José de Carvajal y Lancáster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé de Carvajal y Lancáster

Retrat de José de Carvajal conservat a la seu de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola
Biografia
Naixement(es) José de Carvajal y Lancaster Modifica el valor a Wikidata
16 març 1698 Modifica el valor a Wikidata
Càceres Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1754 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Secretari d'Estat d'Espanya
4 de desembre de 1746 – 8 d'abril de 1754
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansNicolás de Carvajal i Isidro Carvajal Lancaster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

José de Carvajal y Lancáster (Càceres, 1698 - Madrid, 8 d'abril de 1754)[1][2] va ser un polític i diplomàtic espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Ferran VI.

Després d'una brillant carrera diplomàtica, de la seva carrera política destaca durant el regnat de Ferran VI, quan és nomenat secretari d'Estat, a instàncies del marquès de La Ensenada per a substituir a Sebastián de la Cuadra.[1][3] A la fi de la Guerra de Successió Austríaca, signada la pau d'Aquisgrà el 1748, i seguint el mateix desig que els monarques, Carvajal va mantenir una política de neutralitat de la monarquia, contrària a la que propugnava el marquès de La Ensenada.[1] A més, la posició d'ambdós ministres diferien en l'àmbit internacional: Ensenada s'inclinava per mantenir una relació estreta amb l'altre tronc de la dinastia Borbó, mentre que Carvajal apostava per mantenir una aliança amb Gran Bretanya.[4]

Durant l'exercici del càrrec va arribar a un acord amb el Sacre Imperi per tal de mantenir l'equilibri polític a la península italiana i va signar un nou concordat amb la Santa Seu, que augmentava les possibilitat d'intervenció de la monarquia dins de l'Església espanyola.[1]

Va ser president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l'Acadèmia de Belles Arts i oïdor de la Cancelleria de Valladolid.[1][2] Va ser el cinquè director de la Reial Acadèmia Espanyola, escollit el 13 de maig de 1751, ocupà el càrrec fins a la seva mort. La seva elecció va ser a través d'una dispensa estatutària de la institució demanada a Ferran VI, perquè Carvajal pogués esdevenir-ne director sense ser-ne acadèmic.[2]

En morir Carvajal el 1754 i caure en desgràcia Ensenada, Ricardo Wall y Devereux es va convertir en el nou home fort de la monarquia.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «José de Carvajal y Lancáster». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r agost 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «José de Carvajal y Lancáster». Reial Acadèmia Espanyola. [Consulta: 1r agost 2014].
  3. ↑ Martín, 1998, p. 1720.
  4. ↑ Martín, 1998, p. 1728.
  5. ↑ Martín, 1998, p. 1733.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Carvajal y Lancáster
  • Martín, Ricardo (dir.); AADD. Historia de España, 9. Del reinado de Felipe V a las reformaciones de Carlos III (en castellà). Barcelona: Salvat, 1998. ISBN 84-345-9922-8. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Sebastián de la Cuadra y Llarena 		Secretari d'Estat

1746-1754 		Succeït per:
Fernando de Silva y Álvarez de Toledo
Premis i fites
Precedit per:
Diego de Villegas y Saavedra Quevedo
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira O
1751-1774 		Succeït per:
Fernando de Silva y Álvarez de Toledo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_de_Carvajal_y_Lancáster&oldid=31318456»