Josep Valle i Mas
| Josep Valle | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Josep Valle i Mas | |
| Data de naixement | 13 de novembre de 1917 | |
| Lloc de naixement | Oliete (Espanya) | |
| Data de mort | 31 de desembre de 2005 (als 88 anys) | |
| Lloc de mort | Barcelona (Catalunya) | |
| Equip | ||
| Posició | Davanter | |
| Equips juvenils | ||
| 1929-1935 | Vilacortens | |
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (gols) |
| 1935-1940 1940-1948 1948-1950 1950-1952 1952-? |
UE Sants FC Barcelona CF Badalona UE Sant Andreu Palamós CF |
78 (20) |
| Selecció nacional | ||
| 1943-1944[1] |  Catalunya |
2 (2) |
| Equips entrenats | ||
1954-1957 1965-1966 |
UA Horta UE Sant Andreu CE Constància UD Maó UE Sant Andreu |
|
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga. |
||
Josep Valle i Mas (Oliete, 13 de novembre de 1917 - Barcelona, 31 de desembre de 2005[2]) fou un futbolista català, nascut a l'Aragó, dels anys 1930 i 1940.
Taula de continguts |
Trajectòria [modifica]
Malgrat el fet que els seus pares ja residissin a la ciutat de Barcelona, aquests van voler que Josep Valle fos nat a Oliete, Aragó. Fou, per tant, a Barcelona on va créixer i es formà, humanament i futbolística.[3]
Començà a jugar a futbol a l'equip del seu col·legi, La Salle Bonanova de Sarrià, passant el 1929, amb 12 anys, al Vilacortens. [3] L'any 1935 debutà amb la UE Sants, als 17 anys d'edat, però amb l'inici de la guerra civil espanyola fou cridat al front, i més tard capturat i internat en un camp de concentració a França.[3] La temporada 1939-40 retornà al seu antic club, el Sants. L'antic jugador de Sants i Barça Agustí Sancho recomanà Valle pel FC Barcelona, club on debutà el 23 de juny de 1940 en un partit amistós a Les Corts en el que el Barcelona vencé el Donostia FC per 6 a 2.[3][2]
Al Barcelona jugà durant vuit temporades entre 1940 i 1948 disputant 141 partits i marcant 49 gols. En el seu palmarès hi destaquen dues lligues i una copa. Un cop deixà el club blaugrana continuà jugant a diversos clubs catalans, el CF Badalona, la UE Sant Andreu i el Palamós CF, on es retirà.[3] A continuació fou entrenador de diversos clubs catalans i balears, UA Horta, UE Sant Andreu (1954-1957), CE Constància d'Inca (Mallorca) i UD Maó.[3]
Les lesions li van impedir jugar amb la selecció espanyola. En canvi fou internacional amb Catalunya en dos partits davant Castella i el País Valencià que guanyà Catalunya a domicili per 1-5 i 3-4.[3]
Fou un dels principals impulsos de l'Agrupació de Veterans del FC Barcelona, essent conegut com "l'Àngel de la guarda", i on realitzà una gran tasca de recerca dels antics jugadors del club.[3][2]
Palmarès [modifica]
- FC Barcelona
- Lliga espanyola: 2
- 1944-45, 1947-48
- Copa espanyola: 1
- 1941-42
- Copa d'Or Argentina: 1
- 1944-45
- Copa Eva Duarte de Perón: 1
- 1947-48
Referències [modifica]
- ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
- ↑ 2,0 2,1 2,2 http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2006/01/02/pagina-13/791680/pdf.html
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/revista/pdf/2006/revista-febrer-2006-catala.pdf
Enllaços externs [modifica]
- Futbolistes barcelonins
- Futbolistes de la UE Sant Andreu
- Futbolistes del Palamós CF
- Futbolistes de la UA Horta
- Futbolistes del CF Sporting Maonès
- Futbolistes del CE Constància
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1930
- Futbolistes del FC Barcelona de la dècada de 1940
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1940
- Entrenadors de futbol catalans del sud
- Entrenadors de la UE Sant Andreu
