José de Anchieta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Josep d'Anchieta

Retrat del s. XVII
Prevere i confessor; Apòstol del Brasil
Nom secular José López de Anchieta Díaz de Clavijo
Naixement 19 de març de 1534
San Cristóbal de La Laguna (Tenerife, Canàries)
Defunció 9 de juny de 1597 (als 63 anys)
Anchieta (Espírito Santo, Brasil)
Enterrament Vitória (Espírito Santo): cenotafi al Palácio Anchieta (les restes desaparegueren al mar)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 22 de juny de 1980, Roma per Joan Pau II
Canonització 3 d'abril 2014, Roma per Papa Francesc[1]
Festivitat 9 de juny
Fets destacables Pare de la literatura brasilera; autor de la primera gramàtica del tupí
Orde Jesuïtes
Iconografia Com a jesuïta, predicant; amb un indígena i un crucifix
Patronatge Catequistes

José de Anchieta (San Cristóbal de La Laguna, Tenerife, 19 de març de 1534 - Anchieta, Espírito Santo, Brasil, 9 de juny de 1597) va ésser un prevere jesuïta canari, missioner al Brasil i lingüista. És venerat com a Sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a San Cristóbal de La Laguna (Canàries), era un dels dotze fills de Juan López de Anchieta, noble d'ascendència basca molt devot de la Mare de Déu i que havia participat en les revoltes de les comunitats de Castella, i de Mencía Díaz de Clavijo y Llarena, canària de família jueva conversa. Als catorze anys va marxar a Coïmbra (Portugal) a estudiar filosofia a la universitat.[2] Ingressà a la Companyia de Jesús en 1551 amb un germà seu.

Manuel da Nóbrega, provincial dels jesuïtes al Brasil, havia demanat missioners per a l'evangelització del país i Anchieta hi va ésser enviat. Anchieta arribà al Brasil el 13 de juny del 1553 i aviat començà a predicar-hi. A l'altiplà de Piratininga, i amb altres jesuïtes, va fundar el Col·legi de Sant Pau, que dirigí i que va ésser l'origen de la ciutat de São Paulo, el 25 de gener de 1554. Va catequitzar i educar els indígenes, i els defensà dels abusos dels colons portuguesos. Va fer de mitjancer entre aquests i els indígenes reunits a la Confederació dels Tamoi, per aconseguir la pau.

Va lluitar contra els francesos establerts a la badia de Guanabara (Rio de Janeiro) i fou company d'Estácio de Sá. En 1566 fou enviat a Bahia per informar el governador de la marxa de la guerra contra els francesos i demanar reforços per defensar Rio de Janeiro. Fou ordenat sacerdot llavors, amb 32 anys. En 1569 va fundar Iritiba (actual Anchieta, a l'estat d'Espírito Santo) i entre 1570 i 1573 va dirigir el col·legi jesuïta de Rio.

El 1577 fou nomenat provincial de la Companyia de Jesús al Brasil, càrrec que ocupà durant deu anys. Retirat a Iritiba, va sortir-ne per dirigir el nou col·legi de Vitória do Espírito Santo. El 1595 va quedar dispensat d'aquesta funció i es retirà a Iritiba, on morí en 1597. Fou sebollit a Vitória.

Obres[modifica | modifica el codi]

A banda de la seva obra missionera, va escriure nombroses obres literàries, gramàtiques i històriques, en portuguès, llatí, castellà i tupí. En destaquen De gestis Mendi de Saa ("Fets de Mem de Sá", publicat a Coïmbra el 1563), poema èpic de 2.947 hexàmetres en llatí sobre la guerra contra els francesos a Guanabara, i que va ésser el primer poema èpic de temàtica americana i el primer poema publicat escrit al Brasil. Igualment destacable és l'Arte de grammatica da lingoa mais usada na costa do Brasil ("Art de gramàtica de la llengua més usada a la costa del Brasil"), primera gramàtica de la llengua tupí, publicada a Coïmbra el 1595, primera gramàtica d'una llengua brasilera i la segona d'una llengua ameríndia.[3]

Escrigué també poemes i obres de teatre sacre, com el poema De Beata Virgine Dei Matre Maria, amb 4.172 versos.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El procés de beatificació s'inicià a Bahia el 1617, però no acabà fins al 1980 amb Joan Pau II. L'endarreriment es degué en part a l'oposició i persecució dels jesuïtes pel govern portuguès al segle XVIII. Les seves restes eren al col·legi de Sao Tiago de Vitória, fins que van ésser portats a Portugal: el vaixell que els duia, però, naufragà i desaparegueren. Avui, a Vitória, el Palácio Anchieta, antic col·legi jesuïta, guarda un túmul simbòlic, cenotafi del beat.

El Camí d'Anchieta, que recorre en 105 kilòmetres els llocs on habitualment predicava i que el prevere recorria uns dos cops el mes, passant per Reritiba, Vitória, Guarapari, Setiba, Ponta da Fruta i Barra do Jucu, és avui una via de pelegrinatge i turisme.

El Pare Anchieta va ser canonitzat mitjançant una "canonització equivalent" el 3 d'abril de 2014 pel Papa Francesc. És per tant, el segon Sant natiu de les Illes Canàries després Pedro Betancur.[4]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «José de Anchieta será canonizado este miércoles por el Papa Francisco». La Vanguardia, 1 abril 2014 [Consulta: 2 abril 2014].
  2. En venir d'una família d'ascendència jueva, era més fàcil estudiar a Portugal que no pas a Espanya.
  3. En 1571 s'havia publicat a Mèxic l'Arte de la lengua mexicana y castellana d'Alonso de Molina.
  4. El Papa convierte hoy al Padre Anchieta en santo

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Anchieta