José Sanjurjo Sacanell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Sanjurjo durant el seu judici el 1932

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil Espanyola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicià la seva carrera com a tinent a Cuba, on pujà fins al grau de capità. Al final de la guerra va tornar a Espanya i participà en diverses campanyes al Marroc (1909) així com la invasió del territori perdut a Melilla després del desastre d'Annual (1921), assolit el grau de general. El 1922, al capdavant de la comandància militar de Larraix, investigà els casos de corrupció a la Intendència i Intervenció militar.

Quan el setembre de 1923 es va produir el cop militar de Primo de Rivera, Sanjurjo era aleshores governador militar de Saragossa i recolzà sense reserves la sublevació i la posterior Dictadura que s'instaurava.

El 1925 va participar en el Desembarcament d'Alhucemas i el 1927, en finalitzar la guerra del Rif, el rei Alfons XIII li atorgà el títol de marquès del Rif.

El 1928 va ser nomenat Director General de la Guàrdia Civil, que combinava amb el d'Alt Comissari d'Espanya al Marroc. El 1931 el rei Alfons XIII li concedí la "Gran Cruz de Carlos III".

Malgrat que les anteriors mostres de confiança per part del rei, després de les eleccions del 12 d'abril del 1931 que comportaren el nomenament de la Segona República Espanyola, Sanjurjo es posà incondicionalment a les ordres del Comitè Revolucionari republicà, consolidant d'aquesta manera l'arribada del nou règim i essent confirmat en el càrrec de Director General de la Guàrdia Civil. Aquest canvi en les fidelitats de Sanjurjo sembla estar motivat pel rancor que li causà l'abandonament de Primo de Rivera per part del rei després de la caiguda de la Dictadura el 1929.

Les reformes militars de Manuel Azaña no li agradaren a Sanjurjo, especialment la reducció dels efectius de l'exèrcit i el nomenament de López Ferrer, un civil, com Alt Comissari al Marroc, pel que mostrà la seva disconformitat.

Sanjurjo amb altres oficials jutjat al tribunal el 1932

A finals del 1931 es produïren els fets de Castilblanco, Província de Badajoz, on van morir quatre guàrdies civils en mans dels manifestants. Poc després, a Arnedo (la Rioja), moren cinc civils al disparar la Guàrdia Civil, contra una concentració de treballadors. En iniciar-se les investigacions dels successos, Sanjurjo mostra la seva disconformitat, juntament amb les seves crítiques a les reformes militars fa que sigui destituït al front de la Guàrdia Civil pel general Miguel Cabanellas, passant ell a la Direcció de Carrabiners.

Aquesta confrontació amb el govern per les reformes militars d'Azaña juntament amb el projecte d'estatut d'Autonomia de Catalunya el porten a preparar amb alguns carlistes de Manuel Fal Conde i el comte de Rodezno així com altres oficials militars el cop d'estat, conegut com la Sanjurjada el 10 d'agost del 1932. Aquesta rebel·lió va triomfar a Sevilla però va fracassar a Madrid. El 1936 va ser un dels generals que es va sublevar però va morir poc després de la sublevació a causa d'un accident aeri (20 de juliol del 1936).