amb les disputes entre els dos regnes sobre per les seves rivalitats comercials i colonials a Amèrica, que després de la seva mort van desencadenar en conflicte al 1739. Va participar en la campanya de Sardenya i va organitzar les forces que van aixecar el setge de Ceuta pels marroquins. Així mateix, va organitzar les forces que van prendre possessió de Parma i Toscana en 1731, les quals van conquistar Orà i Mers-el-Kebir en 1732.
[modifica] Referències
- ↑ Vida de Carles III, tom 2 nota dels editors, p. 23
- ↑ Joaquim de Camps i Arboix.- El Decret de Nova Planta. - Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 2005, pag. 16 i ss.
- ↑ La estructura documental del Catastro de Patiño, según las Reglas Anexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Documentació sobre el pagament de la contribució per part dels vilatans dels pobles integrants de la Vegueria de Cervera
- (anglès) Jose Patino a la Classic Encyclopedia, basada a l'edició de 1911 de la Encyclopaedia Britannica
