José de Udaeta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé de Udaeta

José de Udaeta rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2001) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosé Luis de Udaeta París
27 maig 1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 2009 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciócoreògraf, ballarí Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPalucca School of Dance Modifica el valor a Wikidata
Artdansa
Família
FillsSantiago Udaeta Font Modifica el valor a Wikidata
Premis

José de Udaeta, nom complet José Luis (Barcelona, 27 de maig de 1919 - Sant Feliu de Guíxols, 14 de setembre de 2009)[1] fou un ballarí i coreògraf català de dansa espanyola, especialitzat en castanyoles. Es va formar amb Emma Maleras.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 27 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona en una família de la burgesia catalana. Després d'iniciar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que abandonà, va aconseguir estudiar dansa clàssica al costat de Joan Magriñà, i posteriorment es traslladà a Madrid per estudiar dansa espanyola. El 1972 s'instal·la al Castell de Sant Pere de Ribes on viurà fins al 2007, any en què es traslladarà definitivament a Barcelona.

L'any 1989 fou guardonat amb la Medalla de Plata de les Belles Arts i el 2000 amb la Medalla d'Or al Mèrit per les Arts, concedides pel Ministeri de Cultura d'Espanya. Així mateix el 1995 li fou concedit el Premi Nacional de Dansa i el 2001 la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Estava casat amb Marta Font, que el premorí.

Obra artística[modifica]

L'any 1945 va debutar com a solista i coreògraf a l'Òpera de Madrid, abandonant aquesta companyia l'any 1949 per formar companyia pròpia amb Susanne Audeoud. Amb la companyia "Susana i José" dugué la dansa espanyola per tot Europa i Amèrica del Nord. En aquesta companyia aconseguí transmetre l'essència de la dansa espanyola mitjançant l'ús del vestuari tradicional i del so de les castanyoles, envoltant-se així mateix d'artistes com el cantant Enrique Morente, el guitarrista Andrés Batista o Paco Hernández i el pianista Antonio Robledo. Abandonà els escenaris l'any 1970, retornant breument entre 1990 i 1993.

A partir de la dècada del 1970 Udaeta s'especialitzà en la realització de coreografies per a diferents ballets i òperes d'arreu del món, destacant el Teatro Español i el Teatro María Guerrero de Madrid, l'Òpera del Rin de Düsseldorf, el Harkness Ballet Company de Nova York o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Promoció de les castanyoles i la dansa[modifica]

L'any 1957 inicià la seva tasca com a docent de dansa espanyola i de l'ús de les castanyoles a l'Acadèmia Internacional de Dansa a Colònia (Alemanya), creant en aquesta mateixa ciutat l'any 1990 la Societat Internacional de la Castanyola Musical. Així mateix l'any 1973 creà els Cursos Internacionals d'estiu de dansa espanyola a Sitges.

Al llarg de la seva carrera reunió una gran col·lecció de castanyoles, que exposà inicialment a la seva residència, durant 34 anys,[3] del castell de Sant Pere de Ribes, però que posteriorment cedí a la Diputació de Barcelona que la instal·là a l'Institut del Teatre.

Fons[modifica]

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva la col·lecció de catanyoles José de Udaeta, consistent en 360 parelles de castanyoles de diferents èpoques (segles XVI-XX), d'arreu d'Espanya i d'altres països. La tipologia constructiva d'aquest fons és molt variada, amb predomini de la fusta, però amb presència d'altres materials com el bambú, la goma, d'ivori, etc.[4][5]

Referències[modifica]

  1. Mor als 90 anys el ballarí i coreògraf barceloní José de Udaeta a El Periódico de Catalunya (15 de setembre de 2009)
  2. «Companyies de dansa privades». CDMAE. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2011. [Consulta: 2 agost 2013].
  3. El ballarí José de Udaeta torna les claus del castell de Ribes Arxivat 2012-03-20 a Wayback Machine. a Avui (7 de febrer de 2007)
  4. «Objectes - Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 10 octubre 2018].
  5. «Escena Digital». [Consulta: 10 octubre 2018].

Enllaços externs[modifica]